La Candelera: tradició i curiositats populars.

Avui, es celebra una festa religiosa molt popular a les nostres terres i que com altres moltes en els darrers anys ha vingut  a menys, la festa de la Purificació de la Mare de Déu, coneguda i celebrada amb diversos noms: la Presentació del Senyor, la Purificació de Maria, la festa de la Llum i la festa de les Candeles, popularment “la Candelera” una festa molt i molt curiosa...

Una primera curiositat, aquesta festa es celebra el dia 2 de febrer que és just el punt mig de l’hivern. Fa tants dies que va començar com el dies que falten perquè s’acabe. I si fem cas a la dita, segons el dia que fa durant la Candelera climatològicament parlant, sabrem com serà la resta d’hivern que queda. “Si la candelera plora, l’hivern està fora, si la candelera riu el fred és viu.  Tot i que, tant si plora com si riu, ja ve l’estiu… Que ha  fet hui? Ha plogut? No, doncs, amics, encara resta hivern!!!

És aquesta una festa que ja els romans celebraven, sota el nom de festa de la llum, en homenatge a la primavera que ja s’acostava, celebrant-se amb una mena de ritual on es repartien espelmes a tots els assistents per guardar-los de les malalties pròpies d’aquesta època de freds.

Després, amb el pas dels anys, l’església, coma va ocórrer amb moltes altres festes paganes, va cristianitzar-la, passant a commemorar la presentació de Jesús al temple de Jerusalem i la purificació de la seva mare, Maria, un ritu obligatori en la tradició jueva basat en l'oferta i benedicció de candeles de cera, i encara ara, a algunes esglésies, hui, es repartiran petites espelmes com a senyal d’aquesta celebració.

Una altra tradició, també curiosa, i també pràcticament perduda, és la que relaciona aquesta data amb la data termini per desmuntar el betlem. Així com avui en dia la majoria de gent desmunta el  Betlem just quan acaben les festes nadalenques, antigament  es mantenia el parament fins al dia de hui.

Tot i que és una festa popular no té tanta representativitat a Castelló com a altres pobles de les províncies veïnes de València i Alacant, com Albaida, Manises, Ademús, Sueca, Manuel o Xixona, pobles on encara, els nounats de l’any es presenten al temple amb festa grossa.

Més curiositats… El ritu popular de les candeles s'integra en el marc dels focs il·luminadors de les nits d'hivern. Tanmateix els petits ciris, beneïts i portats en processó -les candeles-, compleixen també altres funcions. Guardades a casa durant tot l'any, s'utilitzen en situació de risc, com les tempestes. La tradició explica que, de manera paral·lela al ciri baptismal, les candeles es posaven també a les mans dels moribunds o s’usaven com a remei popular, introduint-les en l'anus dels nens per combatre el restrenyiment i fer-los defecar.

Seguim amb curiositats? Hi ha per tot i per tots. Per allò que la candela és un ciri, la Mare de Déu sota l’advocació de la Candelera, ha esdevingut per molts anys la patrona dels cerers, fabricants  i venedors de ciris i  espelmes que cal recordar van ser per molts anys, no tant sols fonts d’il·luminació per les esglésies, també pels habitatges.

Una festa important al segle XVIII a Castelló quan la corporació municipal assistía en ple a la Santa Missa a l’església arxiprestal. Conten les cròniques que va ser tot just el dia de la Candelera de 1716 quan després dels oficis religiosos els regidors van prendre possessió del nou edifici de l’ajuntament

No sé quanta gent celebrarà la festa, però siguen el que siguen, molts o pocs, hui es tornarà a demostrar que malgrat el canvi de costums, el progrés i la pèrdua de religiositat que comporten els nous temps, els castellonencs, encara, es mantenim fidels a la tradició, una tradició, que com altres, es nega a desaparèixer.

Algú sap alguna cosa?

Aquells que em coneixeu una mica, ja siga personalment o a través d'aquests escrits, us haureu adonat que soc pel natural observador. M'agrada anar mirant allò que se'm presenta al meu voltant i buscar explicacions a tot allò que en certa manera “em descol·loca”.

Per descomptat, aquesta diguem-ne afició, de vegades, em porta a descobrir nous indrets o situacions que d'una altra manera i també a moltes altres persones els hi passen desapercebudes, però, també, de vegades, trobar explicacions a allò que tinc al meu davant, em costa, i fins i tot en alguns casos, com el que hui ens ocupa, es difícil trobar-li el veritable sentit.

