La ciutat

La ciutat

dimecres, 29 de maig del 2019

Ja tenim pont


El riu Sec de Borriol, o simplement el riu sec, naixent a prop de la Pobla Tornesa però dins el terme de Borriol, té un recorregut de 27 quilòmetres fins a l'arribada a la mar, després de vorejar pel nord la ciutat de Castelló, constituint al llarg dels anys la barrera natural dels assentaments residencials.

Al llarg del pas del riu pel nostre terme poden diferenciar en l'actualitat tres trams, el superior naturalitzat, el subterrani artificial al pas pel nucli urbà i el final, canalitzat de forma naturalitzada.

El pas del riu es fa en gual, en diferents indrets per on es pot travessar el riu a peu, sobretot en el seu primer tram, i amb vehicle mitjançant diferents ponts. És el cas del pont que uneix l'avinguda Sos Baynat i la carretera de l'Alcora, o en el darrer tram els ponts del Caminàs, del camí d'en Riera, del Serradal o de l'avinguda Ferrandis Salvador.

Dos van ser els projectes urbanístics que l'ajuntament de Castelló va afrontar al final de l'any 2017, la remodelació de l'avinguda Enrique Gimeno, entre les avingudes de l'Alcora i Ribesalbes, per dotar-la de vies per als vianants i carril bici, que va veure la llum a la fi del 2018, i la construcció d'un nou pont sobre el riu sec, cofinançat amb el fons Feder de l'Edusi.

El desembre del 2018, un any després de la licitació, les obres del riu Sec es van adjudicar a l'empresa BECSA  per un import d'1.5 milions d'euros, sobre una parcel·la l'adquisició de la qual va costar 440.000 euros, iniciant-se a principis d'any la construcció i avançant aquesta a bon ritme, de manera que a la fi del mes de febrer passat les obres fregaven ja el 70% de la seua execució, després d'haver-se instal·lat les tres bigues de 140 tones i tot el material al voltant de les bigues i el seu formigonat.

Un nou pont començava a prendre forma, havien transcorregut hui anys des del darrer, el pont atirantat, fruit de l'ostentació del moment, el que cobria el llit per facilitar el pas del tram a l'avinguda de Borriol i que sembla va costar més de 20 milions d'euros!

Ara el nou pont del riu sec de Castelló ha entrat en servei, un pont d'1,4 milions d'euros cofinançat al 50% per l'ajuntament i que naix no exempt de polèmica per conéixer la seua funcionalitat, si finalment serà un accés prioritari pels residents o un vial de connexió entre barris, i veure si serà capaç la nova infraestructura d'acostar serveis als qui resideixen a un costat i a l'altre del riu.

Sembla que a més dels dos carrils de circulació (un per cada sentit), incorpora un carril bici, un pas per als vianants intel·ligent, zones enjardinades, pèrgoles per a donar ombres, un mirador sobre el riu i una zona de jocs infantils, així com l'ampliació de la rotonda situada en l'encreuament de l'avinguda de l'Alcora i la Quadra Saboner, que passa a tindre un diàmetre interior de 24 metres i de 40 metres en l'exterior amb l'objectiu d'encaixar l'entrada i eixida del nou pont sobre el riu Sec i millorar la seguretat viària en aquest punt. Veurem en què queda...

Servirà aquesta nova estructura per a millorar la qualitat de vida dels veïns?, suposarà la seua apertura l'activació d'un pla especial de trànsit?, deixarà contents a vianants, ciclistes i usuaris de vehicles de motor? Preguntes que prompte tindran resposta. De moment el que tenim és un nou pont.


dissabte, 25 de maig del 2019

Dia de reflexió?


Anit va acabar la campanya electoral que, al nostre poble ha suposat candidatures dobles, per a les municipals i les europees, ja que "la magrana" de les autonòmiques ja va obrir-se el mes passat.

Com ve sent habitual el dia després del tancament de la campanya és el dedicat a la reflexió i en aquesta jornada, hui, a més d'estar prohibit demanar el vot per a una determinada opció o fer qualsevol classe de manifestació que influencie el sentit del vot, ha de servir per a donar un període, 24 hores, als votants per reflexionar sobre els esdeveniments abans d'exercir el dret.

I ara resulta que després de dies i setmanes d'intensa activitat política municipal, amb la presentació de tots els programes electorals, s'entra en temps de reflexió a l'espera de les votacions; l'objectiu per tant és permetre que hui tots i totes puguem reflexionar, teòricament sense ser influïts, sobre el nostre vot. Bé, molt bé, però algú ho fa?

