Les coses pel seu nom: Romeria versus festes… (V)

Dimecres de la no festa, les gaiates haurien d’ocupar ja els seus llocs a les places i encreuaments de la ciutat; el temps meteorològic, la pluja del cap de setmana, s’ha convertit sense imaginar-ho, en aliat de la suspensió festera, que a més de deslluir els actes centrals de les festes, en banyar-se els monuments, aquells hagueren perdut gran part del seu encant. En definitiva i com diu la dita, “qui no es consola és perquè no vol consol”, amb un clar missatge d’adopció d’una actitut optimista davant un inconvenient, perquè així es suporta millor, o no?.

I és que la Gaiata rememora aquells gaiatos il·luminats, la llum en la foscor de la nit en la tradició de la fundació de la ciutat. La llum i el color son els elements fonamentals i diferenciadors d’aquests monuments respecte de la resta de monuments dels pobles germans. La llum és el símbol de la festa de Castelló, permet una multiplicitat d’accions que combinen, a través del joc, la ciència, l’art i la vivència generar un clima d’experimentació i creativitat. Sense llum la gaiata, la festa i la ciutat res serien…

En aquest segon any de suspensió festera, d’angoixa i dubtes, de foscors, la llum, a la ciutat, havia de ser més que mai l’element per mantenir l’esperança. Així ho va veure l’Associació d’Artistes Gaiaters que des del moment en que va fer-se oficial la suspensió de la Magdalena 2021, va llançar al veïnat  la idea, el repte, d’il·luminar, al llarg de tota la setmana, els balcons i finestres particulars amb algun element “de llum”, amb l’objectiu d’ajudar a mantenir el caliu de "l’esperit festiu".

Calia crear ambient i contribuir al fet que Castelló lluira il·luminat durant els nou dies de la no Magdalena per poder sentir les festes més a prop. Fins i tot va idear-se una campanya i lema no oficial: "No perdeu l'il·lusió, jo il·lumine el meu balcó”, fent-se ressó les regines i els pregoners des de les seues llars i, convidant a participar els veïns.

I quina resposta estem veient? Només cal passejar pels carrers, cèntrics o no tant, tant si val, i dirigir la nostra mirada a finestres i balcons. De pena, molt pocs elements de llum podem veure. Ni a les institucions, començant per l’Ajuntament i acabant per la Generalitat, cap balcó, façana o finestral llueix cap element que recorde la llum de la festa, i molt pocs habitatges particulars, xifres no oficials parlen d’un centenar de balcons i terrasses, molt poc per una gran ciutat com la nostra; fins i tot gossaria dir que, amb algunes excepcions, ni les mateixes comissions de sector, als seus caus o a les llars familiars dels seus socis, mostren algun signe d’acceptació de la proposta.

Comparativament diría sense por a errar que, a les festes de Nadal, en són més les finestres i balcons de veïns de Castelló que “pengen llumetes de colorins”, que les que podem veure en aquesta setmana. A parer meu, preocupant, alguna cosa no quadra…

A mi que m’agrada viure la festa, des de la tradició i volent mantenir l’esperit magdalener i l’esperança en unes festes més grans i millors, sense estar lligat al món de les comissions de sector, però col·laborant amb les mateixes sempre que se m’ho demanen, em dol i molt que la iniciativa no haja tingut acceptació ni entre els mateixos defensors de la gaiata com element de la llum.

Des de la senzillesa i simplicitat, la meua implicació encara que modesta, romadrà al balcó de casa meua tota la setmana i, en fer-se de nit, uns gaiatos il·luminats amb fanalet inclós, em recordaran i sobretot vull que siguen testimoni per a aquells que els vegen, que malgrat totes les dificultats, el desànim i les pors que ens porta aquesta Covid, la nostra il·lusió per una llum nova, per tornar a viure un futur fester esperançador es manté intacte.

Siguem realistes i diguem-ho clar, la llum de la “no-festa” no inunda Castelló i no serà per manca d’idees. On rau el problema? Cal revisar el meninfotisme castellonenc, la indiferència del veïnat respecte d’allò que hauria d’interessar-nos, de diferenciar-nos, d’unir-nos, d’esperançar-nos en aquests moments difícils. Preocupant? I tant…