Xoxim

 Si ahir va ser Sant Jaume, avui és Santa Anna i Sant Joaquim. Jaume, Jacob o Dídac, que és el mateix provinent de l'hebreu “Iaaakov” que al passar al llatí va ser traduït per “Iacobus” d'on prové la forma Jacob, mentre que de la variant “Iacomus” va sorgir Jaume. D'altra banda, de la segona part del nom Sant-Iago, concretament del “Iago” va derivar el castellà Diego, que a la nostra llengua és traduïx com a Dídac. Poques paraules fan configurar tants noms en un sol.

Però la casualitat ha volgut que només un dia després, hui, es celebre la festivitat dels qui l'església catòlica considera els pares de la Verge Maria, i de qui curiosament els “evangelis oficials” res no ens diuen, havent-hi d'acudir als anomenats apòcrifs, conjunt de llibres que no formen part de la Bíblia, però que van produir-se durant el mateix període i amb un estil similar, sent en concret i en aquest cas, l'evangeli apòcrif de sant Jaume, en el segle segon, qui ja parla de Joaquim i Anna com a pares de Maria.

Sembla ser que el matrimoni Joaquim i Anna no van poder tenir fills durant els seus primers vint anys de matrimoni, per la qual cosa i sent ells molt creients van prometre Déu que si els hi concedia un descendent el consagrarien al seu servei. Anna va quedar encinta i va engendrar Maria, la futura Mare de Déu.

Així doncs avui Santa Anna i Sant Joaquim i dia internacional dels avis, per allò de ser considerats “els avis materns” del nen Jesús. I si el nom català Anna, derivat de l'original hebreu “jannah” que significa, gràcia, pietat o misericòrdia, presenta com a variants més conegudes al territori de parla valenciana, la mallorquina Aina o la forma Annabel, l'evolució d'Annabella, Anna+Bella, en el cas de Joaquim, derivat del també hebreu “yehoyakim”, que significa Yahvé construirà, la cosa es complica al fer referència al seus hipocorístics, eufemismes, apòcopes, afèresi o diminutius del nom propi.

En el cas que ens ocupa, fa ja un bon grapat d'anys coneixia les formes castellana “Quino”, la catalana “Quim” o la valenciana “Ximo” però no va ser fins fa uns pocs anys que vaig familiaritzar-me amb la forma Xoxim, tot i que va existir a Castelló un carrer que alguns, pocs, encara recorden com a carrer de Sant Xoxim i que va desapareixer, per canviar el seu nom primer com a de Calvo Sotelo i ara com a d'En Ruiz Zorrilla.

I també us diré que aquesta data del 26 de juliol té per mi una forta ressonància familiar doncs avuí “la sinyo Anna”, ma mare, celebra la seua onomàstica, el seu sant, sent tot un honor i una satisfacció el poder compartir amb ella aquest dia, a la manera tradicional del raval, amb un dinar de família i “una convidadeta” a mitja tarda a aquells que s'hi acosten al nostre domicili estiuenc, amb alguna cosa fresqueta per poder combatre aquesta calor dels darrers dies de l'estiu, amb el fort desig que siguen molts més els anys que puguem seguir fent-ho.