Demà és sant Jaume

I parlar de Sant Jaume a Castelló és evocar el record de l'ermita i llogaret de Fadrell. Situat al sud de la ciutat actual, a la planura al·luvial del Millars i a poc menys de 4 quilòmetres de la mar, ben a prop de la franja palustre, de la marjaleria, que actualment perviu sols de forma molt fragmentada i massa degradada.

El seu nom evoca dues grans referències del passat. D'una banda, l'ordre militar d'Uclés o Sant Jaume de l'Espasa al qual fou donat aquest lloc per Jaume I immediatament després de la conquesta, constituint una petita comanda incrustada al terme de Castelló. D'altra, el lloc mateix, un antic nucli de població andalusí de la qual malauradament no coneixem massa detalls.

Sabem que el 1249 es completà l'expulsió de la població andalusina del terme de Castelló, però no disposem de cap carta pobla ni de cap altre indici sòlid relatiu a la presència de colons cristians establerts a Fadrell.

Allí en aquell indret els “santiaguistes” van aixecar, tal vegada aprofitant la preexistència d'una modesta alqueria, el seu centre amb magatzems i per descomptat la capella, la primitiva ermita amb traces típiques de les esglésies gòtiques de la reconquesta.

A la fi del segles XVI abandonat el llogaret, van iniciar-se les obres de l'actual ermita, restant com a testimoni de l'antiga l'anomenat saló gòtic. La nova ermita que també ha sofert diferents modificacions, va ser construïda perpendicularment a la primitiva, conformant en l'actualitat un conjunt de dependències al voltant d'un únic pati central. L'ermita en sí és d'una sola nau, sense capelles i amb decoració abundosa, destacant el retaule de l'altar major, de meitat del XVIII i d'estil rococó.

Les festes, populars i senzilles, que es celebraran el proper diumenge, sempre el diumenge següent al dia de sant Jaume, estan organitzades per la “comanda” que per ser la institució agrícola més antiga de Castelló, té el privilegi de celebrar el seu capítol anual al saló de plens de l'ajuntament de la ciutat el dia de Pasqua de Pentecosta.

En l'actualitat la comanda seguix velant pels drets adquirits en relació al reg, tot i que des del moment en que va construir-se ”el pantanet” de Santa Quitèria ja no va ser necessari distingir entre les partides que podien regar durant el dia, d'aquelles terres que s'havien de regar necessàriament per la nit. Les repartides pel reg encara ara s'efectuen totes les setmanes a la porta de la casa del prohom de la seua respectiva fila, tres a la partida, sent nomenat el càrrec en el capítol general de cada any. Tota una institució la comanda que perdura en el temps, de la mateixa manera que l'ermita fadrellera, veritable monument al terme castellonenc.

No conec el programa fester d'aquest 2015 de manera detallada, però amb tota seguretat no hi faltarà una missa en sufragi dels difunts, volteig de la campana i llançament de traques i coets, així com un tradicional rosari de l'aurora i la missa major i processó.

Bona festa plena d'actes per a gaudir enmig de l'horta, i amb la brisa de la mar. Com diu un veí meu: “una preciositat molt preciosa, no es pot demanar res més”.