Temps de gelats...

Ahir, va ser el 9 de juny, o "el quaranta de maig", que com diu el refrany ja ens podem llevar "el sayo", que segons el diccionari de la REA es correspon amb aquella peça de vestir folgada i sense botons que cobreix el cos fins al genoll, coneguda popularment com a "casaca", una de les peces "de tapar" més importants al llarg de la història i ara en clar desús

Una dita popular aquella, que té el seu equivalent en la nostra llengua amb la que diu: "Fins al 70 d'abril no et lleves ni un fil", i que potser s'ajuste més al clima del centre i nord de la Península que al de la Comunitat Valenciana on els rigors de l'estiu es manifesten abans que al nord.

I és que, malgrat no haver arribat encara a l'estiu astronòmic, sembla que aquesta setmana deixant de banda les tronades vespertines, ací a Castelló l'estiu meteorològic ja ha arribat. I en arribar l'estiu a les nostres terres, ja sé sap, arriba el temps dels gelats.

A Espanya van ser els torroners de la zona interior d'Alacant els que van començar a dedicar-se a fabricar gelat amb l'excedent de torró de Xixona, neu i llet, creant-se el 1927 la primera empresa dedicada a la fabricació i producció de gelats: Indústries Frigorífiques d'Alimentació, coneguda per tots i popularitzada com Frigo.

A partir dels anys 60 de segle XX i amb el desenvolupament turístic de la costa llevantina a la vegada que s'anava perdent l'essència del gelat artesà, a Frigo va eixir-li la competència, amb l'empresa Camay, recordada pel seu eslògan: "Helados Camay, mejores no hay", envanint el mercat espanyol de sabors amb colorant, aromes i bases preelaborades.

Porte al record hui l'empresa dels gelats Camay, i el seu anunci dels gelats, que tot just ara fa 50 anys, apareixia al periòdic Mediterraneo al costat del de la cervesa "Stark-Turia" o la ja més que coneguda "Coca-Cola".

Una empresa que només uns anys després va ser comprada per la multinacional Suïssa Nestlé, traient-li una lletra a la marca, passant de gelats "Camay" a "Camy" i evolucionant "el polo tradicional" amb l'aparició dels més que recordats "camyjet" i "colajet", tricolors i trisabors, xocolata, llimona i taronja, en el primer cas, i llimona, cola i xocolata, el segon, i que per afavorir "la seguera" l'empresa obsequiava amb una xicoteta figura de plàstic, un cosmonauta, cada compra.

Frigo va haver d'espavilar-se i malgrat que en els anys 70 també és comprada per Unilever, empresa multinacional britànic-holandesa que en l'actualitat tots reconeixem pels seus gelats "heartbrand" i el logo del coret, amb el "magnum" com a gelat insígnia, va popularitzar els "dràcula", "frigo-pie" o "calipo".

El desenvolupament de la societat de consum a Espanya fa ara 50 anys, fruit de la concentració en determinats nuclis urbans de la població i l'arribada a l'estiu dels primers turistes estrangers, va tindre una repercussió evident en l'augment dels anuncis en els mitjans de comunicació.

Així, al hui referit en la premsa del moment dels gelats Camay, que a Castelló eren distribuïts per l'empresa GECISA, ubicada al carrer Herrero, s'unia també la difusió radiofònica oferint el producte, mitjançant una falca publicitària de caràcter nacional i que presentava també un eslògan que va fer-se arxipopular en l'època "nanay, si no són camay" i que podeu escolar punxant sobre l'enllaç: CAMAY

Fent realitat allò tan socorregut del temps no passa debades i tot evoluciona, ara són tantes les marques i els tipus de gelats que podem trobar al mercat que és del tot impossible conèixer-los tots. Ací teniu només una mostra de les novetats que podeu gaudir en aquests dies de Nestlé o de Frigo: extreme nata, maxibon wafle, bombon milka, Stick sándwich oreo, i mars, snikers, Spiderman o el gelat de nocilla.