Coneixeu alguna persona que realment hui, encara que siga només per uns moments, per uns minuts, dedique el seu temps a reflexionar sobre si donarà el seu vot a aquest o aquest altre partit o candidat? Francament jo no conec no ningú pel que hui siga un dia clau.

És veritat que a hores d'ara puga haver hi encara indecisos, però per a qui ja té clar a qui donarà suport a les urnes, és una jornada sense utilitat. En tot cas i si voleu trobar-ne alguna d'utilitat, tal vegada tots coincidim en què, en tot cas, val la pena descansar dels missatges dels polítics després d'uns més que intensos dies en què tots ens han promés que ens ho donaran tot.

Hi ha qui planteja les eleccions com un partit de futbol, de manera que la reflexió, com a molt, pot tractar sobre anar o no anar al camp, seguir el partit o no seguir-lo, però un ni es planteja donar suport a l'equip contrari. Dit d'altra manera: bona part dels indecisos no ho són perquè dubten entre tot el ventall de partits, sinó entre quedar-se a casa o votar als seus de tota la vida. O, com a molt, dubtar entre dues o màxim tres marques que en realitat són cosines germanes del que cadascú a votat sempre.

En aquest sentit, a aquesta jornada de reflexió se li podria dir jornada de decisió. Més encara, si calgués escollir dia, la jornada de reflexió seria més profitosa el dilluns proper, a la llum dels resultats: aquell serà el moment per reflexionar i tractar d'avançar per conviure en una societat tan diversa com les enquestes pronostiquen.

Així que hi ha qui veu la jornada de reflexió com una tradició simpàtica però sense sentit, ja que pocs hi ha que "aprofiten el dia tancant-se a l'habitació per reflexionar sobre el vot", més encara, digueu-me quin sentit té la jornada per aquells que ja han exercit el seu vot per correu? Tot un anacronisme sense sentit.

Per mi la jornada de reflexió no té sentit, és una reminiscència de 1979, quan el poble es va llançar al carrer a votar després de 40 anys sense fer-ho, però això avui, amb l'opinió pública tan informada, tan exposada a mitjans de comunicació i xarxes, aquest mutisme polític no té cap sentit. Jornada de reflexió = dia polític perdut!

divendres, 24 de maig del 2019

Calor i humitat = temps de mosques i mosquits!


 Ja comencen a veure's revolotejar al nostre voltant. És sinònim de què s'acosta el bon temps, les mosques tornen a casa, són invasives, molestes i fins i tot semblen intel·ligents, són uns dels insectes més generalitzats en la faç de la terra, podent-se trobar pràcticament en qualsevol lloc. I amb elles també arriben els molestos mosquits, considerats per alguns experts científics, en alguna de les seues espècies, com els animals més perillosos del planeta, transmissors de malalties infeccioses.

Des de sempre han existit solucions, més o menys eficients i efectives, per espantar mosques i mosquits del nostre voltant. En els darrers anys han aparegut els anomenats genèricament repel·lents cutanis, sintètics, olis o polseres, i a vegades ens costa decidir per quin decantar-nos.

Però "el combat" no és fàcil, de fet, la lluita continua any rere any i mosques i mosquits malgrat que els avanços i estudis naturals o científics sempre guanyen. Cada any en són més les espècies de mosques que ens visiten i, el que és pitjor, les de mosquits. Només cal llegir la premsa en aquests dies per comprovar com la inicial presència, quasi testimonial, al nostre país fa 15 anys del mosquit tigre, transmissor del Dengue, mai vist fins al 2004, ara i malgrat tots els esforços i diners invertits, ja està present en 69 dels 135 municipis de la nostra província.

Fa un bon grapat d'anys i per combatre les mosques i mosquits va fer-se popular un producte "el flit". A la darrera pàgina del "Heraldo" de tot just fa 90 anys, el divendres 24 de maig de 1929, apareix un dibuix caricaturesc d'una mare que lluita amb un grup de mosques i mosquits, i diu: "Defienda sus hijos", "no deixe la salut de la seua família exposada ni un minut més als estralls de portadors de malalties: mosques, mosquits, xinxes, arnes, formigues, puces; vaporitze flit. El flit mata tots els insectes penetrant en els intersticis on s'amaguen i es reprodueixen, sent inofensiu per a les persones. Exigisca sempre flit, el pot groc amb franja negra".

