D'Antonis, albercocs i sirenes...

Diu una rondalla popular: "Molts de Tonis fan la festa / dia desset de gener,/ però el sant «albercoquer»/ en el juny celebra aquesta". I és que Sant Antoni és un dels sants amb més importància dins la tradició popular. Existeixen diferents variants del sant; Sant Antoni Abat, Sant Antoni dels Ases o Sant Antoni del Porquet, el 17 de gener, i Sant Antoni de Lisboa, de Pàdua o dels Albercocs, que celebra la festa tal dia com ahir,13 de juny.

Que l'Antoni de gener siga l'abat, dels ases o del porquet és més que conegut per allò de ser considerat "pare" dels ascetes, o per la seua estima i especial protecció dels animals, especialment dels domèstics; que el franciscà siga conegut com de Lisboa, o "lusitanus" per haver nascut en aquella ciutat o de Pàdua per ser el lloc on tal dia com ahir de 1231 va morir, també té una lògica, però el que resulta d'allò més curiós és el sobrenom que rep sobretot a les balears, el de "dels albercocs", prenent el nom d'aquest fruiter que introduint-se a les illes fa una grapat de segles, pren el nom de l'àrab "precoç" que fa referència a la seua precocitat de maduració comparada amb el préssec, maduració que assoleix el seu grau màxim a partir de la data de la festivitat de Sant Antoni de Pàdua.

No sóc llaurador, com a molt aficionat, tinc un albercoquer a Taxida i, cada dia que passa, pense és un arbre molt delicat, que malgrat donar una fruita molt bona i bonica, per fer-la arribar a bon port cal tractar-la amb productes fitosanitaris contra els pugons i altres insectes. Espere que Sant Antoni aquest any em tire una maneta...

El de Pàdua i dels albercocs a Mallorca, però també Sant Antoni "fesoler" ací, més a prop, a la nostra terra, en concret a la localitat d'Ares, als masos de la Vall, on hi ha una ermita dedicada al sant, que celebra la festa ara, en el temps en què per aquell indret es planten els fesols.

I si ahir, era un dia marcat al calendari com a diada d'aquell Antoni, teòleg i predicador del segle XIII, amic de Francesc d'Assís, a Castelló fins fa pocs anys també era la vespra d'un dia "especial", el commemoratiu de l'entrada de les tropes "nacionals" a la ciutat el 1938 que era recordat amb una parada militar, l'hissada de la bandera en el més amunt del campanar i fent sonar les potents sirenes que els anys de guerra van servir d'avís dels imminents bombardejos aeris que la ciutat va sofrir.

Se sap que les sirenes del campanar van sonar un total de 354 vegades en senyal d'alarma per la presència d'avions enemics i que més de 150 persones van morir en els 44 bombardejos registrats. Conten els que van viure la guerra que pocs barris de la ciutat es van salvar dels bombardejos. Al costat d'objectius militars o estratègics, com la línia ferroviària, instal·lacions militars, fàbriques o dipòsits de combustible, també van ser objectius i víctimes la població civil i centenars d'habitatges a diferents zones de centre de la ciutat.

No recorde fins a quin any va mantenir-se el costum de fer sonar "les sirenes del record". És de suposar que fins a l'arribada de la democràcia, en què desapareixent "els tocs de sirena", un dia van desaparèixer també aquelles de la sala de campanes, traslladant-se d'un magatzem municipal a un altre, sense fer-se un seguiment, i sense saber-se'n el destí definitiu. Fins i tot alguns diuen que van vendre's com a "ferro vell"...