La litúrgia màgica del primer gelat de l'estiu ja va formant part de la nostra memòria més remota. El temps dels gelats ja ha arribat, és impossible resistir-se'n, generen una sensació de benestar al nostre cervell i disminueixen l'estrés i l'ansietat. Xa que bons que eren! Redéu que bons que són!

Convertir la pandèmia en un mal son.

La campanya de vacunació contra el coronavirus al País Valencià, segons les darreres dades publicades, pot començar a considerar-se com a massiva. De moment, el 40% dels valencians ja hem rebut almenys una vacuna. Més de 2 milions estem parcialment immunitzats contra el coronavirus i gairebé el 21% de la població està totalment immunitzada perquè ja ha rebut les dues dosis de la vacuna o bé s'ha vacunat amb Janssen.

Tot i això, per grups d'edat, el que correspon a la meua franja, de 60 a 69 presentava, a la fi de la setmana passada, uns resultats prou estranys, ja que malgrat afirmar-se que el 89% tenia ja administrada la primera dosi, només el 28% havia rebut ja les dues.

I és que de les dosis de Pfizer, Moderna, AstraZeneca y Janssen que s'estan injectant en aquests dies a la Comunitat Valenciana, poc més de 42.000 són de la vacuna Moderna i sembla s'estan posant ja al col·lectiu d'edat compresa entre 40 i 59 anys, deixant-ne poc més de 1.000 per segones dosis a la franja 60-69. De les 283.000 de Pfizer només 1300 són per segona dosis d'aquest mateix grup i cap ni una de les 43.000 d'AstraZeneca ni de les 37.000 monodosis de Janssen. En definitiva, i en números rodons, de les 405.000 vacunes, només 2300 , el 0'57% s'administraran com a segona dosis als ciutadans d'entre 60 i 69 anys.

A la vista d'aquestes xifres, puc estar més que satisfet, ja que sóc un dels afortunats que, a hores d'ara, ja ha rebut les seues dues dosis de Moderna; espere contribuir així augmentant el nombre d'immunitzats, a què aquesta pandèmia es convertisca prompte en un mal son.

Les dades globals a la Comunitat al final de la setmana passada portaven a un alt grau d'optimisme; havien estat quasi tres milions les vacunes administrades i més de dos milions les persones que havien rebut almenys una dosi, de les quals la meitat, poc més d'un milió, aproximadament el 21% del total a vacunar, estaven ja immunitzats.

Som més de 80.000 els castellonencs i residents a la resta de la província, que ja estem immunitzats. És veritat que encara falta molt per fer, ja que són prop de mig milió el nombre de persones que han de rebre la vacuna, però sembla que el ritme de vacunació s'accelera i que es podrà complir l'objectiu d'arribar aquest estiu a la immunitat de grup, amb la qual podrem dir adéu a la pandèmia.

Però malgrat anar guanyant alguna batalla, anat baixant l'índex d'incidència global, no podem ni devem encara abaixar la guàrdia, malauradament el departament de salut de Castelló, és el que més taxa de contagi continua registrant entre les 24 zones sanitàries de la província, amb 62'61 casos per 100.000 habitants.

Així que, malgrat alguns efectes secundaris lleugers i passatgers, malestar en el punt de la punxada o cansament i sensació de fatiga, i considerant que, tal vegada, com diuen els que saben, calga administrar en uns mesos alguna dosi de record en nom del principi de precaució, cal en aquests moments alegrar-se perquè anem pel bon camí. 

Des d'ací vull donar les gràcies a tots aquells que d'una manera o l'altra estan fent possible que prompte, molt prompte, la pandèmia siga recordada com un mal son. afegint el meu record per tots aquells que malauradament van quedant-se pel camí.; per tots ells cal no abaixar la guàrdia, cal guanyar la guerra. 

Dracs... i dragons.

Les paraules drac i dragó comparteixen un mateix origen etimològic (totes dues vénen del llatí draco, -ōnis, i aquest, del grec drákōn, -ontos, que volia dir 'monstre fabulós'), i això explica que, de fet, segons el diccionari normatiu en tots els casos en què diem drac també podríem dir dragó. En canvi, no es pot fer un ús a la inversa: no podem anomenar dracs als innocents dragons.

