Fidel lleial constant i excel·lent.

Tot i que aquests qualificatius solen aplicar-se tant a persones com a animals, podent parlar per exemple d'una persona constant i excel·lent o un gos fidel i lleial, en aquesta ocasió voldria referir-me als títols que des del segle XIX, acompanyen i formen part de la grandesa de Castelló, títols atorgats i adquirits per diferents accions, una de les quals, va aconseguir-se tal dia com avui el 18 d'abril de 1876.

Però comencem pel principi. És sabut que en els darrers anys de la vida de Fernando VII, casat amb la seua quarta esposa Maria Cristina de Borbó, va néixer la princesa Isabel, que seria proclamada reina amb 3 anys com Isabel II. Poc temps abans, en previsió que el nounat no fora home, el rei va aprovar la pragmàtica sanció per la qual cosa s'abolia la llei sàlica de 1713 que excloïa les dones del dret a regnar.

Per aquella llei Carlos M.ª Isidro, germà del rei i fins a aquell moment el seu successor, va veure tancat el seu camí al regnat. Carles no va acceptar els drets de la seua neboda al tron i mort Ferran, va aixecar-se en armes i autoproclamar-se com a rei amb el nom de Carles V. La reina regent, Maria Cristina, va buscar el suport dels liberals, iniciant-se una guerra que duraria set anys, la primera guerra carlista

El 20 de gener de 1837 van passar les tropes carlistes per l'horta de Castelló al comandament del general Ramon Cabrera, entrant per la part d'Almassora i cap a Sant Josep creuant bona part del terme de Fadrell en direcció al santuari de Lledó. Els castellonencs, fidels a la regina Isabel, es van preparar per a la lluita.

Els carlins es van presentar els dies 7, 8 i 9 de juliol davant dels murs de Castelló amb la intenció d'ocupar-la, però totes les temptatives que van fer es van estavellar i en vista d'aquella actitud, van haver de suspendre les hostilitats i van anar a incorporar- al cos d'exèrcit que amb D. Carlos es trobava en el veí poble de Vila-real.

Aquest heroic comportament dels castellonencs en aquells fets va suposar l'any 1843 el primer reconeixement, modificant-se l'escut d'armes de la ciutat que quedava així: l'escut d'armes partit en faixa; a la part alta un castell de plata amb torres en camp blau, i a la part baixa les quatre barres sagnants d'Aragó en camp d'or; les portes i finestres de castell de gules, i a la porta principal un llebrer, un gos de caça, tacat de blanc i sabre, mirant un llop que fuig, i per timbre de l'escut una àguila sabre naixent de la corona, la que té al bec una altra corona triomfal de la qual neix una cinta de gules i en ella en lletres d'or: va triomfar dels enemics de la llibertat, juliol de 1837. el llebrer a la porta del castell, significa valor, fidelitat i lleialtat; el llop fugint és expressió d'un tirà carnívor i enemic cruel, que només espera véncer per sorpresa; l'àguila valor, generositat i bravura.

La ciutat des d'aquell moment va ser per sempre "fidel i lleial", però no va ser fins a la fi de la tercera guerra carlina, quan Alfons XII, tot just hui fa 145 anys, en agraïment als serveis que la ciutat va prestar i els mèrits contrets, va atorgar el tractament de "constant i excel·lent", títols dignament adquirit pel poble en defensa de les idees de civilització i progrés.

D'aleshores ençà vivim en una ciutat alegre i confiada, fidel, lleial, constant i excel·lent, lliberal en definitiva, on el nostre jo tolere totes les conductes alienes sense jutjar-les i que exigeix dels altres i d'un mateix idèntica tolerància envers l'alliberament espontani de les inclinacions personals. Entre tots l'hem de continuar fent gran i més humana i habitable...