Les coses pel seu nom: romeria versus festes... (VIII)

Dissabte... internacionalitat!

Si hagués estat un any fester normal, amb un programa oficial fester continuista, la vesprada d'ahir i tot el cap de setmana darrer de festes, haguera estat marcat per aquesta paraula, internacionalitat, feta palesa sobretot en dos actes emblemàtics: la desfilada "internacional" d'animació i el festival "internacional" de música de festa.

És ben sabut per tots que l'any 2009, i per resolució de la Secretaria d'Estat de Turisme, el Govern Central, va declarar com a Festes d'Interés Turístic Internacional a la Magdalena de Castelló. Un fet que els castellonencs vam pensar anava a suposar a partir d'eixe moment que les festes gaudirien d'unes majors possibilitats de promoció a escala internacional, sobretot a través de les oficines de Turespaña en l'estranger.

Un reconeixement que va arribar a conseqüència de ser les nostres unes festes que fonamentalment es vivien i viuen en el carrer, al mig d'un ambient acollidor, del qual tot el món pot fruir, perquè serveixen per a mostrar al món una forma molt especial de sentir i viure la festa, les tradicions,  la història i la cultura i perquè uns dels seus actes més destacats són, a més del Festival de pirotècnia en mascletades i castells, com hem assenyalat abans, dos actes amb èmfasi internacional agrupats en el darrer anys sota el caliu del FAMM, Festival d’Animació i Música de Magdalena, la desfilada d'animació Internacional, cercavila colorista nascuda el 2001, i el Festival Internacional de Música de Festa, molt anterior, nascut el 1989, un autèntic mosaic de música, costums, abillaments i danses que internacionalitza molt més les alegries magdaleneres i que va apostar des del seu naixement per enfortir el vincle entranyable d'unió de races i llengües d'arreu del món.

Malgrat aquestes bones intencions, aquell títol d'internacionalitat, que va suposar per a les festes un segell de qualitat i reconeixement afegit, ara i després de 10 anys, pense ha tingut menys incidència en el manteniment del prestigi i consideració de les festes, de la que inicialment imaginàvem i esperàvem, i per tant, repte que cal rellançar amb més força de cara a la tornada festera.

La internacionalitat no ha de quedar en una declaració merament testimonial, ha d'anar molt més enllà d'on, entre tots, l'hem feta anar fins ara; cal amb urgència insistir en la necessitat de la recerca de noves fórmules d'atracció i promoció de la participació activa de la joventut en les comissions de sector si no volem que desapareguen, cal aconseguir també la implicació d'un major nombre de colles i altres ens festers perquè aporten la seua col·laboració, cal plantejar la revisió seriosa del programa de festes en general i d'alguns dels actes més emblemàtics, cal treballar en la difusió mitjançant museus, exposicions i esdeveniments d'aspectes socioculturals que promocionen les nostres tradicions i, cal introduir els elements necessaris que permeten dignificar i ennoblir el monument gaiater, com a símbol inequívoc de les Festes. Uns nous reptes per mostrar al món el que hem anat guardant a les nostres vides, amb l'estima a les tradicions, la romeria com a eix, i al genuí element magdalener, el monument, que mereix tot el respecte i atenció del món de la festa perquè és el que ens diferencia.

I també, per descomptat, cal seguir potenciant aquests actes que hui comente, pel fet que juguen una important basa festera, malgrat no ser exclusius dels castellonencs, com a pol d'atracció turística; no hem d'oblidar que desfilada i festival han estat tot un encert, contribuint a fer gran la setmana gran.

Cal mirar al capdavant, fer un pas cap a la modernitat i, quan nosaltres, els de casa, creguem de debò que la internacionalitat de les festes és possible, serà el moment de saber vendre-les amb orgull. Aquest crec, ha de ser el full de ruta per a posar a prova les nostres possibilitats ja no sols festeres, sinó també de ciutat, ara i en el precís instant en què la pandèmia acabe. Creguem-nos la internacionalitat, fem-la nostra i demostrem al món sencer que les festes de Castelló mereixen aquella consideració.

Som els castellonencs els que tenim l'obligació de transmetre la riquesa cultural que com a poble tenim, mostrant-nos orgullosos i tornant-nos hospitalaris. Ara, aquest any, des de la no festa, hem de preparar-nos per a obrir-nos, en un futur pròxim, a un públic internacional que desconeix les nostres tradicions. Només així, a la fi, podrem presumir d'internacionalització d'unes festes celebrades en unes dates que depenen dels capritxos de la lluna...

