Som "de tercera"...

 I sembla que seguirem sent-ho per una llarga temporada, i no estic referint-me, com podríeu pensar pel títol, a la categoria en la que el nostre històric Club Esportiu Castelló seguirà competint en aquesta nova temporada; no, res té a veure allò al que vaig a referir-me amb el món esportiu, tot i que sí, naturalment, afecta i de gran manera al meu estimat poble, a Castelló.

I és què després de transcorreguts més de vint-i-tres anys des de l'inici de l'Alta Velocitat Espanyola, línia Madrid-Sevilla, després d'aconseguir ser el primer país d'Europa i el segon del món en nombre de quilòmetres en explotació, més de 3.000, i d'haver invertit més de 45.000 milions d'euros, a Castelló, a dia d'avui, finals de juliol del 2015, encara no arriba l'AVE.

Tot i que el Pla Estratègic d'Infraestructures i Transports 2005-2020 del Ministeri de Foment del Govern Nacional, proposava un “Corredor Mediterrani”, una línia d'Alta Velocitat entre la frontera francesa i Almeria per tota la costa,va trobar-se prompte amb dificultats per l'electrificació i les diferents amplàries de vies necessàries per mercaderies i passatgers, de manera que allò que tot havia de ser “flors i violes”, ha anat convertint-se amb el pas del temps en retards i més retards.

Va ser a la fi de l'any passat quan la ministra de foment visitant les obres de reconversió de l'actual llit de vies d'ample ibèric a un doble d'ample ibèric i internacional, va anunciar que l'Alta Velocitat arribaria a Castelló a la fi del 2015, tanmateix no va anunciar que “arribaria coix”, o que seria “un AVE de tercera divisió”, doncs ahir mateix va fer-se públic que l'AVE entre València i Castelló tant sols podrà circular per una via, de manera que tant els trens que hi vagen en direcció València com els que hi provinguen d'aquella ciutat en direcció Castelló hauran de fer-ho en la mateixa via, amb la incomoditat que això suposa per uns desplaçaments efectius, còmodes i segurs.

No volem ser els castellonencs ciutadans de tercera divisió en matèria d'infraestructures, ja ho som molt al nostre pesar en futbol, no volem ser enganyats constantment pel Ministeri de Foment, volem i exigim que es rectifique aquest canvi de plans de darrera hora, que no s'implante l'amplària internacional tant sols en una única via, doncs això portaria com a conseqüència afegida una paralització i modificació dels trens de rodalies, un pas endarrere en la connexió directa i en aquests moments prou fluida entre València i Castelló.

Senyora Pastor, després de tants milions invertits, després de tants anys transcorreguts, després de tantes promeses incomplides, els castellonencs no ens mereixem aquest tracte, ens mereixem més respecte; l'arribada de l'Alta Velocitat a Castelló no és un caprici, és una necessitat.

Pensem que estem front a una falta de voluntat del Govern Central, del Partit Popular, no volent pensar que aquesta decisió siga fruit “d'una rabieta” per haver perdut el govern de la Comunitat. Però estiga segur senyor Rajoy que si no es rectifica i el seu govern seguix endavant amb aquesta modificació, de segur ho pagaran i molt car a les properes eleccions generals que, estan, com tots sabem a menys de mig any vista. No som els castellonencs menys que els andalusos, castellans o gallecs. Volem ser també “de primera”.

Senyora Consellera d'Obres Públiques de la Generalitat, siga vostè valenta i demane al Secretari d'Estat d'Infraestructures allò que és legítim, que els empresaris, autoritats locals i si és precís el poble sencer en manifestació al carrer, eixirem a cridar ben fort que l'obra s'execute tal i com estava previst fer-ho inicialment i sembla del tot lògic, amb dues vies amb amplària internacional. Res de pertànyer a cap categoria inferior.

Atípic

A la sessió plenària de la Junta de Festes de Castelló, celebrada el tretze d'abril del dos mil quinze, va aprovar-se la normativa per l'elecció de reines i dames de la ciutat per l'any 2016. Aquest reglament va ser també aprovat amb posterioritat pel Patronat Municipal de Festes. A banda de marcar els requisits indispensables per optar als diferents càrrecs, marca també entre d'altres elements, el procés d'elecció i les dates i terminis de presentació de candidatures. El passat 3 de juliol va tancar-se en termini i, a hores d'ara, han estat segons he pogut saber, un bon grapat les senyoretes que, d'una o altra manera, per disposició personal, familiar o per impuls d'algun col·lectiu opten a assolir algun dels càrrecs per l'exercici 2015-2016.

