Complexitat...

Diu el diccionari que quan una cosa presenta gran dificultat per ser compresa s'anomena genèricament complexa i la seua qualitat és la complexitat. D'altra banda és ben sabut que els fenòmens del món són complexos i que en ells convergeixen multitud d'elements i múltiples i variades interaccions i processos amb un dinamisme constant.

No sóc expert ni entés en justícia, però sí que he llegit en diferents àmbits que segons la vigent Constitució Espanyola, la justícia emana del poble i s'administra en nom del rei mitjançant uns òrgans jurisdiccionals, que tenen com a missió principal jutjar i fer executar el jutjat amb promptitud i rapidesa.

Crec que per aconseguir aquesta agilitat la jurisdicció ordinària s'organitza i estructura en quatre branques: civil, penal, contenciós-administratiu i social, i en àmbits territorials que van des del Tribunal Suprem fins als diferents jutjats territorials, passant per l'audiència i els jutjats centrals, amb funcions i criteris de competència clarament diferenciades entre uns i altres; organització que  supose, a molts de vosaltres com em passa a mi, se us escapen.

En l'organització i funcionament diari del nostre país, cal distingir una organització territorial en municipis, províncies i comunitats autònomes, que en major o menor grau tots tenim clar, i l'organització jurisdiccional, on la unitat d'acció geogràfica i funcional d'administració de justícia és el partit judicial, una unitat territorial diferent, el funcionament de la qual, costa prou d'entendre, i que segons he llegit, presenta com a base d'actuació els denominats jutjats de primera instància i instrucció, encarregats de resoldre temes o conflictes civils que no arriben a tenir rang delictiu.

D'altra banda, i per "embolicar més el credo", l'organització en partits judicials no és estàtica i va evolucionant paral·lelament a la mateixa divisió territorial d'Espanya. Així des de la Constitució de 1812 que va fixar les bases de l'Estat Constitucional creant les províncies i delimitant territorialment l'Estat espanyol, aquesta estructura judicial no ha parat d'evolucionar i canviar.

Va ser tal dia com ahir, el 21 d'abril de 1834, quan a Aranjuez la reina regent en nom de la seua filla, la futura Isabel II, va establir per Decret, tot un mapa dels partits judicials, que basant-se en la distribució provincial, haurien de ser la base de les diferents circumscripcions electorals per a les eleccions a les Corts Generals del Regne, delimitant un total de 451 partits judicials, que en 1868 van augmentar a 463 i que en l'actualitat són 432, dels quals 35 corresponen al territori valencià.

Tots aquests augments i disminucions, en vora 200 anys, naturalment, van afectar també a la nostra província, de manera que inicialment Castelló va comptar amb 9 Partits Judicials: Albocàsser, Castelló, Llucena, Morella, Nules, Sant Mateu, Sogorb, Vinaròs i Viver, i que en el transcurs d'aquests 186 anys d'història han quedat reduïts a 5, desapareixent o integrant-se en els altres el d'Albocàsser, Llucena, Morella, Sant Mateu i Viver, mentre apareixia un de nou a Villarreal.

Entenc que la modificació de les diferents demarcacions judicials, busquen aconseguir un major aprofitament dels recursos personals i materials disponibles i dotar a l'administració de Justícia d'una organització més eficaç, però vist i llegit el que està ocurrint amb la justícia, amb l'espectacular augment del volum d'assumptes a resoldre amb relació als anys anteriors i el caos i l'alta càrrega de treball acumulat, em tem que la situació desembocarà en un retard inassumible i vergonyós en la tramitació dels procediments judicials i, tal vegada, o no, una nova modificació dels partits judicials.

Si a la situació d'insostenibilitat actual que arriba quasi a la vora del col·lapse, li afegim la complexitat del sistema, difícilment l'administració de justícia aconseguirà l'agilitat necessària per a ser la garantia d'una pau social. Ai senyor, més mals que no vinguen i Déu vulga que no ens vegem implicats en cap causa judicial, perquè vist des de fora, tot sembla molt, massa complicat, caòtic i complex.

 

Arrancada de cavall... parada d'ase.

