Les coses pel seu nom: Romeria versus festes... (IV)

Dimarts de Magdalena, quart dia de les no festes del 2021, seguim amb les reflexions...

Ahir deia que les comissions de sector, amb contades excepcions, pel que està manifestant-se en els darrers anys i agreujat en aquests diferents 2020 i 2021, semblen tenir poc poder de convocatòria i veritables problemes de subsistència i que, tal vegada siga que la societat castellonenca crega que ja han complit el seu paper i, en aquests nous temps, agreujats per la pandèmia, hagen de deixar pas a noves formes, amb una filosofia i manera d'entendre la setmana festera diferent, o no?

No fa massa dies, el senyor Gual president de la Gestora de Gaiates, institució que naix a la fi dels anys 80 del segle passat amb la finalitat d'unir les diferents comissions de sector, compartir problemàtica que en aquell moment ja era important i no ha parat de créixer, i afavorir la seua expansió i que, a hores d'ara, podem afirmar que tot i haver aconseguit algunes millores puntuals, no hi han estat la panacea pel ressorgiment i consolidació de les comissions, afirmava com de costós estava resultant mantenir la cultura festera, després de dos anys d'inanició absoluta.

Deixant de banda les dificultats econòmiques que, de la mateixa manera que altres associacions festeres, pateixen les comissions de sector a la ciutat, crida l'atenció l'afirmació i atribució que fa el senyor Gual de les comissions festeres com a valedors, mantenidors i garants de la cultura festera a la ciutat. A parer meu una mica agosarada l'afirmació.

No diré que algunes comissions de sector no patisquen econòmicament la pandèmia i que fins i tot puguen sofrir el perill de desaparéixer, però si, com és el cas, ens trobem amb comissions que tenen una massa social de 12 o 15 persones i, a més a més, quasi totes del mateix vincle familiar, resulta del tot pensable que, per més associació cultural "gaiata..." que siga, ha perdut la representativitat del sector i no té massa raó de ser, que estem davant d'una més que agònica i lenta mort anunciada.

D'altra banda, es queixa també de manera pública el vicepresident de la mateixa gestora, el senyor España del fet que en aquests dos darrers anys de suspensió festera, des de l'ajuntament i en particular des del Patronat de Festes, no hi haja hagut cap intenció d'ajuda econòmica a les comissions de sector, per mantenir tot el que una comissió implica.

Jo els diria i en concret al senyor España que tot el que una comissió implica ha estat, és i ha de continuar sent, la gaiata, el monument, i tot la resta, ja siguen despeses de cau, presentacions, carpes, coets, flors, desplaçaments i mil coses més, és tot afegit, fruit d'un passat i que, és cert, ajuda a la festa i, s'ha de mantenir sense obligació per part de ningú, si a la comissió li ve de gust, però partint d'una lògica premissa inicial: si es pot, si hi ha diners; si no, tot és prescindible, fins i tot la mateixa comissió.

Que cada comissió de sector tinga assignada una quantitat de 12.000 euros de subvenció municipal per fer front a les seues despeses any rere any, és tot un privilegi fester. És veritat que tenen una única contraprestació: han de fer front al monument, a la gaiata, però també ho és que molts dels monuments vistos en els darrers anys estan molt lluny d'haver invertit eixos diners en la seua creació. Això ens porta a pensar que no totes les comissions, no sabria dir quantes, inverteixen els diners públics en la gaiata, en potenciar el seu monument, i per les manifestacions que ara fan els màxims representants de la gestora sembla que una part molt important va a altres partides, que no dic que no siguen necessàries, que no ajuden a engrandir la festa, però que també afirme, en temps de pandèmia, tal vegada siguen més que prescindibles.

També és cert que en la reunió del Patronat de Festes del juny del 2020 va aprovar-se que la subvenció municipal pel 2020 per cada comissió es reduïra al 75%, la qual cosa significava que l'aportació per l'exercici fester suspés l'any anterior no seria de 12.000 sinó de 10500 euros, però també és veritat que el monument hauria d'haver estat vàlid per enguany, i segurament ho serà pel 2022 per la qual cosa les despeses d'inversió en aquests anys també ho seran menors.

Si una comissió de sector no és capaç de finançar-se del que aporten els seus socis, de les col·lectes que realitzen entre els veïns i de les aportacions per publicitat de diverses empreses, negocis i institucions, si no és capaç d'il·lusionar el sector, s'ho hauria de fer mirar i, si el problema rau en el fet que baixa dràsticament el nombre de socis, d'aportacions i col·lectes, és que, tal vegada, no interessa al seu veïnat el que fan i representen. De totes maneres, tenen garantida l'ajuda del patronat per salvar allò que s'ha de salvar: la gaiata, el símbol, l'essència de la festa al costat de la romeria!

Difícil papereta, però que no se soluciona injectant només diners públics. Els preocupe a alguns o els siga indiferent a uns altres, el cert és que el manteniment en un futur de l'estructura festera actual a la nostra ciutat és a hores d'ara més que incert...