D'altra banda, els Estatuts del Patronat Municipal de Festes ordenen que l'Assemblea General del Patronat es reunisca com a mínim una vegada a l'any i que la Junta de Festes,òrgan de col·laboració i recolzament del Patronat, entre altres accions té la competència per l'elecció de les representants femenines de les festes i per elevar a l'alcaldia la proposta de nomenament de regines de la ciutat.

Així, en els darrers anys, arribats al mes de juliol, d'una banda es convocava l'Assemblea General per, renovar la Junta cas de correspondre o repassar la gestió anual front els assembleistes, i d'altra, el darrer cap de setmana del mes es feia l'elecció de reines i dames, al Saló de Plens i a continuació les esperades “cridades” telefòniques de l'alcalde a les elegides per demanar si volien acceptar el càrrec, amb el posterior trasllat, d'una cada any més llarga comitiva, als domicilis familiars de les reines electes i allí “menjar i beure de gorra” fins altes hores de la nit.

Aquest juliol del 2015, vet per on, està resultant “festerament parlant” atípic. Per allò del canvi de govern municipal, no s'ha convocat ni sembla va a convocar-se de moment l'Assemblea General, per la qual cosa, res se sap de la gestió festera 2014-2015, ni tampoc de la renovació de la Junta de Festes; ni si hi haurà eleccions, i cas d'haver-les, quins seran els terminis per presentar candidatures, tot i que en alguns “fòrums” i xarxes socials no paren d'eixir rumors sobre possibles candidats a ocupar el càrrec que, s'afirma, deixarà l'actual president, el senyor López, tot i que ell crec encara no ha dit res... tot plegat paraules i més paraules o emprant termes festers “fum de canya”.

D'altra banda s'anuncia que l'elecció de reines i dames es farà, com sempre, aquest cap de setmana vinent però amb una novetat important. Tot i que l'elecció solemne es farà segons el protocol establert en els Estatuts, una vegada triades les senyoretes i acceptat el càrrec es suprimix “la visita oficial al domicili familiar de les autoritats”, de manera que si “oficialment” no hi ha visita, tampoc cal fer-la de manera “particular”, i per tant, s'acaba així amb “la convidada i el gorroneo”, substituint-se la visita oficial per un acte solemne i protocol·lari de proclamació, que es farà al dia següent, dissabte a les 12 del matí al saló de Plens de l'Ajuntament amb l'assistència de tots els representants del món de la festa i sota la presidència de la presidenta del Patronat Fester i alcaldessa de la ciutat, la senyora Marco. Atípic, no us sembla?

Atípic, fester i encertat, diria jo. Canvi i lliçó de com s'han de fer les coses, també dins el món de la festa. Un encert del nou Ajuntament, del nou Patronat i de la nova regidora de festes Carme Oliver al seu capdavant. S'acaba així amb la “quasi obligació de la convidada a coneguts i desconeguts” i, a la vegada s'encerta en la intenció de donar un major protagonisme a l'elecció de les representants femenines de la ciutat per tot un any fester.

Un acte institucional atípic on tota la corporació municipal en nom del veïnat de la ciutat, i la Junta de Festes, la Gestora de Gaiates i la Federació de Colles, en nom d'aquells que hi treballen per fer unes festes cada any més “dignes de noms i de fets”, coneixerem de ben a prop a les elegides, podent compartir amb elles, les seues primeres vivències i emocions. Només un però, un dubte, reines elegides per una Junta que tal vegada no continue en el càrrec? Com a mínim, ja ho deia al títol, atípic.

Xoxim

 Si ahir va ser Sant Jaume, avui és Santa Anna i Sant Joaquim. Jaume, Jacob o Dídac, que és el mateix provinent de l'hebreu “Iaaakov” que al passar al llatí va ser traduït per “Iacobus” d'on prové la forma Jacob, mentre que de la variant “Iacomus” va sorgir Jaume. D'altra banda, de la segona part del nom Sant-Iago, concretament del “Iago” va derivar el castellà Diego, que a la nostra llengua és traduïx com a Dídac. Poques paraules fan configurar tants noms en un sol.