De segur que haureu sentit en alguna vegada la frase que encapçala aquestes reflexions, o tal vegada el sinònim "arrancada de burro, parada de matxo" o la variant que a la meua vella i sàvia terra valenciana, al meu poble i raval, s'ha emprat de manera comuna: "arrencà de cavall i parà de burro", per descriure la persona o grup que començant una tasca amb entusiasme i energia, l'abandona de sobte o al cap de poc temps, de manera que aquesta queda inacabada o la seua conclusió es dilata, per manca de planificació i la inconstància.

Feia dies que s'anunciava, fins i tot va crear-se un neologisme per definir-los, eren els vacunòdroms, uns espais de grans dimensions destinats ocasionalment al subministrament de les vacunes, i en concret d'aquelles que han d'alliberar-nos de la covid.

La majoria de comunitats autònomes s'aprestaven a ultimar detalls per posar en marxa recintes de vacunació massiva, es tractava de desplegar tots els mitjans per complir l'objectiu d'immunitzar el 70% de la població a l'estiu i tornar com més aviat a una vida normal. La capacitat assistencial no havia de ser un obstacle per a accelerar el ritme d'un procés que l'OMS considerava "inacceptablement lent" a Europa.

La Generalitat Valenciana va iniciar ahir dilluns la vacunació massiva contra el coronavirus en els quatre grans centres habilitats, en els quatre vacunòdroms en les tres províncies: la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, la Ciutat de la Llum d'Alacant, la Institució Firal Alacantina d'Elx i l'Auditori i el Palau de Congressos de Castelló.

L'Auditori i Palau de Congressos de Castelló, com a centre de vacunació massiva, va inocular ahir 3.700 dosis, 1.900 d'AstraZeneca al matí a persones d'entre 60 i 65 anys i 1.800 a la tarda de Pfizer a la franja de 70-79 anys. Avui està previst que s'administren en 14 dels 28 boxs habilitats 1.800 injectables, però només al matí, ja que al migdia tancarà les portes per escassetat de dosi. Per tant, caldrà esperar a la setmana que ve perquè puga estar de nou operatiu. Ahir va obrir i hui tancarà, quin negoci!!!

I és que el fet que no hi haja prou vials ha portat a Sanitat a haver de reorganitzar els vacunòdroms i variar l'estratègia i previsions ja el mateix dia de la seua obertura, perquè una cosa és la capacitat per vacunar i una altra diferent és la quantitat de vacunes que hi ha disponibles per a ser administrades.

I dic jo, no se sabia ja el passat diumenge el que anava a passar hui dimarts? No se sabia que obrir el vacunòdrom de l'auditori amb tot el que suposava el dispositiu tant en materials com en persones, seria una iniciativa quasi propagandística?

I el que és més greu, tot i la que està caient, sembla s'està jugant amb els sentiments i il·lusions de molta gent en prometre's un paradís quan només tenim un purgatori. Que es faça públic "a tota veu" que l'auditori de Castelló té una capacitat de vacunació de 6.000 persones al dia, i sabent que només es disposaven inicialment de 5500 vacunes per ser administrades en aquell lloc, que no hi havia més vacunes, no té massa o cap sentit "aquella arrencada de cavall", a no ser que el que es buscara a més de la propaganda sanitària, "que bons que som i que bé que ho fem", fora provar com funcionava la vacunació al vacunòdrom, en previsió que en algun moment hi haja disponibles moltes més vacunes i haja de funcionar a ple rendiment matí i vesprada.

Siga com siga, el grup de persones entre 65 i 70 anys, sembla som els que per una causa o altra, haurem de seguir esperant, ja que cap de les 5500 vacunes que s'administraran entre ahir i hui a l'auditori, estan destinades a aquesta franja, perquè les 3600 de Pfizer s'administren a la franja d'edat 70-79 i les 3700 restants d'Astrazeneca, als veïns que tenen entre 60 i 65 anys.

Esperem que les més de 345.000 noves dosis de la vacuna AstraZeneca que acaba d'informar la ministra de sanitat en el seu compte de Twitter s'han començat a repartir hui mateix, afegides als 1,2 milions de Pfizer que van rebre's ahir i estan repartint-se, siga "l'alfals” necessària perquè "la parada de l'ase" faça prompte recuperar "l'arrencada al cavall".

Nou "aparó"...

O millor dit nou retard, ja que ni tan sols s'ha iniciat l'actuació prevista.