Les coses pel seu nom: Romeria versus festes... (VII)

Sens dubte la crisi sanitària que estem travessant està condicionant-nos a tots la vida. A Castelló, com a tot arreu, les normes sanitàries que tots hem de complir marquen no només les nostres relacions familiars i socials, sinó tot el nostre dia a dia, més encara aquesta setmana de no festes en què, a mesura que va passant, va fent-se cada vegada més "costa amunt" en amuntegar-se els records dels diferents actes viscuts fa ja un parell d'anys i també molt abans.

Pregó, Romeria, Desfilada de penitents, Gaiates, Pujada al campanar, Encesa, Mascletades, Festivals infantils... són imatges de record. La melangia, el sentiment que es caracteritza per una tristesa indefinida, s'apodera de les ments i els cossos i es fa, a mesura que passen els dies, més palesa. Entenc que la decisió de suspendre la Magdalena per segon any consecutiu, va ser una decisió complicada, però alhora, sensata i responsable, però això no li lleva per tenir enyorança i molta nostàlgia.

Ahir mateix, el president Puig, en compareixença esperada va comunicar allò que tot ja imaginàvem, tampoc hi haurà "ma oberta" ni per Sant Josep ni per Pasqua. Pot ser només una suposició, però em sembla que anem tristos, resignats pel carrer, malgrat que la nostra capacitat d'adaptació ens diga que podem sobreviure a experiències que, per moments, ens semblen insuportables. Encara no és el moment, ni família, ni amics. Ens ha tocat viure aquest moment que molts voldríem que no haguera arribat mai i pocs pensaven que anara a durar tant.

I ara quan estem a punt d'encarar el que hauria d'haver estat el darrer cap de setmana fester, cal continuar conservant les ganes, ser valents, i fer festa de la no festa, i a aconseguir-ho ens continuen ajudant, com ho estan fent al llarg de tota la setmana, diferents col·lectius que mitjançant les xarxes socials ens conviden, tirant de l'arxiu històric i nostàlgic, a reviure alguns dels millors actes: Festival de Bandes, Desfilades, Homenatges, Magdalena Vítol...

Sota el lema, "Tornarem a gaudir-les", la Federació Colles de Castelló al llarg de tota la setmana està omplint les xarxes socials de l'alegria i diversió, amb la publicació en Facebook de fotografies de les colles, dels actes que se celebren diàriament, i amb una mena de concurs regala un pernil a la foto més valorada; podeu veure les guanyadores fins al dia d'avui, punxant al següent ENLLAÇ. 

També encara resta oberta la participació en un altre concurs, en aquest cas de dibuix infantil fins als 14 anys, que la Gestora de Gaiates ha convocat sota el lema: 'La teua Gaiata' per apropar i donar valor al monument i les tradicions de Castelló. Ací teniu les BASES. 

Tot i que ja ha acabat el termini de presentació vull recordar que també que un col·lectiu, adComunica, Associació per al Desenvolupament de la Comunicació,, va organitzar la setmana passada, amb la finalitat de promocionar el sentiment de castellonerisme cap a les nostres festes en un moment històric, un concurs de vídeos amateurs 'Magdalena 2021 a casa', una altra manera curiosa d'aprofitar la inventiva dels veïns amb la creació de vídeos casolans que revisquen i representen els valors de les festes de la ciutat de Castelló, valorant la riquesa cultural dels diferents actes i, sobretot, la creativitat. Esperem veure prompte els resultats...

Amics, com diu la cançó "tornarem" del grup català de pop-rock Lax'n'busto: "Tornarem a ser grans, hi tornarem/Quan sortim d'aquesta tempesta/Que amaguem rere rostre indiferent/Però cou i ens fa sentir que hi tornarem"... És temps de ser valents/És temps de ser conscients/.Que cal cor i cervell"..

Jo us convide en aquests dies finals de la setmana, si no ho heu fet encara, a participar en els concursos i a omplir Facebook, whatsaap, Instagram i altres xarxes, de fotografies, comentaris o reflexions, com una esperança, record i optimisme en un any trist per tots, però que passarà, i tornarem a estar tots junts una altra vegada i amb més força que mai, celebrant les nostres estimades, volgudes i anhelades festes.