De manera que per una banda, hi ha el drac, la criatura mitològica, fabulosa, semblant a un llangardaix molt gros, sovint amb ales, amb alé pudent o de foc. I per una altra banda, hi ha el dragó, que és la denominació que reben diverses espècies de rèptils més aviat menuts. El més habitual a casa nostra, present sovint en terrasses i parets de cases, és el comú o negre.

Però a més a més d'aquestes dues opcions, relacionades amb la fauna, en trobem una tercera que és en la qual jo voldria centrar-me hui, dragó que no drac en un context militar, que es correspon amb el nom que rebia un membre del cos de dragons, inicialment d'infanteria muntada, soldats armats amb un arcabús o mosquet que es movien de manera ràpida depenent de les necessitats tàctiques, i posteriorment de cavalleria lleugera, fins a l'any 1823 en què van desaparèixer.

Corria l'any 1800, regnava a Espanya Carles IV, i per evitar l'expansió i hegemonia de l'imperi Britànic, en el marc de la guerra anglo-espanyola, una nau anglesa va atacar Castelló el 30 d'abril d'aquell any saquejant i cremant les barraques dels pescadors. Tal vegada i a conseqüència d'aquell fet, tal dia com hui, 5 de juny, arriba a Castelló, una població que superava els 12.000 veïns i que acabava d'enderrocar les muralles per integrar els ravals de Sant Félix i de la Trinitat, el 2n esquadró de "dragons del rei", conformat per 3 companyies, amb un capità, un tinent, un alferes, un tambor, quatre caps, quatre granaders, vint-i-nou soldats a cavall i quatre a peu per companyia, en total 135 homes, que és de suposar es distribuïren per tota la ciutat, tenint com a centre neuràlgic, el Palau Episcopal del carrer Governador, on van depositar-se "les banderes", resultant del tot curiós el motiu segons llegim en Balbàs: per viure allí l'esposa del tinent-coronel, germana del bisbe Salinas.

I és que la família Salines estava íntimament lligada al clergat, a l'Ordre franciscana, i també a la castrense, representada per l'avi matern, secretari del rei, tinent de capità de cavalls i ajudant major del regiment de Cavalleria de Jaén. Vet per on les dues tradicions, religiosa i militar, es van conservar en la família havent-hi tant clergues com soldats.

No sabem per quant de temps els dragons van romandre a Castelló, tot i que és conegut que només dos anys després tota la família reial espanyola, encapçalada per Carles IV va visitar Castelló escortat per un esquadró d'hússars,vet per on  també una unitat de cavalleria lleugera...

I fem ara un salt en el temps, 31 de març del 2021, una notícia va obrir els informatius: "Dragón, el próximo blindado de España: misiles Spike, cañón de 30 mm y 100 km/h", 348 començaran a arribar el 2022 per equipar el nostre exèrcit.

Altra vegada "dragón" en aquest cas evocant les virtuts militars de les antigues unitats de dracs, barreja d'Infanteria i Cavalleria, de les quals són hereves les unitats actuals i recordades en el seu logotip; vehicles que diuen suposaran un important avanç en la modernització de l'Exèrcit de Terra, i una millora sensible en les capacitats de l'ET, que veu millorada la protecció, seguretat, i potència de combat. Diu el Govern que aquest ha de ser el vehicle clau, per les unitats de cavalleria, infanteria, transport i comandament en els anys vinents. 2100 milions d'euros es destinaran a aquest menester; serà necessari?...

I un altre dia parlarem d'una altra accepció del drac o dragó, la que apareix en la tradició cristiana, quan a l'Apocalipsi, l'escrit més ric en símbols de tota la Bíblia, referint-se a Satanàs l'anomena el gran drac, la serp antiga.

No entenia res!

Quan he llegit el titular m'he quedat glaçat i no és que estava endormiscat, estava ben despert; potser la culpa siga meua, m'estic fent gran he pensat, però immediatament em rebel·le contra aquell pensament encara que he de reconéixer que és possible que m'estiga quedant antiquat, pe això a hores d'ara tot són encara dubtes...

