Sense sort

 Els Premis Max de les Arts Escèniques, van ser creats en 1998 per la Societat General d'Autors i Editors, amb la finalitat de premiar i reconéixer la tasca dels professionals i la qualitat de les produccions més destacades de l'any en l'àmbit de les Arts escèniques.

Aquest 2019 arribaven a les XXII edició, concorreguent un total de 366 espectacles inscrits, dels quals 119 van resultar candidats, i 35 van ser finalistes. Anit, va celebrar-se la gala que vam poder seguir en directe a través de la 2 de TVE.

I si vaig veure aquesta retransmissió, no va ser perquè tinga especial interés en les arts escèniques, de fet no havia vist fins a la d'anit cap gal·la d'aquests premis, sabia de la seua existència i poca cosa més.

Però aquest any era una mica especial. "La Ravalera Teatre", una companyia de teatre de Castelló nascuda l'any 2016 que a més d'oferir espectacles en espais no convencionals, també proposa teatre professional contemporani i de qualitat, arribava a ser finalista dels MAX per partida doble, millor espectacle i, autoria revelació.

En el primer cas amb la tercera de les seues produccions "Instruccions per no tenir por si ve la Pastora", estrenada al Cabanyal Íntim de València el 2018. Un espectacle que busca recuperar la memòria d'un personatge mític a la província de Castelló "La Pastora", un maquis que va despertar molta curiositat a causa de la seua sexualitat no definida, conegut també com el maquis hermafrodita.

La segona nominació, a millor autoria revelació, per a la dramaturga, actriu, directora artística i membre del Consell Valencià de Cultura, la castellonenca Núria Vizcarro, per la creació de l'obra sobre "La Pastora", que articulada dels del concepte de la por, busca a la vegada que humanitzar la vida de Florencio Pla Meseguer, parlar de totes aquelles persones que han viscut al marge, que no estan als llibres d'història; de les persones vençudes políticament, però també de les vençudes per pobres, per diferents, per qüestions de gènere...

Un dels primers premis a ser lliurats va ser el dedicat a la millor autoria revelació. No, no va haver-hi sort. La competència era molt forta, amb dos grans autors, la directora de l'escola municipal de teatre de Sogorb Mafalda Bellido Monterde i el director teatral argentí i fundador de Descartable Teatre, Daniel J. Meyer, que va ser qui finalment va emportar-se el guardó, una escultura de Joan Brossa, tota una metàfora del teatre, una poma rodona i platejada, de la mida d'un puny i amb un antifaç daurat. Primera desil·lusió per aquells que davant el televisor esperàvem més.

Tampoc ho tenien fàcil en la candidatura a millor espectacle revelació, aquest va tardar una mica més en lliurar-se; "La Pastora" competia amb altres dos espectacles de qualitat que també només havien tingut l'oportunitat de girar en l'àmbit autonòmic, "Viaje al fin de la noche" de Proyecto 43-2, i "Iphigenia en Vallecas" de Serena Producciones, S.L., que va ser qui va emportar-se'l. Llàstima.

Malgrat vindre-se'n de buit, la Ravalera com ho ha fet públic al seu facebook, consideren que va ser una nit molt bonica i, per si "sonava la flauta", tenien el discurset preparat, que podeu llegir si us ve de gust  al "face".

Glòria i llaor als Max. Llaor a l'organització, perfecta. Glòria al teatre i la dansa, eines incommensurables de transformació individual i de consciència col·lectiva, malgrat que alguns hàgem quedat una mica decebuts. No sempre es guanya, la sort també hi juga!