Passejant ahir al matí pels carrers del nostre poble, vaig trobar-me, primer al cantó entre el carrer de les adoberies i l'avinguda Columbretes, enganxada al terra, a la mateixa vorera, una xapa metàl·lica que no havia vist encara mai, prou nova, que segurament no fa massa temps ha estat allí posada.

Quan vaig acostar-me vaig comprovar que respon, que fa referència, a una iniciativa de l'ajuntament de Castelló, i concretament de la regidoria de salut tal vegada en un programa especial? Sota el lema “Castellón respira” i que, com podeu comprovar a la fotografia que adjunte, presenta la silueta d'un caminant i d'una persona que va a la compra, envoltats per uns pulmons.

Vaig pensar que tal vegada aquell indret formava part d'un itinerari que convidava a anar a peu al recinte de mercats que allí a prop s'hi troba, idea que va prendre una mica més de força quan, uns metres i carrers més amunt, cantó entre adoberies i Moncofa vaig tornar a trobar la mateixa xapa també al terra.

Va faltar-me temps per, arribat a casa, accedir al web municipal per tal de comprovar si estava en el cert i la xapa en qüestió era senyal d'un itinerari marcat, com és el cas de les fletxes del camí de Sant Jaume que t'hi trobes a l'interior, als carrers de Logroño, Burgos o Lleó.

Però, vet per on, ni a l'apartat de notícies, ni en l'apartat de “destaca”, ni tampoc en “novetats”, ni en “el més consultat”, ni en “l'últim” vaig trobar cap referència. Sense desanimar-me vaig buscar a la secció municipal de “salut pública”, res, a la secció “medi ambient” per allò de la qualitat de l'aire, res, i finalment a les de “gent major”, “comerç” i “consum” i, com podeu imaginar, no vaig trobar cap referència. És estrany, no puc afirmar rotundament que no hi haja cap referència però jo, després d'una bona estona escorcollant, no vaig trobar-la.

Aquest mateix matí, hui, he hagut d'acostar-me a la tinença d'alcaldia del Primer Molí per presentar uns documents que res tenen a veure amb açò que estic contant, però aprofitant l'avinentesa i amabilitat de la funcionari de torn, li he preguntat si era coneixedora d'aquestes xapes o si sabia si hi havia alguna publicació municipal o en algun apartat del web alguna informació més concreta. La funcionaria també desconeixia l'existència de les xapes i més encara, mai havia vist cap publicació que hi fera referència.

De manera que, si els propis funcionaris municipals no hi saben res, si al web municipal no apareix cap referència o si està és tant difícil de trobar que és com si no estiguera, aleshores jo em pregunte, senyora Begoña Carrasco, regidora delegada de salut pública o millor encara senyor Mulet, responsable delegat de l'àrea de Desenvolupament de la Ciutat, Sostenibilitat, Medi Ambient, Vivenda i Serveis Urbans, poden Vostés donar-me i de passada donar a tots aquells que açò llegiu alguna raó de les xapes? No vull pensar que, com en altres moltes ocasions, també en aquest cas, seran diners llançats a perdre en un projecte desconegut per molts veïns i sense cap ni una utilitat.

Com sempre ho vendrem tot...

 Com sempre ho vendrem tot o això sembla. Despús demà comença al pavelló 7 d'IFEMA de Madrid, Fitur-2015, la Fira Internacional de Turisme. I com sempre, la Comunitat Valenciana ocuparà un espai, en aquesta ocasió distribuït en 5 zones anomenades marques turístiques, una per província més una per València ciutat i una altra per Benidorm.

Poc més de 180 metres quadrats li corresponen a la nostra província, espai on els diferents pobles i ciutats competiran en germanor per reforçar l'atractiu de la nostra terra. Castelló, la capital, com sempre, acudirà amb “moltes novetats”. De segur?, de veres?.

Avui mateix, l'alcalde Bataller, a fet públic que serà aquesta fira, novament l'aparador internacional de la ciutat de Castelló, lloc especial on, paraules textuals, “anem a promocionar les Festes de la Magdalena, el turisme esportiu i de motor, així com la Fira Taurina, el cicloturisme i les platges castellonenques”. Qui dona més? i Quantes novetats?

Ara resulta que en 5 dies entre Bataller i la regidora de turisme, la senyora Marta Gallén, va a aconseguir-se més que en els darrers anys de promoció. Aleshores jo em pregunte: a què hem anat els darrers anys a Fitur?

