Complexitat...

Diu el diccionari que quan una cosa presenta gran dificultat per ser compresa s'anomena genèricament complexa i la seua qualitat és la complexitat. D'altra banda és ben sabut que els fenòmens del món són complexos i que en ells convergeixen multitud d'elements i múltiples i variades interaccions i processos amb un dinamisme constant.

No sóc expert ni entés en justícia, però sí que he llegit en diferents àmbits que segons la vigent Constitució Espanyola, la justícia emana del poble i s'administra en nom del rei mitjançant uns òrgans jurisdiccionals, que tenen com a missió principal jutjar i fer executar el jutjat amb promptitud i rapidesa.

Crec que per aconseguir aquesta agilitat la jurisdicció ordinària s'organitza i estructura en quatre branques: civil, penal, contenciós-administratiu i social, i en àmbits territorials que van des del Tribunal Suprem fins als diferents jutjats territorials, passant per l'audiència i els jutjats centrals, amb funcions i criteris de competència clarament diferenciades entre uns i altres; organització que  supose, a molts de vosaltres com em passa a mi, se us escapen.

En l'organització i funcionament diari del nostre país, cal distingir una organització territorial en municipis, províncies i comunitats autònomes, que en major o menor grau tots tenim clar, i l'organització jurisdiccional, on la unitat d'acció geogràfica i funcional d'administració de justícia és el partit judicial, una unitat territorial diferent, el funcionament de la qual, costa prou d'entendre, i que segons he llegit, presenta com a base d'actuació els denominats jutjats de primera instància i instrucció, encarregats de resoldre temes o conflictes civils que no arriben a tenir rang delictiu.

D'altra banda, i per "embolicar més el credo", l'organització en partits judicials no és estàtica i va evolucionant paral·lelament a la mateixa divisió territorial d'Espanya. Així des de la Constitució de 1812 que va fixar les bases de l'Estat Constitucional creant les províncies i delimitant territorialment l'Estat espanyol, aquesta estructura judicial no ha parat d'evolucionar i canviar.

Va ser tal dia com ahir, el 21 d'abril de 1834, quan a Aranjuez la reina regent en nom de la seua filla, la futura Isabel II, va establir per Decret, tot un mapa dels partits judicials, que basant-se en la distribució provincial, haurien de ser la base de les diferents circumscripcions electorals per a les eleccions a les Corts Generals del Regne, delimitant un total de 451 partits judicials, que en 1868 van augmentar a 463 i que en l'actualitat són 432, dels quals 35 corresponen al territori valencià.

Tots aquests augments i disminucions, en vora 200 anys, naturalment, van afectar també a la nostra província, de manera que inicialment Castelló va comptar amb 9 Partits Judicials: Albocàsser, Castelló, Llucena, Morella, Nules, Sant Mateu, Sogorb, Vinaròs i Viver, i que en el transcurs d'aquests 186 anys d'història han quedat reduïts a 5, desapareixent o integrant-se en els altres el d'Albocàsser, Llucena, Morella, Sant Mateu i Viver, mentre apareixia un de nou a Villarreal.

Entenc que la modificació de les diferents demarcacions judicials, busquen aconseguir un major aprofitament dels recursos personals i materials disponibles i dotar a l'administració de Justícia d'una organització més eficaç, però vist i llegit el que està ocurrint amb la justícia, amb l'espectacular augment del volum d'assumptes a resoldre amb relació als anys anteriors i el caos i l'alta càrrega de treball acumulat, em tem que la situació desembocarà en un retard inassumible i vergonyós en la tramitació dels procediments judicials i, tal vegada, o no, una nova modificació dels partits judicials.

Si a la situació d'insostenibilitat actual que arriba quasi a la vora del col·lapse, li afegim la complexitat del sistema, difícilment l'administració de justícia aconseguirà l'agilitat necessària per a ser la garantia d'una pau social. Ai senyor, més mals que no vinguen i Déu vulga que no ens vegem implicats en cap causa judicial, perquè vist des de fora, tot sembla molt, massa complicat, caòtic i complex.