De campanes i prohibicions.

Ha estat a l'orient, a la Xina, on s'han trobat les campanes més antigues, datades del segle XII aC i és que per als xinesos, les campanes des de sempre, s'han relacionat amb el tro i representen l'harmonia de l'univers, mentre que a l'Índia, en canvi, simbolitzen l'oïda i el so que aquesta percep o, als països islàmics, molt més religiosos, el so de la campana simbolitza les revelacions d'Alah als homes.

I des que va existir la primera campana, va haver-hi campaners. Al principi era la persona que feia la campana i que a més la tocava. Però a mesura que els treballs s'anaven especialitzant, aquestes dues feines es van separar, d'una banda, hi havia els qui fabricaven les campanes, de l'altra, els qui les tocaven, que van ser els qui finalment, es van quedar el nom de campaners.

Amb el temps, l'ofici de campaner va anar perdent-se. Tot i això, en alguns campanars del nostre país encara hi ha gent que toca les campanes a mà, esforçant-se perquè l'art de tocar-les no caiga en l'oblit i més encara, al nostre poble perdura la figura de campaner com a funcionari municipal, ja que, com és sabut, el campanar de la Vila, l'edifici més emblemàtic i significatiu de la ciutat, aquell que es troba exempt a la plaça Major, és de propietat municipal.

11 són les campanes, elements més significatius d'un campanar, que trobem en el de Castelló, 8 situades en l'anomenada sala de campanes i tres més a la terrassa, aquestes darreres encarregades de marcar el pas del temps, hores, mitges, quarts i repics, mitjançant una massa que colpeja cadascuna d'elles en el moment oportú. Són campanes fixes, sense batall i possibilitat de volteig.

La resta, les 8 de la sala de campanes, tot i que amb el pas del temps han perdut gran part de la seua funcionalitat, encara són voltejades de manera manual en determinades ocasions al llarg de l'any, cas per exemple de la vespra i festa de la Mare de Déu de Lledó, la vespra i dia de la Magdalena, la vespra i festa del Corpus o el Diumenge de Rams, com a moments més significatius.

La resta de dies, les campanes per molts anys van estar "mudes". Només quan el vent era considerable el bandeig feia que el batall colpejara el bronze i les campanes "sonaren sense voler".

Des que el campanar va restaurar-se primer i després integrar-se com a element clau dins el MUCC, la possibilitat de visitar la torre va augmentar i, en aquests moments, de dimarts a dissabte, cada dia de l'any excepte l'1 i 6 de gener i 6 i 25 de desembre, obre la seua porta al matí, perquè el veïnat i visitants puguen fer una visita autoguiada a través dels panells expositius disponibles a cada una de les sales.

Naturalment, açò suposa que, arribats a l'anomenada sala de campanes, una gran quantitat de visitants, estiguen temptats de fer-les sonar, encara que siga simplement amb un cop sec del batall.

No crec que la molèstia arribe a ser gran, però per aquesta o altra raó, ahir vaig assabentar-me que des de l'ajuntament, aprofitant que per seguretat s'han instal·lat a la sala de les campanes uns indicadors en els quals es recomana no traure el nas pels finestrals pel perill de caure des de tan considerable alçària, se n'han col·locat uns altres amb la prohibició expressa de fer sonar les campanes.

No sé si és una bona idea, perquè d'una banda, sobretot aquell que puja per primera vegada, després de veure's impressionat pe r la grandària i envergadura dels bronzes, el que desitja instintivament "és sentir-les", i si no pot fer-ho, estic segur, baixarà una mica o prou decebut, com si li hagués faltat alguna cosa; tanmateix entenc per altra banda, que no és presentable que dia si, dia també, s'escolten sons de campana "sense to ni so", i mai millor emprada l'expressió. Difícil solució...

Espere que aquesta prohibició no siga d'obligat compliment, tinga dispensa, la vesprada del dilluns de Magdalena, quan des de fa més de 30 anys, els membres de la Colla Pixaví mostren i instrueixen a qui vulga visitar i escoltar, la història, característiques i també els diferents tocs que poden efectuar-se amb les campanes del fadrí.

Cal preservar el toc de les campanes que des dels inicis del 2013 és un BIC immaterial, però per consolidar els tocs com a manifestació de la tradició, cal també deixar que els visitants gaudisquen, encara que siga d'una manera limitada del so amb proximitat, una manera senzilla i fàcil d'enamorar-se del nostre estimat campanar.