Si tirem ma de l'hemeroteca veurem com en l'edició del 2014, la de l'any passat, la novetat que havia d'aportar-nos més i més visitants era el “Centre BTT Costa de Azahar” i cinc grans productes turístics a saber: esdeveniments esportius, festivals, clústers de salut, turisme residencial per estrangers i la promoció del turisme gastronòmic. Us sona?

Al 2013, la regidora Gallén ja va dir a boca plena que “la ciutat de Castelló centrava la seua aposta turística de Fitur-2013 en “el turisme esportiu, de motor i les festes de la Magdalena”, i un any abans, 2012, va ser amb l'eslògan “Castellón, deja que te tiente” el Palau de la Festa, la platja, l'Auditori o la Marató Internacional, així com l'aposta pels paratges naturals de la ciutat i, com no, les festes de la Magdalena, els productes a promocionar, integrant-se la pròpia ciutat dins el pavelló de la Diputació.

En 2011 amb Beatriz Gascó com a regidoria de turisme va ser la promoció de les festes de la Magdalena, declarades d'Interés Turístic Internacional l'element estrella de l'estant castellonenc. I en el 2010? Sis eixos van ser punta de llança per la ciutat: turisme de congressos, creuers, natura i aventura, turisme urbà, grans esdeveniments i festes.

Seguim? Pense que no paga la pena remuntar-se encara més. Definitivament demostrat, repetitiva, massa repetitiva l'aposta any rera any; per tant, està bé, molt bé que ens promocionem a fora, a Madrid, a la capital, i allà on siga, però, senyor Bataller, no vullga Vosté recolzat per la regidora de torn, vendre'ns una aposta per uns esdeveniments repetitius i que, malauradament, any rere any, estem intentant que ens siguen beneficiosos i, que Vostés, l'equip de Govern Municipal, no ho aconseguixen.

Ara, enguany, només resta esperar que el fruit de l'esforç i la il·lusió de tot l'equip del Patronat Municipal es veja recompensat perquè puguem ser un destí turístic referent en aquest 2015, cosa que resultarà, vist qui i com ens ha de promocionar, extremadament difícil.

Puntualitat

 S'acosten eleccions i això en els equips de govern municipal dels diferents pobles comença a notar-se i molt. També, naturalment es veu una mica inquiet i amb ganes de fer valer allò tant concorregut del “que bién lo hemos hecho, hacemos y haremos”, l'equip de govern municipal de Castelló, l'equip del Partit Popular encapçalat per l'alcalde senyor Bataller, s'afanya en mostrar dia sí, dia també l'esforç realitzat en la legislatura...

Per això, no és d'estranyar que, com a membre del Consell Municipal de Cultura, aquest dies, en el que portem d'any, ja haja estat convocat en dues ocasions per fer acte de presència en dos actes públics, de fotografia.

L'un el passat dijous al saló d'actes de les noves dependències urbanístiques municipals, a l'edifici “hucha”, convidat a participar en una reunió per presentar a la ciutadania,el Pla de Participació Pública sobre l'Estudi del Paisatge, pas previ a la redacció del nou PGOUM. Aquella reunió va ser convocada per a les 18 hores, les 6 de la vesprada.

A mi, no m'agrada arribar tard als actes i després de confirmar la meua assistència vaig trobar-me en la sorpresa que, arribant a les 17:55 hores, l'acte ja estava començat. L'alcalde ja estava parlant davant un centenar llarg de persones, -després van arribar-ne algunes més-, representants dels diferents grups polítics, entitats veïnals, sindicats, institucions i agents econòmics, col·legis professionals i representants del món cultural i acadèmic de la ciutat, lloant aquest procés de formació del Pla General.

Vaig pensar, l'alcalde i algun regidor tindrien pressa, i per tant, l'acte, va avançar-se uns minuts, i ací no passa res. I així va ser, doncs acabada la seua intervenció, i fetes les fotografies adients, va abandonar ràpidament la sala de la reunió. Tindria pressa l'home.

Hui, novament en aquesta ocasió com a membre de la Comissió de Patrimoni del Consell Municipal de Cultura, he estat convidat a participar en un nou acte. En aquesta ocasió al Saló de Plens de l'ajuntament, convocat per a les 17:30 hores, es tractava de la presentació del Informe de la 4ª Fase de els obres de condicionament del Castell Vell, que des de la Conselleria de Cultura i Educació, la pròpia Consellera i l'equip tècnic del Pla, anava a exposar.

