384 anys els van separar...

La casualitat ha volgut que tot just hui, 23 de maig, el cent quaranta-tresé dia de l'any, segon aniversari del traspàs del recordat actor britànic Roger Moore, conegut per interpretar dos herois d'acció britànics, Simon Templar "el santo", i James Bond "007", coincidirà també amb el traspàs dos personatges molt coneguts, recordats i lligats a la nostra terra, tot i que separats en el temps per quasi 400 anys.

El primer va morir tot just hui fa 596 anys, quasi sis segles, l'any 1423, a l'edat de 95 anys, longevitat poc usual en l'època i després de sobreviure a un enverinament, Pero Martines de Luna y Peres de Gotor, un religiós aragonés que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó, i religiós més conegut de la nostra història.

Deposat i excomunicat pel concili de Pisa i amb posterioritat pel de Constança, va fugir a Peníscola, i es va fer fort durant molts anys al seu Castell, convertint el poble en un nou focus de la cristiandat, només equiparable històricament a Roma i Avinyó.

Aïllat, sense suport del poder civil, excomunicat, declarat heretge i antipapa, així va morir, passant a la història no només per la seua posició protagonista durant el Cisma d'Occident que va dividir a l'Església Catòlica sinó per la seua tossuderia. Una obstinació que va acabar exasperant a reis i fins a un sant, i que va inspirar la popular expressió "mantenir-se en els seus tretze", en clara al·lusió a la seua indestructible contumàcia en la renúncia del càrrec.

I si Benet XIII, fill de l'Aragó, va fer més famós i conegut encara el poble de Peníscola, el castell i de retruc la nostra terra, també un altre foraster, fill de militar gallec, nascut a l'Havana, el coronel dels exèrcits reials i capità del Regiment de la Guàrdia Reial del rei Carles IV, Antonio Bermudez de Castro, nomenat governador de la nostra ciutat i exercint el càrrec per 16 anys, va passar a ser des del moment de la seua mort, ocorreguda l'any 1807, hui fa 212 anys, tot just 384 anys de la de Benet, un dels personatges més recordats a la història de Castelló, com el millor dels seus governants, per la seua honradesa, les seues qualitats de justícia, diplomàcia, subtilesa i lliurament sense reserves a la ciutadania.

Ell serà recordat per sempre per obrir per a Castelló les portes cap al nou urbanisme. Entre les obres més importants que va escometre, podem incloure les places de Tetuan i del Rei En Jaume. Va reconstruir l'antic hospital, el cementiri del calvari i va reformar nombrosos enclavaments que van millorar l'aspecte de la ciutat.

Va posar en marxa una idea que va transformar notablement la població, sense necessitat de fer ús de l'erari públic. Se li va ocórrer permetre la construcció de nous edificis a la cara exterior del que havia estat el recinte emmurallat. Els interessats havien de cobrir, a càrrec seu, la fossa i construir la seua nova casa en el termini de dos anys. D'aquesta manera es va aconseguir incloure en la trama urbana els carrers: Governador, Gasset, Escultor Viciano, Sant Lluís i la plaça Clavé. Es va aconseguir dur a terme obertures, com els actuals carrers Antoni Maura, Ensenyament i Moreria. També es van escometre nombroses i variades obres, algunes van requerir tan sols una petita inversió, encara que no per això eren menys importants.

La veritat és que, a partir d'aquell fatídic 23 de maig, es disposava ja d'una infraestructura urbanística per millorar la qualitat de vida dels veïns i Castelló va començar a transformar-se en una població molt més habitable i molt més bella.

Dos personatges, un Papa i un Governador, a qui la vida va tractar injustament, que la casualitat va voler compartiren el dia del seu traspàs. Al primer negant-li una tranquil·litat i reconeixement històric per mantenir-se en una vida neta, austera, generosa i sacrificada per una idea del deure, i al segon havent de suportar el sofriment per la mort de la seua esposa i una de les seues filles Descansen per sempre en pau.