 

Les coses pel seu nom: romeria versus festes... (VI)

Dijous de suspensió, noves reflexions... marc jurídic, agendes atapeïdes, rapidesa i eficàcia festera, turbulències, valors contraposats, estratègies d’acció,  tot plegat resumit en un binomi: ajuntament i agilitat; dues paraules molt properes al diccionari però en massa ocasions contraposades, que ara, hui, em porten a lligar-les amb temàtica festera.

Ho deixa ben clar el règim jurídic establit per als organismes autònoms en la Llei 57/ 2003 de 16 de desembre, de mesures per a la Modernització del Govern Local, l'ajuntament  de Castelló havia de crear un organisme autònom que, regulat per uns estatuts, promoguera, fomentara i organitzara les Festes de la Ciutat. Aquesta mesura, tot i que va tardar a posar-se en marxa, va suposar que la Fundació Municipal de Festes es transformara en Patronat Municipal, i els seus estatuts de 1994, el 2012 foren substituïts per uns de nous.

Passat un temps, i no poques dificultats en la relació entre el govern municipal i el món de la festa, el congrés Magdalener del 2017 va considerar necessària la redacció d'uns nous estatuts per adaptar-los a la realitat de les festes, comptant amb la necessitat de potenciar les mateixes en tots els àmbits de la ciutat, recollint com a finalitat potenciar la gaiata com a element/monument diferenciador de les nostres festes i la llum com a element fonamental d'aquestes.

Uns nous estatuts que haurien de potenciar i emparar el protagonisme i la força que en les festes han irromput els diferents estaments, Gestora de Gaiates, Federació de Colles, Ens Col·laboradors i resta d'associacions que aporten amb el seu treball diferents elements per al desenvolupament fester. En definitiva uns estatuts que havien de buscar aglutinar esforços per tal d'engrandir totes les festes que a la ciutat es fan al llarg de tot l'any, no tan sols les de la Magdalena.

L'ajuntament a través de la regidoria de festes, va considerar convenient la creació d'una comissió que de manera continuada i en un model plural al llarg de tot l'any 2019 i primera part del 2020 va treballar les línies bàsiques, els eixos del que hauria de ser el nou text; en una segona fase, diferents membres festers designats per l'equip de govern, abans de l'estiu del 2020, van unificar en un document les propostes, lliurant, a la regidoria de festes per continuar el seu tràmit legal, el text-base consensuat que havia de reformar el funcionament de les festes principals de la ciutat.

Però com deia a l'inici, ajuntament i agilitat no sempre porten bona relació. Ha passat més de mig any i, tot i que hem sofert i encara estem sofrint les conseqüències d'una pandèmia, malgrat la suspensió de les festes de la Magdalena 2020 i 2021, la realitat és que no sabem si els estatuts estan a punt de veure la llum o no per a ser aprovats pel Consell Rector i, així ,poder continuar el procés legal d'aprovació definitiva pel Plenari Municipal.

Aquesta manca d'agilitat porta annexada tota mena de comentaris des de dins i des de fora del món fester: que si el nou articulat recollirà uns preceptes «genèrics i oberts», que si es complementarà amb un codi de bones pràctiques, que si es modificarà el règim disciplinari, que si la menció als ens vinculats serà més "light", que si desapareixerà la Junta de Festes, que si, que si...

Siga com siga, no és admisible que, des dels serveis jurídics de l'ajuntament, o des de la regidoria o fins i tot des de l'alcaldia, s'allargue aquest procés i que no hi haja un calendari, una data concreta, per aprovar definitivament i posar en marxa l'esperada reforma de la norma per la qual han de regir-se les festes en els futurs anys.

Després de tant de temps passat, per aprovar definitivament la norma, no valen excuses com que cal que es normalitze l'activitat municipal, paralitzada per la situació d'alarma que viu la ciutat en l'actualitat, el que calen són compromisos i accions directes des de l'equip de Govern. Agradarà el que s'aprove o no, però pel bé de tots, pel bé de la ciutat i sobretot de les festes, cal presentar i aprovar els nous estatuts ja.

Les coses pel seu nom: Romeria versus festes… (V)

Dimecres de la no festa, les gaiates haurien d’ocupar ja els seus llocs a les places i encreuaments de la ciutat; el temps meteorològic, la pluja del cap de setmana, s’ha convertit sense imaginar-ho, en aliat de la suspensió festera, que a més de deslluir els actes centrals de les festes, en banyar-se els monuments, aquells hagueren perdut gran part del seu encant. En definitiva i com diu la dita, “qui no es consola és perquè no vol consol”, amb un clar missatge d’adopció d’una actitut optimista davant un inconvenient, perquè així es suporta millor, o no?.