Allí ens hem tornat a ajuntar novament l'equip de govern i la resta de grups municipals, els membres del Consell de Cultura i algun que altre director general o provincial a més a més d'altres persones del món educatiu, cultural i patrimonial de la ciutat.

Com l'acte estava anunciat a les 17:30, he procurat arribar, com sempre, a hora. A les 17:20 hores ja estava allí ocupant un seient, esperant l'inici, al costat, en aquesta ocasió, d'una cinquantena de persones més.

S'han fet les 17:30, les 17:45, i no ha estat fins a les 17:55, amb 25 minuts de retard, quan l'acte ha començat. Fins i tot alguns membres de l'equip de Govern Municipal feien mala cara mentre esperaven, justificant el retard per estar atenent a la premsa.

No dic que no haja estat així, però senyor alcalde, senyora consellera, paga la pena atendre a la premsa abans que a aquells a qui han convocat? Paga la pena fer esperar regidors, rectors, cronista de la ciutat, professors, artistes, arquitectes... per atendre la premsa? A sí, clar, la foto, el titular, eixa era la finalitat principal, estem en precampanya !!!

Això, tant el que va passar l'altre dia, com el que ha passat avui, és al meu parer “tirar-se pedres al seu teulat”. La puntualitat és una virtut, la impuntualitat una manca de respecte, de consideració pels demés i reflex de desorganització. Vostès mateixa....

Avui és Sant Antoni del Porquet…

 “Sant Antoni és un bon Sant

i qui té un xavo li’l dona

perquè ens guarde els animals

tant si són de pel com de ploma”

Un any més i gràcies a l’associació “Botafocs” podrem a Castelló disfrutar d’una manifestació cultural que fomenta i actualitza les tradicions costumistes del nostre poble, en aquest cas la diada de Sant Antoni Abat o del porquet.

Sant Antoni és un sant a qui els veïns de tots els pobles, Castelló també, li tenim molta devoció, doncs és un sant cristià que es presenta com a protector i remediador.

Com a protector sant Antoni ho és dels animals en general i del que es crien en benefici de l’home en particular, aus de corral, porcs i cavalls principalment, i també ho es de  les dones que busquen  marit; com remediador ho és d’una malaltia, l’ergotisme, coneguda com a foc de sant antoni, un enverinament produït per la ingesta d’aliments contaminats per una toxina, un paràsit, principalment del sègol, i que fou endèmica a tota Europa des de l’edat mitjana fins el segle XVI, una malaltia que afectava fonamentalment a la societat agrícola de les terres pobres.

La celebració de la festa en aquestes dades, a meitat de l’hivern, entre Nadal i Carnestoltes, no és casualitat, estem en un període en què les faenes agrícoles relacionades amb el cicle dels cereals estan parades, bon moment per fer festa, com ho ha estat en els mesos anteriors per honorar Sant Felix i els diferents Sant Roc a la Vila i Ravals.

La festa, a Castelló, no té tanta solemnitat com pot tindre sobretot als pobles de les comarques de l’interior, tot i que els actes lúdics, soroll, foc,  animals, rotllets…,  així com els religiosos, benedicció, missa, processó… també hi seran presents.

Però si hi ha una cosa que fa diferent el Sant Antoni de Castelló de la resta de pobles del País, és sens dubte la Trobada de Bestiari Domèstic que reunirà a l’entorn de la figura amfitriona “l’haca traca d’Almalafa” de Castelló, al “Boc” de Vandellós,” la Torradeta” de la Llagosta, el “Gripau de les Bruixes” del Nord de Sabadell i els Cabuts i Dimoni de l’Antifaç dels botafocs.

La Trobada de Bestiari Domèstic de Castelló ha esdevingut ja un clàssic i, a més, reuneix tot un seguit de característiques que la fan única i especialment emotiva. Com és el fet que es faça coincidir amb Sant Antoni

Juntament amb aquest acte, un cercavila, la representació de la vida del Sant, el sorteig del porquet i la tradicional benedicció dels animals i les fogueres, constituiran el gruix del programa.

Una festa que en aquest segle XXI, tot i actualitzar-se als nous temps, es manté amb identitat pròpia, conservant de l’antigor el referent formal a molts i molts pobles, i que a Castelló vol prendre nous aires diferents… Progrés? Oportunisme? Generositat? Altruïsme? Moda passatgera?...El temps tindrà la paraula...