A les darreries del mes d'octubre de l'any 2018, l'alcaldessa de la ciutat Empar Marco i l'aleshores regidor d'Ordenació del Territori, Rafa Simó, van presentar un projecte de remodelació integral del Caminàs, en el tram comprés entre Sant Jaume de Fadrell i Lledó, amb més de 4 milions de pressupost, que s'havia de finançar a través dels fons Edusi i que anava a transformar el vell camí hortolà en un corredor verd per als vianants i una via cicloturista,que connectaria les ermites que es troben en aquest tram: Fadrell, Sant Josep, Sant Isidre i Lledó, afavorint la mobilitat sostenible i promoguent la recuperació del mateix camí i dels adjacents de Vinamargo i Vell de la Mar.

Un projecte ja redactat que incorporant mobiliari urbà, jardineria, zones de descans arbrat, enllumenat i senyalització, anava a licitar-se abans de finalitzar el 2018, i havia de ser clar exemple del nou model urbanístic que s'estava impulsant des del Pla General de la ciutat., amb l'objectiu que les obres s'iniciaren en el primer semestre del 2019 i, amb un període d'execució estimat de deu mesos, de manera que a hores d'ara haurien d'estar més que finalitzades.

Però malgrat que l'ajuntament va presentar aquesta iniciativa  amb el finançament  prèviament concedit, no va poder-se dur a termini. La raó que l'equip de Govern va donar va ser que faltava un informe de la Conselleria de Medi ambient i, com que no va poder-se completar la tramitació administrativa en el període que tenia concertat, es retardava l'execució del projecte i, es posava en perill el cofinançament rebut dels fons Edusi.

De rebot i per no perdre's aquest finançament, l'Ajuntament va modificar el seu plantejament inicial, invertint els diners europeus en la remodelació del camí de la Plana, que havia de finançar-se completament amb fons municipals, i per primera vegada, fins a resoldre els problemes amb l'informe de la Conselleria, va deixar-se "aparcat" fins a nova orde, el projecte de Caminàs. Tot indicava que l'informe no arribava per un problema de taxes entre Generalitat i Ajuntament per la cessió del Caminàs a l'estar definit com a via agropecuària. Aquest entrebanc va impossibilitar tirar endavant el concurs públic el 2019.

I van passar més de 15 mesos fins que el febrer del 2020, Generalitat i Ajuntament, van arribar a un acord mitjançant el qual la Generalitat compensaria les taxes que l'ajuntament abonava, retornar-les a través d'altres projectes o col·laboracions. Tan difícil hauria estat arribar a aquest acord amb anterioritat? No ho entenc.

Superat l'entrebanc,  la mateixa memòria i el mateix projecte van tornar a ser remesoss al Ministeri per optar de nou al seu finançament a través dels fons europeus, convençuts que en els successius mesos hi hauria notícies positives des del Govern. Seria ara ja el moment de veure l'inici de les obres?

Doncs no, va arribar la covid-19 i "segon aparcament",  les previsions es van deixar en  "stand by" al suspendre's els procediments administratius. No obstant això, un cop es van reprendre al juny, el govern castellonenc va fixar  l'horitzó al setembre, sempre pensant a llançar el concurs públic abans d'acabar 2020. Però la realitat novament va ser una altra i a mesura que anava avançant el calendari, es veia la necessitat de replantejarnovament  els temps.

Va finalitzar 2020 sense novetats, tot un contratemps en el full de ruta de l'equip de Govern, que novament confiava fins i tot a haver licitat l'obra civil. El que en principi es considerava una qüestió de temps per rebre la resposta, tornava a fer-se més llarg del que s'esperava...

Ara hui, 19 d'abril del 2021 torna el Caminàs a escena. L'Ajuntament més d'un any després de sol·licitar la incorporació del projecte a la convocatòria de Fons Europeu de Desenvolupament Regional , fa públic que torna a deixar en suspés, per tercera vegada, la reforma ja que el Ministeri d'Hisenda continua sense pronunciar-se; així l'execució continuarà aparcada, que no descartada, a l'espera de rebre el vistiplau de l'Estat per garantir el finançament procedent de Brussel·les.

Aquesta situació d'impàs, després del que ha passat en els darrers anys, impedeix establir nous terminis tant sobre la licitació com respecte a l'inici i finalització de l'actuació tot i que es tracta d'una obra prioritària i essencial.

