Dracs... i dragons.

Les paraules drac i dragó comparteixen un mateix origen etimològic (totes dues vénen del llatí draco, -ōnis, i aquest, del grec drákōn, -ontos, que volia dir 'monstre fabulós'), i això explica que, de fet, segons el diccionari normatiu en tots els casos en què diem drac també podríem dir dragó. En canvi, no es pot fer un ús a la inversa: no podem anomenar dracs als innocents dragons.

De manera que per una banda, hi ha el drac, la criatura mitològica, fabulosa, semblant a un llangardaix molt gros, sovint amb ales, amb alé pudent o de foc. I per una altra banda, hi ha el dragó, que és la denominació que reben diverses espècies de rèptils més aviat menuts. El més habitual a casa nostra, present sovint en terrasses i parets de cases, és el comú o negre.

Però a més a més d'aquestes dues opcions, relacionades amb la fauna, en trobem una tercera que és en la qual jo voldria centrar-me hui, dragó que no drac en un context militar, que es correspon amb el nom que rebia un membre del cos de dragons, inicialment d'infanteria muntada, soldats armats amb un arcabús o mosquet que es movien de manera ràpida depenent de les necessitats tàctiques, i posteriorment de cavalleria lleugera, fins a l'any 1823 en què van desaparèixer.

Corria l'any 1800, regnava a Espanya Carles IV, i per evitar l'expansió i hegemonia de l'imperi Britànic, en el marc de la guerra anglo-espanyola, una nau anglesa va atacar Castelló el 30 d'abril d'aquell any saquejant i cremant les barraques dels pescadors. Tal vegada i a conseqüència d'aquell fet, tal dia com hui, 5 de juny, arriba a Castelló, una població que superava els 12.000 veïns i que acabava d'enderrocar les muralles per integrar els ravals de Sant Félix i de la Trinitat, el 2n esquadró de "dragons del rei", conformat per 3 companyies, amb un capità, un tinent, un alferes, un tambor, quatre caps, quatre granaders, vint-i-nou soldats a cavall i quatre a peu per companyia, en total 135 homes, que és de suposar es distribuïren per tota la ciutat, tenint com a centre neuràlgic, el Palau Episcopal del carrer Governador, on van depositar-se "les banderes", resultant del tot curiós el motiu segons llegim en Balbàs: per viure allí l'esposa del tinent-coronel, germana del bisbe Salinas.

I és que la família Salines estava íntimament lligada al clergat, a l'Ordre franciscana, i també a la castrense, representada per l'avi matern, secretari del rei, tinent de capità de cavalls i ajudant major del regiment de Cavalleria de Jaén. Vet per on les dues tradicions, religiosa i militar, es van conservar en la família havent-hi tant clergues com soldats.

No sabem per quant de temps els dragons van romandre a Castelló, tot i que és conegut que només dos anys després tota la família reial espanyola, encapçalada per Carles IV va visitar Castelló escortat per un esquadró d'hússars,vet per on  també una unitat de cavalleria lleugera...

I fem ara un salt en el temps, 31 de març del 2021, una notícia va obrir els informatius: "Dragón, el próximo blindado de España: misiles Spike, cañón de 30 mm y 100 km/h", 348 començaran a arribar el 2022 per equipar el nostre exèrcit.

Altra vegada "dragón" en aquest cas evocant les virtuts militars de les antigues unitats de dracs, barreja d'Infanteria i Cavalleria, de les quals són hereves les unitats actuals i recordades en el seu logotip; vehicles que diuen suposaran un important avanç en la modernització de l'Exèrcit de Terra, i una millora sensible en les capacitats de l'ET, que veu millorada la protecció, seguretat, i potència de combat. Diu el Govern que aquest ha de ser el vehicle clau, per les unitats de cavalleria, infanteria, transport i comandament en els anys vinents. 2100 milions d'euros es destinaran a aquest menester; serà necessari?...

I un altre dia parlarem d'una altra accepció del drac o dragó, la que apareix en la tradició cristiana, quan a l'Apocalipsi, l'escrit més ric en símbols de tota la Bíblia, referint-se a Satanàs l'anomena el gran drac, la serp antiga.