De campanes i prohibicions.

Ha estat a l'orient, a la Xina, on s'han trobat les campanes més antigues, datades del segle XII aC i és que per als xinesos, les campanes des de sempre, s'han relacionat amb el tro i representen l'harmonia de l'univers, mentre que a l'Índia, en canvi, simbolitzen l'oïda i el so que aquesta percep o, als països islàmics, molt més religiosos, el so de la campana simbolitza les revelacions d'Alah als homes.

I des que va existir la primera campana, va haver-hi campaners. Al principi era la persona que feia la campana i que a més la tocava. Però a mesura que els treballs s'anaven especialitzant, aquestes dues feines es van separar, d'una banda, hi havia els qui fabricaven les campanes, de l'altra, els qui les tocaven, que van ser els qui finalment, es van quedar el nom de campaners.

Amb el temps, l'ofici de campaner va anar perdent-se. Tot i això, en alguns campanars del nostre país encara hi ha gent que toca les campanes a mà, esforçant-se perquè l'art de tocar-les no caiga en l'oblit i més encara, al nostre poble perdura la figura de campaner com a funcionari municipal, ja que, com és sabut, el campanar de la Vila, l'edifici més emblemàtic i significatiu de la ciutat, aquell que es troba exempt a la plaça Major, és de propietat municipal.

11 són les campanes, elements més significatius d'un campanar, que trobem en el de Castelló, 8 situades en l'anomenada sala de campanes i tres més a la terrassa, aquestes darreres encarregades de marcar el pas del temps, hores, mitges, quarts i repics, mitjançant una massa que colpeja cadascuna d'elles en el moment oportú. Són campanes fixes, sense batall i possibilitat de volteig.

La resta, les 8 de la sala de campanes, tot i que amb el pas del temps han perdut gran part de la seua funcionalitat, encara són voltejades de manera manual en determinades ocasions al llarg de l'any, cas per exemple de la vespra i festa de la Mare de Déu de Lledó, la vespra i dia de la Magdalena, la vespra i festa del Corpus o el Diumenge de Rams, com a moments més significatius.

La resta de dies, les campanes per molts anys van estar "mudes". Només quan el vent era considerable el bandeig feia que el batall colpejara el bronze i les campanes "sonaren sense voler".

Des que el campanar va restaurar-se primer i després integrar-se com a element clau dins el MUCC, la possibilitat de visitar la torre va augmentar i, en aquests moments, de dimarts a dissabte, cada dia de l'any excepte l'1 i 6 de gener i 6 i 25 de desembre, obre la seua porta al matí, perquè el veïnat i visitants puguen fer una visita autoguiada a través dels panells expositius disponibles a cada una de les sales.

Naturalment, açò suposa que, arribats a l'anomenada sala de campanes, una gran quantitat de visitants, estiguen temptats de fer-les sonar, encara que siga simplement amb un cop sec del batall.

No crec que la molèstia arribe a ser gran, però per aquesta o altra raó, ahir vaig assabentar-me que des de l'ajuntament, aprofitant que per seguretat s'han instal·lat a la sala de les campanes uns indicadors en els quals es recomana no traure el nas pels finestrals pel perill de caure des de tan considerable alçària, se n'han col·locat uns altres amb la prohibició expressa de fer sonar les campanes.

No sé si és una bona idea, perquè d'una banda, sobretot aquell que puja per primera vegada, després de veure's impressionat pe r la grandària i envergadura dels bronzes, el que desitja instintivament "és sentir-les", i si no pot fer-ho, estic segur, baixarà una mica o prou decebut, com si li hagués faltat alguna cosa; tanmateix entenc per altra banda, que no és presentable que dia si, dia també, s'escolten sons de campana "sense to ni so", i mai millor emprada l'expressió. Difícil solució...

Espere que aquesta prohibició no siga d'obligat compliment, tinga dispensa, la vesprada del dilluns de Magdalena, quan des de fa més de 30 anys, els membres de la Colla Pixaví mostren i instrueixen a qui vulga visitar i escoltar, la història, característiques i també els diferents tocs que poden efectuar-se amb les campanes del fadrí.

Cal preservar el toc de les campanes que des dels inicis del 2013 és un BIC immaterial, però per consolidar els tocs com a manifestació de la tradició, cal també deixar que els visitants gaudisquen, encara que siga d'una manera limitada del so amb proximitat, una manera senzilla i fàcil d'enamorar-se del nostre estimat campanar.