I és que la Gaiata rememora aquells gaiatos il·luminats, la llum en la foscor de la nit en la tradició de la fundació de la ciutat. La llum i el color son els elements fonamentals i diferenciadors d’aquests monuments respecte de la resta de monuments dels pobles germans. La llum és el símbol de la festa de Castelló, permet una multiplicitat d’accions que combinen, a través del joc, la ciència, l’art i la vivència generar un clima d’experimentació i creativitat. Sense llum la gaiata, la festa i la ciutat res serien…

En aquest segon any de suspensió festera, d’angoixa i dubtes, de foscors, la llum, a la ciutat, havia de ser més que mai l’element per mantenir l’esperança. Així ho va veure l’Associació d’Artistes Gaiaters que des del moment en que va fer-se oficial la suspensió de la Magdalena 2021, va llançar al veïnat  la idea, el repte, d’il·luminar, al llarg de tota la setmana, els balcons i finestres particulars amb algun element “de llum”, amb l’objectiu d’ajudar a mantenir el caliu de "l’esperit festiu".

Calia crear ambient i contribuir al fet que Castelló lluira il·luminat durant els nou dies de la no Magdalena per poder sentir les festes més a prop. Fins i tot va idear-se una campanya i lema no oficial: "No perdeu l'il·lusió, jo il·lumine el meu balcó”, fent-se ressó les regines i els pregoners des de les seues llars i, convidant a participar els veïns.

I quina resposta estem veient? Només cal passejar pels carrers, cèntrics o no tant, tant si val, i dirigir la nostra mirada a finestres i balcons. De pena, molt pocs elements de llum podem veure. Ni a les institucions, començant per l’Ajuntament i acabant per la Generalitat, cap balcó, façana o finestral llueix cap element que recorde la llum de la festa, i molt pocs habitatges particulars, xifres no oficials parlen d’un centenar de balcons i terrasses, molt poc per una gran ciutat com la nostra; fins i tot gossaria dir que, amb algunes excepcions, ni les mateixes comissions de sector, als seus caus o a les llars familiars dels seus socis, mostren algun signe d’acceptació de la proposta.

Comparativament diría sense por a errar que, a les festes de Nadal, en són més les finestres i balcons de veïns de Castelló que “pengen llumetes de colorins”, que les que podem veure en aquesta setmana. A parer meu, preocupant, alguna cosa no quadra…

A mi que m’agrada viure la festa, des de la tradició i volent mantenir l’esperit magdalener i l’esperança en unes festes més grans i millors, sense estar lligat al món de les comissions de sector, però col·laborant amb les mateixes sempre que se m’ho demanen, em dol i molt que la iniciativa no haja tingut acceptació ni entre els mateixos defensors de la gaiata com element de la llum.

Des de la senzillesa i simplicitat, la meua implicació encara que modesta, romadrà al balcó de casa meua tota la setmana i, en fer-se de nit, uns gaiatos il·luminats amb fanalet inclós, em recordaran i sobretot vull que siguen testimoni per a aquells que els vegen, que malgrat totes les dificultats, el desànim i les pors que ens porta aquesta Covid, la nostra il·lusió per una llum nova, per tornar a viure un futur fester esperançador es manté intacte.

Siguem realistes i diguem-ho clar, la llum de la “no-festa” no inunda Castelló i no serà per manca d’idees. On rau el problema? Cal revisar el meninfotisme castellonenc, la indiferència del veïnat respecte d’allò que hauria d’interessar-nos, de diferenciar-nos, d’unir-nos, d’esperançar-nos en aquests moments difícils. Preocupant? I tant…

Les coses pel seu nom: Romeria versus festes... (IV)

Dimarts de Magdalena, quart dia de les no festes del 2021, seguim amb les reflexions...

Ahir deia que les comissions de sector, amb contades excepcions, pel que està manifestant-se en els darrers anys i agreujat en aquests diferents 2020 i 2021, semblen tenir poc poder de convocatòria i veritables problemes de subsistència i que, tal vegada siga que la societat castellonenca crega que ja han complit el seu paper i, en aquests nous temps, agreujats per la pandèmia, hagen de deixar pas a noves formes, amb una filosofia i manera d'entendre la setmana festera diferent, o no?