Però la casualitat ha volgut que només un dia després, hui, es celebre la festivitat dels qui l'església catòlica considera els pares de la Verge Maria, i de qui curiosament els “evangelis oficials” res no ens diuen, havent-hi d'acudir als anomenats apòcrifs, conjunt de llibres que no formen part de la Bíblia, però que van produir-se durant el mateix període i amb un estil similar, sent en concret i en aquest cas, l'evangeli apòcrif de sant Jaume, en el segle segon, qui ja parla de Joaquim i Anna com a pares de Maria.

Sembla ser que el matrimoni Joaquim i Anna no van poder tenir fills durant els seus primers vint anys de matrimoni, per la qual cosa i sent ells molt creients van prometre Déu que si els hi concedia un descendent el consagrarien al seu servei. Anna va quedar encinta i va engendrar Maria, la futura Mare de Déu.

Així doncs avui Santa Anna i Sant Joaquim i dia internacional dels avis, per allò de ser considerats “els avis materns” del nen Jesús. I si el nom català Anna, derivat de l'original hebreu “jannah” que significa, gràcia, pietat o misericòrdia, presenta com a variants més conegudes al territori de parla valenciana, la mallorquina Aina o la forma Annabel, l'evolució d'Annabella, Anna+Bella, en el cas de Joaquim, derivat del també hebreu “yehoyakim”, que significa Yahvé construirà, la cosa es complica al fer referència al seus hipocorístics, eufemismes, apòcopes, afèresi o diminutius del nom propi.

En el cas que ens ocupa, fa ja un bon grapat d'anys coneixia les formes castellana “Quino”, la catalana “Quim” o la valenciana “Ximo” però no va ser fins fa uns pocs anys que vaig familiaritzar-me amb la forma Xoxim, tot i que va existir a Castelló un carrer que alguns, pocs, encara recorden com a carrer de Sant Xoxim i que va desapareixer, per canviar el seu nom primer com a de Calvo Sotelo i ara com a d'En Ruiz Zorrilla.

I també us diré que aquesta data del 26 de juliol té per mi una forta ressonància familiar doncs avuí “la sinyo Anna”, ma mare, celebra la seua onomàstica, el seu sant, sent tot un honor i una satisfacció el poder compartir amb ella aquest dia, a la manera tradicional del raval, amb un dinar de família i “una convidadeta” a mitja tarda a aquells que s'hi acosten al nostre domicili estiuenc, amb alguna cosa fresqueta per poder combatre aquesta calor dels darrers dies de l'estiu, amb el fort desig que siguen molts més els anys que puguem seguir fent-ho.

Demà és sant Jaume

I parlar de Sant Jaume a Castelló és evocar el record de l'ermita i llogaret de Fadrell. Situat al sud de la ciutat actual, a la planura al·luvial del Millars i a poc menys de 4 quilòmetres de la mar, ben a prop de la franja palustre, de la marjaleria, que actualment perviu sols de forma molt fragmentada i massa degradada.

El seu nom evoca dues grans referències del passat. D'una banda, l'ordre militar d'Uclés o Sant Jaume de l'Espasa al qual fou donat aquest lloc per Jaume I immediatament després de la conquesta, constituint una petita comanda incrustada al terme de Castelló. D'altra, el lloc mateix, un antic nucli de població andalusí de la qual malauradament no coneixem massa detalls.

Sabem que el 1249 es completà l'expulsió de la població andalusina del terme de Castelló, però no disposem de cap carta pobla ni de cap altre indici sòlid relatiu a la presència de colons cristians establerts a Fadrell.

Allí en aquell indret els “santiaguistes” van aixecar, tal vegada aprofitant la preexistència d'una modesta alqueria, el seu centre amb magatzems i per descomptat la capella, la primitiva ermita amb traces típiques de les esglésies gòtiques de la reconquesta.

A la fi del segles XVI abandonat el llogaret, van iniciar-se les obres de l'actual ermita, restant com a testimoni de l'antiga l'anomenat saló gòtic. La nova ermita que també ha sofert diferents modificacions, va ser construïda perpendicularment a la primitiva, conformant en l'actualitat un conjunt de dependències al voltant d'un únic pati central. L'ermita en sí és d'una sola nau, sense capelles i amb decoració abundosa, destacant el retaule de l'altar major, de meitat del XVIII i d'estil rococó.

Les festes, populars i senzilles, que es celebraran el proper diumenge, sempre el diumenge següent al dia de sant Jaume, estan organitzades per la “comanda” que per ser la institució agrícola més antiga de Castelló, té el privilegi de celebrar el seu capítol anual al saló de plens de l'ajuntament de la ciutat el dia de Pasqua de Pentecosta.

