D'Antonis, albercocs i sirenes...

Diu una rondalla popular: "Molts de Tonis fan la festa / dia desset de gener,/ però el sant «albercoquer»/ en el juny celebra aquesta". I és que Sant Antoni és un dels sants amb més importància dins la tradició popular. Existeixen diferents variants del sant; Sant Antoni Abat, Sant Antoni dels Ases o Sant Antoni del Porquet, el 17 de gener, i Sant Antoni de Lisboa, de Pàdua o dels Albercocs, que celebra la festa tal dia com ahir,13 de juny.

Que l'Antoni de gener siga l'abat, dels ases o del porquet és més que conegut per allò de ser considerat "pare" dels ascetes, o per la seua estima i especial protecció dels animals, especialment dels domèstics; que el franciscà siga conegut com de Lisboa, o "lusitanus" per haver nascut en aquella ciutat o de Pàdua per ser el lloc on tal dia com ahir de 1231 va morir, també té una lògica, però el que resulta d'allò més curiós és el sobrenom que rep sobretot a les balears, el de "dels albercocs", prenent el nom d'aquest fruiter que introduint-se a les illes fa una grapat de segles, pren el nom de l'àrab "precoç" que fa referència a la seua precocitat de maduració comparada amb el préssec, maduració que assoleix el seu grau màxim a partir de la data de la festivitat de Sant Antoni de Pàdua.

No sóc llaurador, com a molt aficionat, tinc un albercoquer a Taxida i, cada dia que passa, pense és un arbre molt delicat, que malgrat donar una fruita molt bona i bonica, per fer-la arribar a bon port cal tractar-la amb productes fitosanitaris contra els pugons i altres insectes. Espere que Sant Antoni aquest any em tire una maneta...

El de Pàdua i dels albercocs a Mallorca, però també Sant Antoni "fesoler" ací, més a prop, a la nostra terra, en concret a la localitat d'Ares, als masos de la Vall, on hi ha una ermita dedicada al sant, que celebra la festa ara, en el temps en què per aquell indret es planten els fesols.

I si ahir, era un dia marcat al calendari com a diada d'aquell Antoni, teòleg i predicador del segle XIII, amic de Francesc d'Assís, a Castelló fins fa pocs anys també era la vespra d'un dia "especial", el commemoratiu de l'entrada de les tropes "nacionals" a la ciutat el 1938 que era recordat amb una parada militar, l'hissada de la bandera en el més amunt del campanar i fent sonar les potents sirenes que els anys de guerra van servir d'avís dels imminents bombardejos aeris que la ciutat va sofrir.

Se sap que les sirenes del campanar van sonar un total de 354 vegades en senyal d'alarma per la presència d'avions enemics i que més de 150 persones van morir en els 44 bombardejos registrats. Conten els que van viure la guerra que pocs barris de la ciutat es van salvar dels bombardejos. Al costat d'objectius militars o estratègics, com la línia ferroviària, instal·lacions militars, fàbriques o dipòsits de combustible, també van ser objectius i víctimes la població civil i centenars d'habitatges a diferents zones de centre de la ciutat.

No recorde fins a quin any va mantenir-se el costum de fer sonar "les sirenes del record". És de suposar que fins a l'arribada de la democràcia, en què desapareixent "els tocs de sirena", un dia van desaparèixer també aquelles de la sala de campanes, traslladant-se d'un magatzem municipal a un altre, sense fer-se un seguiment, i sense saber-se'n el destí definitiu. Fins i tot alguns diuen que van vendre's com a "ferro vell"...

Temps de gelats...