No fa massa dies, el senyor Gual president de la Gestora de Gaiates, institució que naix a la fi dels anys 80 del segle passat amb la finalitat d'unir les diferents comissions de sector, compartir problemàtica que en aquell moment ja era important i no ha parat de créixer, i afavorir la seua expansió i que, a hores d'ara, podem afirmar que tot i haver aconseguit algunes millores puntuals, no hi han estat la panacea pel ressorgiment i consolidació de les comissions, afirmava com de costós estava resultant mantenir la cultura festera, després de dos anys d'inanició absoluta.

Deixant de banda les dificultats econòmiques que, de la mateixa manera que altres associacions festeres, pateixen les comissions de sector a la ciutat, crida l'atenció l'afirmació i atribució que fa el senyor Gual de les comissions festeres com a valedors, mantenidors i garants de la cultura festera a la ciutat. A parer meu una mica agosarada l'afirmació.

No diré que algunes comissions de sector no patisquen econòmicament la pandèmia i que fins i tot puguen sofrir el perill de desaparéixer, però si, com és el cas, ens trobem amb comissions que tenen una massa social de 12 o 15 persones i, a més a més, quasi totes del mateix vincle familiar, resulta del tot pensable que, per més associació cultural "gaiata..." que siga, ha perdut la representativitat del sector i no té massa raó de ser, que estem davant d'una més que agònica i lenta mort anunciada.

D'altra banda, es queixa també de manera pública el vicepresident de la mateixa gestora, el senyor España del fet que en aquests dos darrers anys de suspensió festera, des de l'ajuntament i en particular des del Patronat de Festes, no hi haja hagut cap intenció d'ajuda econòmica a les comissions de sector, per mantenir tot el que una comissió implica.

Jo els diria i en concret al senyor España que tot el que una comissió implica ha estat, és i ha de continuar sent, la gaiata, el monument, i tot la resta, ja siguen despeses de cau, presentacions, carpes, coets, flors, desplaçaments i mil coses més, és tot afegit, fruit d'un passat i que, és cert, ajuda a la festa i, s'ha de mantenir sense obligació per part de ningú, si a la comissió li ve de gust, però partint d'una lògica premissa inicial: si es pot, si hi ha diners; si no, tot és prescindible, fins i tot la mateixa comissió.

Que cada comissió de sector tinga assignada una quantitat de 12.000 euros de subvenció municipal per fer front a les seues despeses any rere any, és tot un privilegi fester. És veritat que tenen una única contraprestació: han de fer front al monument, a la gaiata, però també ho és que molts dels monuments vistos en els darrers anys estan molt lluny d'haver invertit eixos diners en la seua creació. Això ens porta a pensar que no totes les comissions, no sabria dir quantes, inverteixen els diners públics en la gaiata, en potenciar el seu monument, i per les manifestacions que ara fan els màxims representants de la gestora sembla que una part molt important va a altres partides, que no dic que no siguen necessàries, que no ajuden a engrandir la festa, però que també afirme, en temps de pandèmia, tal vegada siguen més que prescindibles.

També és cert que en la reunió del Patronat de Festes del juny del 2020 va aprovar-se que la subvenció municipal pel 2020 per cada comissió es reduïra al 75%, la qual cosa significava que l'aportació per l'exercici fester suspés l'any anterior no seria de 12.000 sinó de 10500 euros, però també és veritat que el monument hauria d'haver estat vàlid per enguany, i segurament ho serà pel 2022 per la qual cosa les despeses d'inversió en aquests anys també ho seran menors.

Si una comissió de sector no és capaç de finançar-se del que aporten els seus socis, de les col·lectes que realitzen entre els veïns i de les aportacions per publicitat de diverses empreses, negocis i institucions, si no és capaç d'il·lusionar el sector, s'ho hauria de fer mirar i, si el problema rau en el fet que baixa dràsticament el nombre de socis, d'aportacions i col·lectes, és que, tal vegada, no interessa al seu veïnat el que fan i representen. De totes maneres, tenen garantida l'ajuda del patronat per salvar allò que s'ha de salvar: la gaiata, el símbol, l'essència de la festa al costat de la romeria!

Difícil papereta, però que no se soluciona injectant només diners públics. Els preocupe a alguns o els siga indiferent a uns altres, el cert és que el manteniment en un futur de l'estructura festera actual a la nostra ciutat és a hores d'ara més que incert...