Us ficaré en antecedents: correu electrònic de la universitat, safata d'entrada, un missatge convidant-me a participar, a inscriure'm en una webinar, sobre MOJO i a realitzar un dia determinat i a una hora en concret a través de Google Meet.

Els ulls em feien papallones: Webinar? MOJO? Google Meet? No entenia res i menys encara en pensar que el correu m'era remés des de la Societat d'Amics i Antics aAlumnes de la Univesitat Jaume I, SAUJI, programa que busca mantenir viu el contacte amb les persones que tenen, o al seu dia van tenir, un vincle amb la Universitat Jaume I. La cosa no podia quedar així, de manera que he anat a esbrinar, a descobrir que s'amagava al darrere d'aquelles estranyes paraules, tot un món per descobrir...

Sense considerar-me inculte si algú m'haguera abordat i preguntat així, de sobte, que és un o una webinar, no haguera sabut que contestar-li, no sé si serà una sensació compartida, però m'haguera deixat "fora de lloc". Amb un poc de paciència i després d'algunes consultes, he arribat a la conclusió que un webinar, així en masculí, és un contingut formatiu, original i impactant, en format vídeo que s'imparteix a través d'internet amb la particularitat que els assistents poden realitzar preguntes i interactuar; arribe a la conclusió que és una espècie de conferència en línia, on agafa especial valor la immediatesa i el dinamisme de les connexions en directe, per damunt de la qualitat de la imatge o el so.

I ara MOJO, resulta que estem enfront d'un acrònim format per les síl·labes inicials de MObile JOurnalism, que vindria a equivaldre a "periodisme mòbil", una dinàmica consistent en el fet que els periodistes, recolzats amb els dispositius mòbils actuals, sobretot el telèfon, poden fer el seu treball en qualsevol lloc, siga el que siga, així, en resum, es tracta de fer "periodisme recolzant-se amb la telefonia mòbil".

Així sembla que allò al que se'm convida és a una conferència interactiva sobre les possibilitats narratives que ofereixen en l'actualitat els dispositius mòbils tecnològics. No ho haguera dit mai i menys en tan poques paraules:"webinar MOJO".

Però encara quedava una part per descobrir... "a través de Google Meet". A força de veure-ho i per la seua facilitat d'ús, sé que Google és un motor de recerca de continguts a través d'internet, dels més emprats i populars al món, i que segons els seus creadors, el nom deriva de la paraula "googol" que reflecteix la "missió" dels seus fundadors per organitzar una quantitat aparentment infinita d'informació al web. Però i Meet? Google Meet, és l'aplicació de videoconferències de Google, per navegadors web i dispositius mòbils, oferint espais per a reunions grupals fins a 250 participants.

Ara, després d'unes hores "escodrinyant la xarxa" puc dir que quasi he entés allò a què se'm convida des de la SAUJI, una videoconferència interactiva sobre les possibilitats de comunicació i difusió d'informació que ofereixen les noves tecnologies, en especials els telèfons mòbils, que puc seguir de manera instantània a través de l'ordinador o altres aparells tecnològics que disposen de connexió a internet.

Ha estat la meua xicoteta missió d'aquesta vesprada que m'ha portat a recordar els meus anys d'infantesa quan els mestres preguntaven a classe si tot havia quedat clar i ningú s'animava a dir que no per vergonya a quedar com ximple. Ara que sóc adult pense que és millor quedar ben informats abans que ignorants, hi ha altres interessos pel mig, i sempre queda molt per aprendre. Tot i això, no és aquest, el del MOJO, un tema que m'atrau en especial. Aquesta vegada ho deixarè córrer...

Dijous de "Corpus Domini".