Fins quan s'haurà d'esperar? Caldrà modificar el projecte? Caldran els mateixos diners? Algun dia s'iniciaran les obres? Beneficiarà algú aquest nou "aparó"? Preguntes i més preguntes sense resposta; malpensa i encertaràs diuen al meu poble...

Fidel lleial constant i excel·lent.

Tot i que aquests qualificatius solen aplicar-se tant a persones com a animals, podent parlar per exemple d'una persona constant i excel·lent o un gos fidel i lleial, en aquesta ocasió voldria referir-me als títols que des del segle XIX, acompanyen i formen part de la grandesa de Castelló, títols atorgats i adquirits per diferents accions, una de les quals, va aconseguir-se tal dia com avui el 18 d'abril de 1876.

Però comencem pel principi. És sabut que en els darrers anys de la vida de Fernando VII, casat amb la seua quarta esposa Maria Cristina de Borbó, va néixer la princesa Isabel, que seria proclamada reina amb 3 anys com Isabel II. Poc temps abans, en previsió que el nounat no fora home, el rei va aprovar la pragmàtica sanció per la qual cosa s'abolia la llei sàlica de 1713 que excloïa les dones del dret a regnar.

Per aquella llei Carlos M.ª Isidro, germà del rei i fins a aquell moment el seu successor, va veure tancat el seu camí al regnat. Carles no va acceptar els drets de la seua neboda al tron i mort Ferran, va aixecar-se en armes i autoproclamar-se com a rei amb el nom de Carles V. La reina regent, Maria Cristina, va buscar el suport dels liberals, iniciant-se una guerra que duraria set anys, la primera guerra carlista

El 20 de gener de 1837 van passar les tropes carlistes per l'horta de Castelló al comandament del general Ramon Cabrera, entrant per la part d'Almassora i cap a Sant Josep creuant bona part del terme de Fadrell en direcció al santuari de Lledó. Els castellonencs, fidels a la regina Isabel, es van preparar per a la lluita.

Els carlins es van presentar els dies 7, 8 i 9 de juliol davant dels murs de Castelló amb la intenció d'ocupar-la, però totes les temptatives que van fer es van estavellar i en vista d'aquella actitud, van haver de suspendre les hostilitats i van anar a incorporar- al cos d'exèrcit que amb D. Carlos es trobava en el veí poble de Vila-real.

Aquest heroic comportament dels castellonencs en aquells fets va suposar l'any 1843 el primer reconeixement, modificant-se l'escut d'armes de la ciutat que quedava així: l'escut d'armes partit en faixa; a la part alta un castell de plata amb torres en camp blau, i a la part baixa les quatre barres sagnants d'Aragó en camp d'or; les portes i finestres de castell de gules, i a la porta principal un llebrer, un gos de caça, tacat de blanc i sabre, mirant un llop que fuig, i per timbre de l'escut una àguila sabre naixent de la corona, la que té al bec una altra corona triomfal de la qual neix una cinta de gules i en ella en lletres d'or: va triomfar dels enemics de la llibertat, juliol de 1837. el llebrer a la porta del castell, significa valor, fidelitat i lleialtat; el llop fugint és expressió d'un tirà carnívor i enemic cruel, que només espera véncer per sorpresa; l'àguila valor, generositat i bravura.

La ciutat des d'aquell moment va ser per sempre "fidel i lleial", però no va ser fins a la fi de la tercera guerra carlina, quan Alfons XII, tot just hui fa 145 anys, en agraïment als serveis que la ciutat va prestar i els mèrits contrets, va atorgar el tractament de "constant i excel·lent", títols dignament adquirit pel poble en defensa de les idees de civilització i progrés.

D'aleshores ençà vivim en una ciutat alegre i confiada, fidel, lleial, constant i excel·lent, lliberal en definitiva, on el nostre jo tolere totes les conductes alienes sense jutjar-les i que exigeix dels altres i d'un mateix idèntica tolerància envers l'alliberament espontani de les inclinacions personals. Entre tots l'hem de continuar fent gran i més humana i habitable...

