Les coses pel seu nom: romeria versus festes... (VIII)

Dissabte... internacionalitat!

Si hagués estat un any fester normal, amb un programa oficial fester continuista, la vesprada d'ahir i tot el cap de setmana darrer de festes, haguera estat marcat per aquesta paraula, internacionalitat, feta palesa sobretot en dos actes emblemàtics: la desfilada "internacional" d'animació i el festival "internacional" de música de festa.

És ben sabut per tots que l'any 2009, i per resolució de la Secretaria d'Estat de Turisme, el Govern Central, va declarar com a Festes d'Interés Turístic Internacional a la Magdalena de Castelló. Un fet que els castellonencs vam pensar anava a suposar a partir d'eixe moment que les festes gaudirien d'unes majors possibilitats de promoció a escala internacional, sobretot a través de les oficines de Turespaña en l'estranger.

Un reconeixement que va arribar a conseqüència de ser les nostres unes festes que fonamentalment es vivien i viuen en el carrer, al mig d'un ambient acollidor, del qual tot el món pot fruir, perquè serveixen per a mostrar al món una forma molt especial de sentir i viure la festa, les tradicions,  la història i la cultura i perquè uns dels seus actes més destacats són, a més del Festival de pirotècnia en mascletades i castells, com hem assenyalat abans, dos actes amb èmfasi internacional agrupats en el darrer anys sota el caliu del FAMM, Festival d’Animació i Música de Magdalena, la desfilada d'animació Internacional, cercavila colorista nascuda el 2001, i el Festival Internacional de Música de Festa, molt anterior, nascut el 1989, un autèntic mosaic de música, costums, abillaments i danses que internacionalitza molt més les alegries magdaleneres i que va apostar des del seu naixement per enfortir el vincle entranyable d'unió de races i llengües d'arreu del món.

Malgrat aquestes bones intencions, aquell títol d'internacionalitat, que va suposar per a les festes un segell de qualitat i reconeixement afegit, ara i després de 10 anys, pense ha tingut menys incidència en el manteniment del prestigi i consideració de les festes, de la que inicialment imaginàvem i esperàvem, i per tant, repte que cal rellançar amb més força de cara a la tornada festera.

La internacionalitat no ha de quedar en una declaració merament testimonial, ha d'anar molt més enllà d'on, entre tots, l'hem feta anar fins ara; cal amb urgència insistir en la necessitat de la recerca de noves fórmules d'atracció i promoció de la participació activa de la joventut en les comissions de sector si no volem que desapareguen, cal aconseguir també la implicació d'un major nombre de colles i altres ens festers perquè aporten la seua col·laboració, cal plantejar la revisió seriosa del programa de festes en general i d'alguns dels actes més emblemàtics, cal treballar en la difusió mitjançant museus, exposicions i esdeveniments d'aspectes socioculturals que promocionen les nostres tradicions i, cal introduir els elements necessaris que permeten dignificar i ennoblir el monument gaiater, com a símbol inequívoc de les Festes. Uns nous reptes per mostrar al món el que hem anat guardant a les nostres vides, amb l'estima a les tradicions, la romeria com a eix, i al genuí element magdalener, el monument, que mereix tot el respecte i atenció del món de la festa perquè és el que ens diferencia.

I també, per descomptat, cal seguir potenciant aquests actes que hui comente, pel fet que juguen una important basa festera, malgrat no ser exclusius dels castellonencs, com a pol d'atracció turística; no hem d'oblidar que desfilada i festival han estat tot un encert, contribuint a fer gran la setmana gran.

Cal mirar al capdavant, fer un pas cap a la modernitat i, quan nosaltres, els de casa, creguem de debò que la internacionalitat de les festes és possible, serà el moment de saber vendre-les amb orgull. Aquest crec, ha de ser el full de ruta per a posar a prova les nostres possibilitats ja no sols festeres, sinó també de ciutat, ara i en el precís instant en què la pandèmia acabe. Creguem-nos la internacionalitat, fem-la nostra i demostrem al món sencer que les festes de Castelló mereixen aquella consideració.

Som els castellonencs els que tenim l'obligació de transmetre la riquesa cultural que com a poble tenim, mostrant-nos orgullosos i tornant-nos hospitalaris. Ara, aquest any, des de la no festa, hem de preparar-nos per a obrir-nos, en un futur pròxim, a un públic internacional que desconeix les nostres tradicions. Només així, a la fi, podrem presumir d'internacionalització d'unes festes celebrades en unes dates que depenen dels capritxos de la lluna...