Ahir, va ser el 9 de juny, o "el quaranta de maig", que com diu el refrany ja ens podem llevar "el sayo", que segons el diccionari de la REA es correspon amb aquella peça de vestir folgada i sense botons que cobreix el cos fins al genoll, coneguda popularment com a "casaca", una de les peces "de tapar" més importants al llarg de la història i ara en clar desús

Una dita popular aquella, que té el seu equivalent en la nostra llengua amb la que diu: "Fins al 70 d'abril no et lleves ni un fil", i que potser s'ajuste més al clima del centre i nord de la Península que al de la Comunitat Valenciana on els rigors de l'estiu es manifesten abans que al nord.

I és que, malgrat no haver arribat encara a l'estiu astronòmic, sembla que aquesta setmana deixant de banda les tronades vespertines, ací a Castelló l'estiu meteorològic ja ha arribat. I en arribar l'estiu a les nostres terres, ja sé sap, arriba el temps dels gelats.

A Espanya van ser els torroners de la zona interior d'Alacant els que van començar a dedicar-se a fabricar gelat amb l'excedent de torró de Xixona, neu i llet, creant-se el 1927 la primera empresa dedicada a la fabricació i producció de gelats: Indústries Frigorífiques d'Alimentació, coneguda per tots i popularitzada com Frigo.

A partir dels anys 60 de segle XX i amb el desenvolupament turístic de la costa llevantina a la vegada que s'anava perdent l'essència del gelat artesà, a Frigo va eixir-li la competència, amb l'empresa Camay, recordada pel seu eslògan: "Helados Camay, mejores no hay", envanint el mercat espanyol de sabors amb colorant, aromes i bases preelaborades.

Porte al record hui l'empresa dels gelats Camay, i el seu anunci dels gelats, que tot just ara fa 50 anys, apareixia al periòdic Mediterraneo al costat del de la cervesa "Stark-Turia" o la ja més que coneguda "Coca-Cola".

Una empresa que només uns anys després va ser comprada per la multinacional Suïssa Nestlé, traient-li una lletra a la marca, passant de gelats "Camay" a "Camy" i evolucionant "el polo tradicional" amb l'aparició dels més que recordats "camyjet" i "colajet", tricolors i trisabors, xocolata, llimona i taronja, en el primer cas, i llimona, cola i xocolata, el segon, i que per afavorir "la seguera" l'empresa obsequiava amb una xicoteta figura de plàstic, un cosmonauta, cada compra.

Frigo va haver d'espavilar-se i malgrat que en els anys 70 també és comprada per Unilever, empresa multinacional britànic-holandesa que en l'actualitat tots reconeixem pels seus gelats "heartbrand" i el logo del coret, amb el "magnum" com a gelat insígnia, va popularitzar els "dràcula", "frigo-pie" o "calipo".

El desenvolupament de la societat de consum a Espanya fa ara 50 anys, fruit de la concentració en determinats nuclis urbans de la població i l'arribada a l'estiu dels primers turistes estrangers, va tindre una repercussió evident en l'augment dels anuncis en els mitjans de comunicació.

Així, al hui referit en la premsa del moment dels gelats Camay, que a Castelló eren distribuïts per l'empresa GECISA, ubicada al carrer Herrero, s'unia també la difusió radiofònica oferint el producte, mitjançant una falca publicitària de caràcter nacional i que presentava també un eslògan que va fer-se arxipopular en l'època "nanay, si no són camay" i que podeu escolar punxant sobre l'enllaç: CAMAY

Fent realitat allò tan socorregut del temps no passa debades i tot evoluciona, ara són tantes les marques i els tipus de gelats que podem trobar al mercat que és del tot impossible conèixer-los tots. Ací teniu només una mostra de les novetats que podeu gaudir en aquests dies de Nestlé o de Frigo: extreme nata, maxibon wafle, bombon milka, Stick sándwich oreo, i mars, snikers, Spiderman o el gelat de nocilla.

La litúrgia màgica del primer gelat de l'estiu ja va formant part de la nostra memòria més remota. El temps dels gelats ja ha arribat, és impossible resistir-se'n, generen una sensació de benestar al nostre cervell i disminueixen l'estrés i l'ansietat. Xa que bons que eren! Redéu que bons que són!