Des que tinc ús de raó recorde la llauna de Flit i el seu complement inseparable, "la bomba de Flit", l'atomitzador, element indispensable en totes les llars, atuell de llanda que constava d'un dipòsit com una llauna al qual anava soldat en la seua part més llarga una espècie "d'unflador de bicicleta", aquest dipòsit tenia en la part superior una obertura amb tap de rosca per a introduir el líquid, que es podia comprar en la drogueria a granel. Avui amb l'ús dels aerosols, la "bomba de Flit", ha perdut tota importància i s'ha convertit en peça de museu, encara que crec que continua existint i alguns l'usen per allò que els aerosols són nocius a la capa d'ozó.

Al començament del segle XX es va descobrir el DDT (Dicloro difenil tricoloroetano), un poderós insecticida amb el qual es van fumigar camps i ciutats i va haver-hi un moment en què al Flit li van agregar DDT. El preparat que portava DDT l'envasaven en una llauna verda. El Flit tradicional va continuar usant la seua llauna groga. L'un i l'altre, allà pels anys 70 del segle passat van desaparéixer del mercat

Recorde com a les vesprades, es procurava tancar les finestres del menjador dormitoris i abans d'atrancar les portes per fora s'havia fumigat el seu interior amb el flit, i les mosques queien a terra de tal manera que a vegades hi havia fins que tornar a escombrar. Eren altres temps, però salvant la distància els mateixos problemes...

dijous, 23 de maig del 2019

384 anys els van separar...


La casualitat ha volgut que tot just hui, 23 de maig, el cent quaranta-tresé dia de l'any, segon aniversari del traspàs del recordat actor britànic Roger Moore, conegut per interpretar dos herois d'acció britànics, Simon Templar "el santo", i James Bond "007", coincidirà també amb el traspàs dos personatges molt coneguts, recordats i lligats a la nostra terra, tot i que separats en el temps per quasi 400 anys.

El primer va morir tot just hui fa 596 anys, quasi sis segles, l'any 1423, a l'edat de 95 anys, longevitat poc usual en l'època i després de sobreviure a un enverinament, Pero Martines de Luna y Peres de Gotor, un religiós aragonés que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó, i religiós més conegut de la nostra història.

Deposat i excomunicat pel concili de Pisa i amb posterioritat pel de Constança, va fugir a Peníscola, i es va fer fort durant molts anys al seu Castell, convertint el poble en un nou focus de la cristiandat, només equiparable històricament a Roma i Avinyó.

Aïllat, sense suport del poder civil, excomunicat, declarat heretge i antipapa, així va morir, passant a la història no només per la seua posició protagonista durant el Cisma d'Occident que va dividir a l'Església Catòlica sinó per la seua tossuderia. Una obstinació que va acabar exasperant a reis i fins a un sant, i que va inspirar la popular expressió "mantenir-se en els seus tretze", en clara al·lusió a la seua indestructible contumàcia en la renúncia del càrrec.

I si Benet XIII, fill de l'Aragó, va fer més famós i conegut encara el poble de Peníscola, el castell i de retruc la nostra terra, també un altre foraster, fill de militar gallec, nascut a l'Havana, el coronel dels exèrcits reials i capità del Regiment de la Guàrdia Reial del rei Carles IV, Antonio Bermudez de Castro, nomenat governador de la nostra ciutat i exercint el càrrec per 16 anys, va passar a ser des del moment de la seua mort, ocorreguda l'any 1807, hui fa 212 anys, tot just 384 anys de la de Benet, un dels personatges més recordats a la història de Castelló, com el millor dels seus governants, per la seua honradesa, les seues qualitats de justícia, diplomàcia, subtilesa i lliurament sense reserves a la ciutadania.

Ell serà recordat per sempre per obrir per a Castelló les portes cap al nou urbanisme. Entre les obres més importants que va escometre, podem incloure les places de Tetuan i del Rei En Jaume. Va reconstruir l'antic hospital, el cementiri del calvari i va reformar nombrosos enclavaments que van millorar l'aspecte de la ciutat.

Va posar en marxa una idea que va transformar notablement la població, sense necessitat de fer ús de l'erari públic. Se li va ocórrer permetre la construcció de nous edificis a la cara exterior del que havia estat el recinte emmurallat. Els interessats havien de cobrir, a càrrec seu, la fossa i construir la seua nova casa en el termini de dos anys. D'aquesta manera es va aconseguir incloure en la trama urbana els carrers: Governador, Gasset, Escultor Viciano, Sant Lluís i la plaça Clavé. Es va aconseguir dur a terme obertures, com els actuals carrers Antoni Maura, Ensenyament i Moreria. També es van escometre nombroses i variades obres, algunes van requerir tan sols una petita inversió, encara que no per això eren menys importants.