Seixanta dies després del diumenge de Resurrecció, específicament el dijous que segueix al nové diumenge després de la primera lluna plena de primavera de l'hemisferi nord, o cosa que és equivalent, el dijous posterior a la solemnitat de la Santíssima Trinitat, que és el diumenge següent a la Pentecosta, hui, el dia 3 de juny, el 154 d'aquest any, l'església catòlica celebra, o més adient és dir celebrava, la festa del Corpus, amb la finalitat de proclamar i augmentar la fe dels creients en la presència real de Crist en el Santíssim Sagrament, atorgant-li públicament el culte d'adoració.

I dic celebrava perquè amb contades excepcions, Toledo, Puenteareas Granada, Priego de Córdoba o Sevilla, el Corpus, des de l'any 1990, a la resta del territori espanyol i per acord entre el Govern central i la Conferència Episcopal Espanyola, va traslladar-se del dijous al diumenge, deixant de ser festius com tampoc ho eren els altres dos dijous importants dins la litúrgia, el Dijous Sant i el dia de l'Ascensió.

La festa dedicada al Corpus naix a la Itàlia medieval (1264) i aviat es va expandir per Europa a l'ésser confirmava en 1317 per Joan XXll com festeig de caràcter processional i que des dels seus començaments es va revestir dos caràcters que ha conservat fins als nostres dies, la d'apoteosi de festa religiosa, per estar dedicada a la presència veritable de Crist en l'Eucaristia, i la de concentració de tots els veïns d'un mateix poble, que amb la presència dels seus sants patrons, realcen la cerimònia litúrgica a la catedral i la posterior desfilada. Per molts anys va ser la que major significació pública va tenir i va convertir-se en referència de les altres festes.

A Castelló la festa del Corpus venia celebrant-se des de l'antigor. Ja es tenen notícies de la mateixa als inicis del segle XV, amb una curiositat, festa urbana a la qual al sentit religiós se l'unia el civil, de manera que hi havia desfilades cíviques i processons religioses. Unes i altres es feien pels carrers que s'engarlandaven per l'ocasió amb enramades i arcs que competien en espectacularitat i que ajudaven a transmetre l'ambient festiu de la festa i també de la vespra.

Al llarg de molts segles, sempre va ser una de les tradicions festives més importants a la ciutat, i amb una gran participació veïnal; una festa que en ser tan massiva, exercia diferents papers socials, representava d'una banda la difusió de la ideologia del poder, l'organització de l'estructura jerarquitzada de la societat, essent un mirall que reflectia l'ordre social establert i que, per molts anys, va interessar mantenir, on cada classe social ocupava exactament el lloc que li corresponia. Els més poderosos estan més a prop del Santíssim, mentre que els més febles es troben més allunyats.

Però amb el pas dels anys i el creixement de la ciutat s'estableix un divorci entre la religiositat oficial i la religiositat popular, que porta com a primera conseqüència la reducció festera i malgrat que el trajecte de la processó per uns anys més va seguir sent encatifat amb l'enramada i els balcons del recorregut guarnits amb cobertors, cada any que passava, anava perdent la grandiositat d'antany, entrant en un període de decadència que, a punt va estar de fer-la desaparéixer quan va quedar suprimit el dijous com a data festiva.

Va ser a mitjans dels anys setanta de segle XX quan va aparéixer la primera temptativa de revitalització de la festa, de la mà d'algunes persones especialment geloses de les tradicions populars o mitjançant la creació de l'associació de dansants del Corpus, creada el 1991, amb la finalitat de mantenir i revitalitzar les danses dels nanos, gegants i cavallets, potenciant la festa civil, a la vegada que el 2007 es va constituir l'associació d'amics del Corpus, per tal d'organitzar la processó i donar esplendor a l'esmentada solemnitat religiosa, encarregant-se la construcció de la carrossa ostensori per al trasllat i processó de la custòdia del Santíssim que va eixir per primera vegada l'any següent.

I així fins a l'any passat pel confinament i aquest any encara per precaució en què tot va canviar, la festa va anar mantenint les dues manifestacions que es complementen entre si, conservant cadascuna la seua identitat. La popular, a través de la gent del poble, que juga amb les escenes, els costums, les arrels i la història, i la religiosa, barroca a través del temps, que culmina la part sacra.