Convertir la pandèmia en un mal son.

La campanya de vacunació contra el coronavirus al País Valencià, segons les darreres dades publicades, pot començar a considerar-se com a massiva. De moment, el 40% dels valencians ja hem rebut almenys una vacuna. Més de 2 milions estem parcialment immunitzats contra el coronavirus i gairebé el 21% de la població està totalment immunitzada perquè ja ha rebut les dues dosis de la vacuna o bé s'ha vacunat amb Janssen.

Tot i això, per grups d'edat, el que correspon a la meua franja, de 60 a 69 presentava, a la fi de la setmana passada, uns resultats prou estranys, ja que malgrat afirmar-se que el 89% tenia ja administrada la primera dosi, només el 28% havia rebut ja les dues.

I és que de les dosis de Pfizer, Moderna, AstraZeneca y Janssen que s'estan injectant en aquests dies a la Comunitat Valenciana, poc més de 42.000 són de la vacuna Moderna i sembla s'estan posant ja al col·lectiu d'edat compresa entre 40 i 59 anys, deixant-ne poc més de 1.000 per segones dosis a la franja 60-69. De les 283.000 de Pfizer només 1300 són per segona dosis d'aquest mateix grup i cap ni una de les 43.000 d'AstraZeneca ni de les 37.000 monodosis de Janssen. En definitiva, i en números rodons, de les 405.000 vacunes, només 2300 , el 0'57% s'administraran com a segona dosis als ciutadans d'entre 60 i 69 anys.

A la vista d'aquestes xifres, puc estar més que satisfet, ja que sóc un dels afortunats que, a hores d'ara, ja ha rebut les seues dues dosis de Moderna; espere contribuir així augmentant el nombre d'immunitzats, a què aquesta pandèmia es convertisca prompte en un mal son.

Les dades globals a la Comunitat al final de la setmana passada portaven a un alt grau d'optimisme; havien estat quasi tres milions les vacunes administrades i més de dos milions les persones que havien rebut almenys una dosi, de les quals la meitat, poc més d'un milió, aproximadament el 21% del total a vacunar, estaven ja immunitzats.

Som més de 80.000 els castellonencs i residents a la resta de la província, que ja estem immunitzats. És veritat que encara falta molt per fer, ja que són prop de mig milió el nombre de persones que han de rebre la vacuna, però sembla que el ritme de vacunació s'accelera i que es podrà complir l'objectiu d'arribar aquest estiu a la immunitat de grup, amb la qual podrem dir adéu a la pandèmia.

Però malgrat anar guanyant alguna batalla, anat baixant l'índex d'incidència global, no podem ni devem encara abaixar la guàrdia, malauradament el departament de salut de Castelló, és el que més taxa de contagi continua registrant entre les 24 zones sanitàries de la província, amb 62'61 casos per 100.000 habitants.

Així que, malgrat alguns efectes secundaris lleugers i passatgers, malestar en el punt de la punxada o cansament i sensació de fatiga, i considerant que, tal vegada, com diuen els que saben, calga administrar en uns mesos alguna dosi de record en nom del principi de precaució, cal en aquests moments alegrar-se perquè anem pel bon camí. 

Des d'ací vull donar les gràcies a tots aquells que d'una manera o l'altra estan fent possible que prompte, molt prompte, la pandèmia siga recordada com un mal son. afegint el meu record per tots aquells que malauradament van quedant-se pel camí.; per tots ells cal no abaixar la guàrdia, cal guanyar la guerra. 

Dracs... i dragons.

Les paraules drac i dragó comparteixen un mateix origen etimològic (totes dues vénen del llatí draco, -ōnis, i aquest, del grec drákōn, -ontos, que volia dir 'monstre fabulós'), i això explica que, de fet, segons el diccionari normatiu en tots els casos en què diem drac també podríem dir dragó. En canvi, no es pot fer un ús a la inversa: no podem anomenar dracs als innocents dragons.