El millor regal és... l'inesperat!

Avui, aquest matí m'han fet un regal sensacional que m'ha encantat. És un obsequi molt especial perquè me l'ha fet una persona amb qui he compartit en els darrers anys tasques festeres, il·lusions, treballs i esperances, a qui considere més que "un fester amb sintonia", un gran amic que se les pensa totes! L'hauré de fitxar com a "publi relations"!!

Havíem quedat al cor de la ciutat, allà on la plaça Santa Clara s'uneix amb la Major. Quan he arribat ell ja hi estava allí, desdejunant, estava a punt per a empassar-se un tallat i una pasta, jo assegut al seu costat anava a donar compte d'un "bitter" i uns cacauets; de sobte, enmig d'una  conversa,  naturalment amb temes festers, treu de dins d'una cartera que recolzava sota la taula, un sobre mitjanet i encoixinat i em diu: com vaig dir-te, tinc una cosa per a tu, i tot seguit ha allargat la mà amb el sobre.

En el seu interior hi havia un llibret xicotet, de 14 pàgines, un programa oficial de festes de la Magdalena de Castelló, especial, molt especial, no només per ser el de 1948, el de les festes celebrades entre el 28 de febrer i el 7 de març de fa tot just ara 72 anys, si més no perquè ell sabia que a mi, de tots els programes oficials editats des de l'any 1945 fins ara, era el que més il·lusió em feia.

Si, em feia molta il·lusió, voleu saber per què? Perquè només em faltava aquell per tenir-los tots. Sabeu, aquells que em coneixeu, que sóc un enamorat de la meua terra, del meu poble, dels meus costums, tradicions i festes i, des de fa anys, he anat recollint entre altres records festers magdaleners, els cartells originals i els programes oficials. De cartells me'n falten molts, sobretot de les primeres dècades, però de programes, amb el pas dels anys, havia aconseguit reunir quasi tota la col·lecció, només el del 1948 es resistia, aquell que Ximo hui m'ha regalat.

Sí, amics, ha estat una gran i captivadora sorpresa. M'ha faltat temps per, en arribar a casa, assaborir-lo i començar a trobar curiositats. Vos deixe un tast: com també ho és aquest 2020, el 1948 va ser un any de traspàs, amb una particularitat molt especial, el 29 de febrer va ser diumenge de Magdalena! i, tal dia com avui, el 6 de març de 1948, el segon dissabte de festes, van ser 3 els actes oficials programats: regates al grau, concurs hípic al poble i verbenes als sectors.

Una altra curiositat, el dibuix de la portada del programa, per primera vegada, no coincideix amb el cartell original, cosa que es repetirà en els anys 1957 i 1958 sense cap explicació, i també en 1952, en aquella ocasió amb motiu de la celebració del 7 centernari del trasllat.

I és que el Programa oficial aprovat per l'ajuntament en sessió del 2 de febrer incloïa, en els 9 dies de festa, un total de 45 actes!, amb una observació impresa al mateix programa: "los detalles de cada una de las fiestas que por su importancia lo requieran, se ublicarán en el programa particular de cada una de ellas..."

Enteneu ara per què la Regina i Dames podien acudir a tots els actes ofiials programats per "La Junta Central de Festejos"? Quan poc hem aprés en aquests 75 anys en relació a l'assistència de les màximes representants...

Però tornem al dia d'avui, en què la vida m'ha sorprés i m'ha fet gaudir d'aquest magnífic regal, un programa captivador i amb uns actes curiosos que el progrés s'ha encarregat de fer desaparéixer i que ara en recordar-los ens desperten enyor en algun cas i somriures en un altre, "concurso de escaparates", "feria de ganados", "baile de honor de la reina" o les recordades "regates de snipes i tiro de pichón".

Un programa com dic per assaborir, per buscar coincidències, fins i tot per aprendre i, per descomptat, ja ho dic jo, un bon regal inesperat. Novament moltes gràcies Ximo.