En l'actualitat la comanda seguix velant pels drets adquirits en relació al reg, tot i que des del moment en que va construir-se ”el pantanet” de Santa Quitèria ja no va ser necessari distingir entre les partides que podien regar durant el dia, d'aquelles terres que s'havien de regar necessàriament per la nit. Les repartides pel reg encara ara s'efectuen totes les setmanes a la porta de la casa del prohom de la seua respectiva fila, tres a la partida, sent nomenat el càrrec en el capítol general de cada any. Tota una institució la comanda que perdura en el temps, de la mateixa manera que l'ermita fadrellera, veritable monument al terme castellonenc.

No conec el programa fester d'aquest 2015 de manera detallada, però amb tota seguretat no hi faltarà una missa en sufragi dels difunts, volteig de la campana i llançament de traques i coets, així com un tradicional rosari de l'aurora i la missa major i processó.

Bona festa plena d'actes per a gaudir enmig de l'horta, i amb la brisa de la mar. Com diu un veí meu: “una preciositat molt preciosa, no es pot demanar res més”.

“El chorlitejo”, les dunes del Serradal i el Partit Popular

“El chorlitejo patinegro” o corriol camanegre en la nostra llengua, és un ocellet estival associat als ambients de platges marines, que sense ser massa abundós al nostre terme, des de fa uns anys, ha colonitzat la zona dunar de la platja del Serradal.

És veritat que si la colonització ha estat possible ha sigut perquè en els darrers anys s'han dut a termini accions per la millora i protecció de la zona, propiciades pel voluntariat mediambiental i la col·laboració de l'ajuntament de la capital, consistents fonamentalment en la col·locació de línies amb el sistema “pal-corda” i cartells anunciadors de les zones de nidificació i altres de prohibició del pas, amb l'objectiu de tancar els accessos no permesos a la platja i evitar així que es trepitge la zona.

Aquest pardalet fa la posta generalment en els mesos d'abril i maig, i es possible trobar nius també al mes de juny, fets en petites depressions on diposita tres ous que fàcilment es confonen amb el medi i que són covats al llarg de 25 dies. Una vegada eclosionats els nous corriols aprenen a volar en 25 dies més, estant preparats per desplaçar-se mitjançant llargues curses per les zones sorrenques o l'espai dunar.

Tot i ser considerat un dels símbols de la biodiversitat del terme municipal, mai ha estat considerable la població consolidada a la platja del Serradal de Castelló, deu, dotze, quinze, vint parelles com a molt amb les seues cries.

Però l'anterior ajuntament, el governat pel PP, si va saber rendibilitzar les accions que any rere any, de manera repetida, anava fent: “Castellón protege los nidos del chorlitejo”, “L´Ajuntament de Castelló informa a la platja del Serradal sobre la protecció del chorlitejo",”L´Ajuntament de Castelló reforça les campanyes ambientals per a protegir les dunes del Serradal i al chorlitejo patinegro”, “El Ayuntamiento de Castellón ha trazado,un protocolo especial de limpieza en la zona dunar de la playa del Serradal con el fin de proteger el chorlitejo” o altres molt semblants...

I no és que em sembla malament, ni abans ni ara, les accions mediambientals sempre són bones, però és un fet evident que la conscienciació dels estiuejants o visitants de la zona, mai va aconseguir-se i, cada temporada que arribava calia refer les accions de l'any anterior, és a dir tornar a col·locar els panells informatius i els cartells prohibitius, així com els pals-corda per barrar el pas. No, definitivament el civisme no va aconseguir-se massa.

Ara, en aquest estiu calorós que estem vivint, després de les eleccions municipals i el canvi de govern castellonenc, en què el PP ha passat a l'oposició, fa uns dies ve escoltant-se la notícia de la, diguem-ho finament, “ preocupació dels regidors del PP per la no actuació en la protecció del corriol a la platja del Serradal” i fins i tot hui mateix s'anuncia que en el proper ple municipal presentaran una moció per què el govern actual continue amb les actuacions de manteniment del sistema “pal-corda” per tornar a delimitar l'hàbitat del corriol a la zona dunar i de la senyalització d'accés a la platja.

Senyors regidors del PP municipal no s'han preguntat vostès si aquestes accions són les realment efectives? Cal demanar protecció per a la zona, d'acord, però no vulguen imposar que es continue fent allò que vostès venien fent en els darrers anys i que s'ha demostrat no era gens efectiu, ni durader. Demanen actuació però deixen governar...