La veritat és que, a partir d'aquell fatídic 23 de maig, es disposava ja d'una infraestructura urbanística per millorar la qualitat de vida dels veïns i Castelló va començar a transformar-se en una població molt més habitable i molt més bella.

Dos personatges, un Papa i un Governador, a qui la vida va tractar injustament, que la casualitat va voler compartiren el dia del seu traspàs. Al primer negant-li una tranquil·litat i reconeixement històric per mantenir-se en una vida neta, austera, generosa i sacrificada per una idea del deure, i al segon havent de suportar el sofriment per la mort de la seua esposa i una de les seues filles Descansen per sempre en pau.

dimarts, 21 de maig del 2019

Sense sort


 Els Premis Max de les Arts Escèniques, van ser creats en 1998 per la Societat General d'Autors i Editors, amb la finalitat de premiar i reconéixer la tasca dels professionals i la qualitat de les produccions més destacades de l'any en l'àmbit de les Arts escèniques.

Aquest 2019 arribaven a les XXII edició, concorreguent un total de 366 espectacles inscrits, dels quals 119 van resultar candidats, i 35 van ser finalistes. Anit, va celebrar-se la gala que vam poder seguir en directe a través de la 2 de TVE.

I si vaig veure aquesta retransmissió, no va ser perquè tinga especial interés en les arts escèniques, de fet no havia vist fins a la d'anit cap gal·la d'aquests premis, sabia de la seua existència i poca cosa més.

Però aquest any era una mica especial. "La Ravalera Teatre", una companyia de teatre de Castelló nascuda l'any 2016 que a més d'oferir espectacles en espais no convencionals, també proposa teatre professional contemporani i de qualitat, arribava a ser finalista dels MAX per partida doble, millor espectacle i, autoria revelació.

En el primer cas amb la tercera de les seues produccions "Instruccions per no tenir por si ve la Pastora", estrenada al Cabanyal Íntim de València el 2018. Un espectacle que busca recuperar la memòria d'un personatge mític a la província de Castelló "La Pastora", un maquis que va despertar molta curiositat a causa de la seua sexualitat no definida, conegut també com el maquis hermafrodita.

La segona nominació, a millor autoria revelació, per a la dramaturga, actriu, directora artística i membre del Consell Valencià de Cultura, la castellonenca Núria Vizcarro, per la creació de l'obra sobre "La Pastora", que articulada dels del concepte de la por, busca a la vegada que humanitzar la vida de Florencio Pla Meseguer, parlar de totes aquelles persones que han viscut al marge, que no estan als llibres d'història; de les persones vençudes políticament, però també de les vençudes per pobres, per diferents, per qüestions de gènere...

Un dels primers premis a ser lliurats va ser el dedicat a la millor autoria revelació. No, no va haver-hi sort. La competència era molt forta, amb dos grans autors, la directora de l'escola municipal de teatre de Sogorb Mafalda Bellido Monterde i el director teatral argentí i fundador de Descartable Teatre, Daniel J. Meyer, que va ser qui finalment va emportar-se el guardó, una escultura de Joan Brossa, tota una metàfora del teatre, una poma rodona i platejada, de la mida d'un puny i amb un antifaç daurat. Primera desil·lusió per aquells que davant el televisor esperàvem més.

Tampoc ho tenien fàcil en la candidatura a millor espectacle revelació, aquest va tardar una mica més en lliurar-se; "La Pastora" competia amb altres dos espectacles de qualitat que també només havien tingut l'oportunitat de girar en l'àmbit autonòmic, "Viaje al fin de la noche" de Proyecto 43-2, i "Iphigenia en Vallecas" de Serena Producciones, S.L., que va ser qui va emportar-se'l. Llàstima.

Malgrat vindre-se'n de buit, la Ravalera com ho ha fet públic al seu facebookconsideren que va ser una nit molt bonica i, per si "sonava la flauta", tenien el discurset preparat, que podeu llegir si us ve de gust  al "face".

Glòria i llaor als Max. Llaor a l'organització, perfecta. Glòria al teatre i la dansa, eines incommensurables de transformació individual i de consciència col·lectiva, malgrat que alguns hàgem quedat una mica decebuts. No sempre es guanya, la sort també hi juga!