Pregoner

 Feines que es remunten a molts anys enrere han quedat en el record en poc més de mig segle. Hui voldria centrar-me en un ofici i figura molt significativa quan s'acosten festes a Castelló, la de "pregoner" que, tot i que arreu dels pobles era la persona que tenia per ofici o encàrrec fer les crides en veu altra, sovint precedit de toc de trompeta, i que comunicava noves d'interés general per als habitants del poble, a Castelló i des del 1945 és la persona encarregada d'anunciar el veïnat que comencen les nostres festes fundacionals, de "cantar" el Pregó

Segons l'estructura i ment creativa del farmacèutic Manuel Segarra, defensor de la tradició i creador de l'aparador fester que és la cavalcada del Pregó anunciador de les nostres festes fundacionals, la figura del pregoner al "Pregó" de Castelló havia de ser representada pel més important dels personatges que a la ciutat hi havia dins el camp agrícola i que no era altre que el sequier major, la principal persona que tenia cura de la distribució de les aigües de la séquia major entre totes les partides i llauradors amb dret a l'aigua.

Afegeix un títol

Per cantar un pregó fa falta una condició indispensable, una bona veu i entonació, condició que mai ha anat lligada al càrrec de sequier, per la qual cosa, el pregoner de les festes, el nunci o anunciador d'aquestes, tot i representar el major dels sequiers, al llarg dels 75 anys transcorreguts, sempre ha estat una persona "amb veu".

Des del primer pregoner Manuel Vellón fins al darrer del 2019, José Antonio Lázaro, diferents veïns han tingut l'honor i privilegi de cantar el Pregó pels carrers del poble el tercer dissabte de quaresma, cas de Miguel Tirado, Miguel Soler, Toni Gascó, Paco Breva, Santiago López, Fernando Vilar, Salvador Ramos...

Una figura, la del Pregoner que en aquestes 75 edicions celebrades fins ara, ha passat per tota mena de situacions, des de "no trobar quasi ningú" per cantar-lo i haver de fer grans esforços per trobar voluntaris, passant per la indiferència que va representar aquesta figura pel que fa a govern municipal, fins "el boom" i l'honor que suposa accedir al càrrec en els temps actuals, convertint-se la seua elecció en els darrers anyslper part de l'alcalde o alcaldessa, en tot un procés seguit amb expectació per l'anomenat món de la festa.

Des del passat 3 de novembre del 2019 en què el Patronat Municipal de Festes va obrir el termini per presentar candidatures, fins al recent 26 de febrer en què l'alcaldessa va fer pública la seua tria d'entre la terna de candidats preseleccionats, van transcórrer més de 100 dies d'incertesa per què José Maria Prades  i Marc Osorio, conegueren que havien estat els elegits per, després d'un toc llarg de clarins, interpretant l'obertura de la marxa de la ciutat, cantar els propers 14 i 16 de març els versos d'En Bernat Artola i de Vicent P. Serra, anunciant a tot el món, que ja el dia és arribat.

Però a poc més d'una setmana del Pregó, hui s'anuncia un acte d'especial importància i que en els darrers anys, tot i la seua senzillesa, i per donar-li més protagonisme a aquestes figures cabdals, adquireix un caire especial, el de nomenament oficial i públic dels pregoners i lliurament de pergamins amb els textos dels pregons, per part de l'alcaldia, que té lloc el dissabte abans del Pregó, en aquest any, el dissabte vinent dia 7, i que des de l'any 2016 ve realitzant-se al saló de Plens de l'Ajuntament com a signe de la dignitat que els pregoner es mereixen i que, tot i estar des de sempre figures molt reconegudes pels castellonencs, no han estat per molts anys recolzades per part de les institucions responsables de l'organització de les festes.

Les meues felicitacions a Chema i Marc, estic segur que de la mateixa manera que els seus predecessors, sentiran aquest orgull de genealogia i amb el seu cant i anunci ens faran recordar als veïns que "orgullosament les festes madaleneres són dignes entre les primeres de tindre lloc preeminent". Felicitats!

Sostenibilitat: "N'he vist una!"

 Una paraula de moda, que fins fa uns pocs anys quasi ningú coneixia i menys encara emprava i que ve a definir un concepte econòmic, social i sobretot ecològic, al voltant de les relacions entre les societats i el medi ambient.

La sostenibilitat consisteix a proveir el millor possible avui sense posar en perill els recursos de demà, fomentant una manera d'organitzar l'activitat humana de manera que la societat i els seus membres siguem capaços de satisfer les necessitats al mateix temps que ajudar a mantenir la biodiversitat.