De manera que per una banda, hi ha el drac, la criatura mitològica, fabulosa, semblant a un llangardaix molt gros, sovint amb ales, amb alé pudent o de foc. I per una altra banda, hi ha el dragó, que és la denominació que reben diverses espècies de rèptils més aviat menuts. El més habitual a casa nostra, present sovint en terrasses i parets de cases, és el comú o negre.

Però a més a més d'aquestes dues opcions, relacionades amb la fauna, en trobem una tercera que és en la qual jo voldria centrar-me hui, dragó que no drac en un context militar, que es correspon amb el nom que rebia un membre del cos de dragons, inicialment d'infanteria muntada, soldats armats amb un arcabús o mosquet que es movien de manera ràpida depenent de les necessitats tàctiques, i posteriorment de cavalleria lleugera, fins a l'any 1823 en què van desaparèixer.

Corria l'any 1800, regnava a Espanya Carles IV, i per evitar l'expansió i hegemonia de l'imperi Britànic, en el marc de la guerra anglo-espanyola, una nau anglesa va atacar Castelló el 30 d'abril d'aquell any saquejant i cremant les barraques dels pescadors. Tal vegada i a conseqüència d'aquell fet, tal dia com hui, 5 de juny, arriba a Castelló, una població que superava els 12.000 veïns i que acabava d'enderrocar les muralles per integrar els ravals de Sant Félix i de la Trinitat, el 2n esquadró de "dragons del rei", conformat per 3 companyies, amb un capità, un tinent, un alferes, un tambor, quatre caps, quatre granaders, vint-i-nou soldats a cavall i quatre a peu per companyia, en total 135 homes, que és de suposar es distribuïren per tota la ciutat, tenint com a centre neuràlgic, el Palau Episcopal del carrer Governador, on van depositar-se "les banderes", resultant del tot curiós el motiu segons llegim en Balbàs: per viure allí l'esposa del tinent-coronel, germana del bisbe Salinas.

I és que la família Salines estava íntimament lligada al clergat, a l'Ordre franciscana, i també a la castrense, representada per l'avi matern, secretari del rei, tinent de capità de cavalls i ajudant major del regiment de Cavalleria de Jaén. Vet per on les dues tradicions, religiosa i militar, es van conservar en la família havent-hi tant clergues com soldats.

No sabem per quant de temps els dragons van romandre a Castelló, tot i que és conegut que només dos anys després tota la família reial espanyola, encapçalada per Carles IV va visitar Castelló escortat per un esquadró d'hússars,vet per on  també una unitat de cavalleria lleugera...

I fem ara un salt en el temps, 31 de març del 2021, una notícia va obrir els informatius: "Dragón, el próximo blindado de España: misiles Spike, cañón de 30 mm y 100 km/h", 348 començaran a arribar el 2022 per equipar el nostre exèrcit.

Altra vegada "dragón" en aquest cas evocant les virtuts militars de les antigues unitats de dracs, barreja d'Infanteria i Cavalleria, de les quals són hereves les unitats actuals i recordades en el seu logotip; vehicles que diuen suposaran un important avanç en la modernització de l'Exèrcit de Terra, i una millora sensible en les capacitats de l'ET, que veu millorada la protecció, seguretat, i potència de combat. Diu el Govern que aquest ha de ser el vehicle clau, per les unitats de cavalleria, infanteria, transport i comandament en els anys vinents. 2100 milions d'euros es destinaran a aquest menester; serà necessari?...

I un altre dia parlarem d'una altra accepció del drac o dragó, la que apareix en la tradició cristiana, quan a l'Apocalipsi, l'escrit més ric en símbols de tota la Bíblia, referint-se a Satanàs l'anomena el gran drac, la serp antiga.

No entenia res!