 

Llimbs

Segons una hipòtesi prou difusa fins fa poc en la teologia catòlica, els llimbs, llims o limbe, són un lloc entre el cel i l'infern, un indret on es troben les ànimes dels justos esperant la redempció del gènere humà, i també les ànimes dels infants morts sense haver estat batejats. Al contrari del purgatori, no hi ha cap sortida dels llimbs.

Malgrat ser una paraula poc emprada, en el llenguatge col·loquial, aquell que emprem en el nostre dia a dia en situacions informals, l'expressió "estar als llimbs" se segueix usant per a distingir a qui està fora de la realitat.

I si hui em ve a la memòria aquesta paraula és perquè, en referència al procés o estratègia de vacunació contra el coronavirus al nostre país, la franja d'edat en la qual em trobe, sembla estar al llimbs, tot i que segons la decisió que va prendre la Comissió de Salut Pública, el passat dijous, les persones d'entre 66 i 69 anys de cop i volta ens hem convertit en el col·lectiu que més vacunes podem tenir a l'abast. En total, les tres disponibles en aquests moments, perquè s'ha determinat que per a "completar com més aviat la vacunació de la població més vulnerable, es podran utilitzar per aquesta franja d'edat qualsevol vacuna en funció de la disponibilitat", AstraZeneca, Pfizer, Moderna o també Janssen quan arribe a Espanya.

Tanmateix ara per ara, una vegada vacunats els grups 1, residents i personal de centres de persones grans, el 2 i el 3, personal sanitari, el 4 grans depenents i el 6 professions essencials, i finalitzada a Castelló la vacunació del grup 5.1, les persones majors de 80 anys, va a iniciar-se el grup 5.2, persones entre 70 i 79 anys i el grup 7, conformat per les persones amb condicions de molt alt risc, cas dels trasplantats, oncològics, immunodeficients, VIH i Down.

I és que tot i que en principi hi havia una ruta establerta, aquesta ha hagut d'anar canviant en funció de les dosis que es reben i sobretot alternant-se els grups d'edat, ja que la vacuna d'AstraZeneca sembla clar que no es pot administrar a tots els pacients. Recentment s'ha ampliat el rang d'edat per administrar la vacuna a persones de 60 anys fins als 69 i deixar d'inocular a menors de 60, però encara així, hui mateix s'ha fet públic que aquesta setmana rebran la Pfizer les persones nascudes entre els anys 1942 i 1946, la d'AstraZeneca els nascuts 1956 i 1958 i la de Moderna, es destinarà a persones amb afeccions de risc i serveis de medicina preventiva.

Se suposa que prompte, de tot anat com s'espera, els castellonencs majors de 75 anys i els menors de 65 estaran vacunats, però sent optimistes, al ritme actual, les primeres dosis del grup 5.3, pels nascuts entre 1952 i 1956, aquells que a hores d'ara tenim entre 66 i 69 anys, s'administraran el maig de 2021, tot i que s'ha publicat que a l'agost encara una part rebrà la injecció per primera vegada.

Els castellonencs que ens trobem entre els 66 i els 69 resulta que sent un grup també delicat, ens troben en un "llimbs de vacunació" en haver d'esperar, d'una banda que es completen les pautes de vacunació de la gent gran de 70, i també  que es vacunen a menors de 65 anys.

Estar en el grup poblacional que més canvis ha experimentat en els últims dies després de la modificació del criteri de vacunació per part de les autoritats sanitàries, que abans descartaven vacunar-nos amb AstraZeneca i que des de la setmana passada ens inclouen com a vàlids per rebre l'antídot d'Oxford, genera molta incertesa.

No tinc gens de pressa en rebre la vacuna, tampoc cap problema en haver d'esperar, ni rebutjaré la vacuna que em corresponga en el moment en què siga cridat, però sí que voldria saber el nivell d'efectivitat d'allò que van a inocular-me i quan serà. No penseu que és el mínim que mereixem?

Rebre qualsevol de les vacunes aprovades quan siga el meu torn és important, no només per protegir-me, sinó per ajudar al fet que la vida torne a la normalitat per a tots, però, a hores d'ara seguisc preguntant-me: qui i amb quin criteri decidirà el que han d'injectar-nos? I quan eixirem d'aquest llimbs en què ens han ficat als qui com jo estem entre els 66 i 69 anys? Preguntes i més preguntes des de la incertesa...