El vessant ecològic o ambiental fa referència als recursos de la Terra i a la qualitat de vida pel que fa a la higiene, alimentació, salut, habitatge, contaminació, etc. A la nostra ciutat, a Castelló, l'equip de Govern Municipal va impulsar un pla EDUSI, una Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat, fent possible un treball col.laboratiu entre l'ajuntament i la Unió Europea, mitjançant els projectes de desenvolupament ciutadans cofinançats amb fons FEDER.

Per impulsar i materialitzar les actuacions previstes entre els anys 2018 i 2022, s'han consensuat 4 objectius temàtics, essent un dels prioritaris aquell que fa incidència en l'impacte mediambiental, l'OT-4, que busca "afavorir la transició a una economia Baixa en carboni en tots els sectors".

Una de les operacions que ha de portar a aconseguir aquest objectiu, entre d'altres, és la que té incidència en la millora de l'eficiència energètica.

El nostre ajuntament dins el Pla de Mobilitat Urbana i Sostenible 2007-2015, ja va implantar el gener del 2008 el servei de lloguer de bicicletes públiques, BICICAS, d'enorme èxit any rere any que ha portat a la fi del 2019 a superar els 900.000 préstecs anuals i a donar servei a més de 6000 usuaris registrats.

D'altra banda i per facilitar els desplaçaments laborals del personal municipal, l'abril del 2016, van adquirir-se dues bicicletes elèctriques i un tricicle, un fet testimonial però amb una finalitat bàsica, promoure l'ús de la bicicleta entre els treballadors municipals i reduir l'ús de qualsevol altre tipus de vehicle.

Arribats a aquest punt he de dir que no sé quin ús s'haurà fet d'aquests vehicles i quina haurà estat la incidència, el que si que puc afirmar és que jo no he vist en els quasi tres anys transcorreguts, cap funcionari o empleat municipal fent ús d'aquelles bicicletes.

Tot i això, una innovadora iniciativa, que tampoc sé quina incidència haurà tingut, va llançar-se el juny del 2018 per continuar promovent la mobilitat sostenible, una línia de subvencions pels veïns que compraren kits de conversió de bicicletes urbanes en elèctriques, o per aquells que directament compraren noves bicicletes, tot amb la finalitat de complementar el servei municipal de préstec.

I arribem al 2019, a l'abril va fer-se un pas més, anunciant-se que BICICAS incorporava tres models de bicicletes elèctriques de préstec destinades a persones amb mobilitat reduïda i als majors de 55 anys.

I si parle de tot açò hui, és perquè per primera vegada he vist una d'aquestes bicicletes elèctriques als nostres carrers. El cas és que, després de més d'un any "rodant" per Castelló, crec que "n'he caçat" una, com aquell que troba un exemplar rar i li crida l'atenció. No sé si és de les destinades als treballadors municipals o de les generals de préstec, però pel lloc on estava ancorada, un "poste" a la plaça del Doctor Pont i Gol, a tocar del Bisbat i de l'oficina de recaptació, quasi amb total seguretat diría que el seu usuari o usuària seria un treballador municipal. Es tracta d’una bicicleta de la marca Devron, fabricada per l’empresa andalussa, germans Navarro.

He esperat una estona per veure si coincidia amb el seu usuari o usuària doncs m'hi haguera agradat que em contara l'experiència, però malgrat restar allí un grapat de minuts no ha aparegut no ningú, quedant-me amb les ganes de comprovar l'adaptació de les bicicletes elèctriques al servei municipal de préstec.

Espere que des de la regidoria de mobilitat es faça un estudi rigorós sobre l'ús d'aquestes bicicletes elèctriques, que cada dia en siguen més, que no siga estrany i curiós veure'n alguna pels carrers, que siga prompte habitual; de moment el benefici ecològic i sostenible sembla que encara és mínim, tot i que el benefici social, per evolució de l'ús de la bicicleta de passeig, per les característiques urbanes i la climatologia castellenca, és una realitat en augment als nostres carrers.

Com sempre passa...

Un esdeveniment o conjunt d'actuacions realitzades per un organisme o institució rep el nom "d'oficial" quan aquell és organitzat, promocionat o coordinat per una autoritat responsable dins unes normes i regles establertes.