Quan he llegit el titular m'he quedat glaçat i no és que estava endormiscat, estava ben despert; potser la culpa siga meua, m'estic fent gran he pensat, però immediatament em rebel·le contra aquell pensament encara que he de reconéixer que és possible que m'estiga quedant antiquat, pe això a hores d'ara tot són encara dubtes...

Us ficaré en antecedents: correu electrònic de la universitat, safata d'entrada, un missatge convidant-me a participar, a inscriure'm en una webinar, sobre MOJO i a realitzar un dia determinat i a una hora en concret a través de Google Meet.

Els ulls em feien papallones: Webinar? MOJO? Google Meet? No entenia res i menys encara en pensar que el correu m'era remés des de la Societat d'Amics i Antics aAlumnes de la Univesitat Jaume I, SAUJI, programa que busca mantenir viu el contacte amb les persones que tenen, o al seu dia van tenir, un vincle amb la Universitat Jaume I. La cosa no podia quedar així, de manera que he anat a esbrinar, a descobrir que s'amagava al darrere d'aquelles estranyes paraules, tot un món per descobrir...

Sense considerar-me inculte si algú m'haguera abordat i preguntat així, de sobte, que és un o una webinar, no haguera sabut que contestar-li, no sé si serà una sensació compartida, però m'haguera deixat "fora de lloc". Amb un poc de paciència i després d'algunes consultes, he arribat a la conclusió que un webinar, així en masculí, és un contingut formatiu, original i impactant, en format vídeo que s'imparteix a través d'internet amb la particularitat que els assistents poden realitzar preguntes i interactuar; arribe a la conclusió que és una espècie de conferència en línia, on agafa especial valor la immediatesa i el dinamisme de les connexions en directe, per damunt de la qualitat de la imatge o el so.

I ara MOJO, resulta que estem enfront d'un acrònim format per les síl·labes inicials de MObile JOurnalism, que vindria a equivaldre a "periodisme mòbil", una dinàmica consistent en el fet que els periodistes, recolzats amb els dispositius mòbils actuals, sobretot el telèfon, poden fer el seu treball en qualsevol lloc, siga el que siga, així, en resum, es tracta de fer "periodisme recolzant-se amb la telefonia mòbil".

Així sembla que allò al que se'm convida és a una conferència interactiva sobre les possibilitats narratives que ofereixen en l'actualitat els dispositius mòbils tecnològics. No ho haguera dit mai i menys en tan poques paraules:"webinar MOJO".

Però encara quedava una part per descobrir... "a través de Google Meet". A força de veure-ho i per la seua facilitat d'ús, sé que Google és un motor de recerca de continguts a través d'internet, dels més emprats i populars al món, i que segons els seus creadors, el nom deriva de la paraula "googol" que reflecteix la "missió" dels seus fundadors per organitzar una quantitat aparentment infinita d'informació al web. Però i Meet? Google Meet, és l'aplicació de videoconferències de Google, per navegadors web i dispositius mòbils, oferint espais per a reunions grupals fins a 250 participants.

Ara, després d'unes hores "escodrinyant la xarxa" puc dir que quasi he entés allò a què se'm convida des de la SAUJI, una videoconferència interactiva sobre les possibilitats de comunicació i difusió d'informació que ofereixen les noves tecnologies, en especials els telèfons mòbils, que puc seguir de manera instantània a través de l'ordinador o altres aparells tecnològics que disposen de connexió a internet.

Ha estat la meua xicoteta missió d'aquesta vesprada que m'ha portat a recordar els meus anys d'infantesa quan els mestres preguntaven a classe si tot havia quedat clar i ningú s'animava a dir que no per vergonya a quedar com ximple. Ara que sóc adult pense que és millor quedar ben informats abans que ignorants, hi ha altres interessos pel mig, i sempre queda molt per aprendre. Tot i això, no és aquest, el del MOJO, un tema que m'atrau en especial. Aquesta vegada ho deixarè córrer...