Així podem prendre com a exemple els "Estudis oficials" nacionals si volem referir-nos als estudis que et condueixen a obtenir titulacions, de plena validesa i homologades pel Ministeri corresponent de cada país, o de "Carrera oficial" en aquelles ciutats o pobles on la Setmana Santa té més arrelament, en parlar del recorregut obligatori que totes les confraries d'aquella localitat, han de dur a termini en la processó de penitència.

També al nostre estimat Castelló, i parlant de festes, i en concret les Fundacionals de la Magdalena, tenim que des del 1945 l'ajuntament edita un "Programa oficial" que, amb el pas dels anys ha anat augmentant en el nombre d'actes, arribant en l'actualitat a ser-ne més de 200 els que conformen aquell programa que es desenvolupen al llarg dels 9 dies de festa.

Un programa que, en el cas de les properes festes, que ja tenim a girar del cantó, ha estat elaborat per la Comissió de festes del 75 aniversari, i que va aprovar-se pel Consell Rector del Patronat de Festes a proposta del Gerent del mateix Patronat, el passat dimarts dia 25.

Amb independència que el Programa Oficial fóra conegut i difós per algun mitjà de comunicació abans inclús de ser aprovat pel Consell Rector, d'acord amb el que diuen els Estatuts reguladors, crida l'atenció que estiga farcit d'actes que, tot i no dubtar gens ni mica que són festius, que ajuden a "fer festa", tenen una finalitat 100% lucrativa, sense cap mena d'intervenció en l'organització i desenvolupament del mateix Patronat i, per tant, a parer meu, no tenen res d'oficial i, conseqüentment, no haurien de figurar de cap manera en aquest programa.

És veritat que segons els Estatuts festers vigents, hi ha una sèrie d'associacions, que són considerades òrgans col·laboradors i vinculats del Patronat, el qual pot arribar a establir amb ells especials acords, però això no suposa en cap moment que s'hagen de publicitar els seus actes festers propis en el Programa, i per tant, considerar-los uns més dels actes oficials, servisquen com a exemple els vermuts, "mañaneos i tardeos" que la Colla del Rei Barbut, Bacalao o els mateixos Cavallers de la Conquesta programen dins la setmana festera.

De la mateixa manera que, pense no haurien de figurar dins del programa i per tant com a actes oficials, les corregudes de bous o el concurs de ramaderies que al llarg dels 9 dies de festa ha programat per aquest 2020 l'empresa Gestión Universal de Espectáculos, la mercantil Funtausa, que gestiona la nostra plaça de bous amb Alberto Ramírez com a gerent. No vull dir que no hi haja d'haver espectacles taurins a les festes, però fer-li la propaganda a l'empresa en el programa oficial, sense res a canvi no té trellat.

Com tampoc és de rebut que aparega en el programa oficial, com un acte més de les festes, el dia popular de la fira d'atraccions mecàniques, ja que els firants, independentment que en aquell dia puntual oferisquen descomptes a les atraccions, el que busquen és, de la mateixa manera que els empresaris taurins, publicitar-se per obtenir uns lícits beneficis.

Clar, el Consell Rector que té la darrera paraula no hauria de permetre de cap manera que aquestes i altres accions aparegueren al Programa Oficial i, per tant, la proposta presentada pel Gerent del Patronat hauria d'haver estat rebutjada, però com pot rebutjar-se una proposta de programa de festes a 15 dies de l'inici de les mateixes?

El programa va ser aprovat, com passa sempre, com tots els anys, no podíem quedar-nos sense festes. La solució per altres anys? No és gens fàcil, però implica començar a preparar-lo al mes d'octubre i tancar-lo al desembre, per coneixent-lo els membres del Consell Rector, que han d'aprovar-lo, amb temps i forma suficient, discutir, canviar i millorar el seu contingut.

Més encara, calen dos programes de festes, un amb molts actes, com més millor, en la varietat està l'èxit, difós per tots els mitjans de comunicació i repartit a tot arreu, però diferenciat d'un altre programa, on només haurien de tenir cabuda aquells que directament depenien fins ara de la Junta de Festes, enguany de la gerència i, en un futur no massa llunyà de qui han de disposar, els nous Estatuts Festers, amb relació a l'òrgan que ha de programar, organitzar, executar i controlar les festes, aquest amb la categoria "d'oficial".