Endavant!!!

 L'expressió endavant és ben valenciana i sol utilitzar-se col·loquialment per indicar la voluntat de prosseguir en una acció malgrat les dificultats. En moltes ocasions, per vèncer aquelles dificultats, assolir uns propòsits específics o uns objectius predeterminats és comú, tendència o voluntat de les persones, unir-se en grups, creant allò que anomenem una associació.

Si aquesta no presenta cap afany de lucre, tenint com a finalitat difondre un aspecte patrimonial, la transmissió d'una herència del poble, la salvaguarda i protecció de béns o experiències emocionals i està conformada per persones civils, s'anomena associació cultural.

Tenim la sort que a la nostra ciutat en són moltes les associacions culturals que treballen per potenciar la cultura en múltiples aspectes, ja siguen festeres, cas de les gaiates o colles, educatives, cas de les AMPE's, folklòriques o teatrals, cas dels grups de dansa o de teatre amateur, socials, cas de les associacions de barris, jubilats o pensionistes, afegint-se les musicals o religioses i un llarg etcètera.

Ahir dissabte i en una hora no massa comuna, les 10.30, vaig ser convidat a la presentació en societat d'una associació cultural recentment creada, l'Associació Misteri de Castelló, un grup de persones de la terra que s'uneixen per vetllar perquè el Misteri Assumpcionista de Castelló de la Plana, del segle XVII es represente anualment i de manera popular.

La sorpresa fou gran, ja que a més a més d'una gran assistència i expectació, allí vaig poder comprovar com, quan es tracta de cultura popular de Castelló, les idees polítiques i religioses queden a banda i tots, polítics d'un color i l'altre i ciutadans, creients, agnòstics i fins i tot ateus, s'involucren, econòmica o personalment, en la recuperació d'una obra on la fe i la religiositat es complementen amb un caràcter didàctic i a la vegada musical. Història i devoció a parts iguals.

El Misteri Assumpcionista de Castelló de la Plana del qual es té constància des de les darreries del segle XV, aborda l'ascensió de la Mare de Déu després de la mort. Exemple de teatre musical medieval, malauradament va perdre's la versió original en valencià en haver de canviar de llengua després de les prohibicions del Concili de Trento, arribant als nostres dies l'obra completa en la seua versió en castellà, malgrat les poques representacions que en els darrers segles s'han fet, gràcies a la còpia que el notari Jaume Cases va fer i incloure en el Llibre Verd de Castelló, que es troba a l'arxiu municipal.

Un "Misteri", rescatat i representat de manera puntual en 1999 amb motiu del 75é aniversari de la coronació de la Mare de Déu del Lledó i el 2008, amb motiu de la celebració del Primer Any Marià de Lledó i del 800 aniversari del naixement del Rei Jaume I i que ara, mitjançant aquesta nova associació cultural, sota la presidència d'En Fernando Vilar i un grup de "manifassers", i amb direcció artística de Santi López, llança el repte de tornar a posar en valor aquest drama popular la nit del divendres 14 de desembre a la cocatedral de Santa Maria i amb entrada lliure.

Des d'ací voldria en primer lloc donar ànims, empènyer, amb el crit ben fort d'endavant i felicitar als valents i valentes que donaran vida al Misteri, que el posaran en escena, amb les seues veus, qualitats artístiques i musicals i a tots aquells que des del darrera ho faran possible, començant per desitjar llarga vida a aquesta nova associació que, tot i ser molt jove, ha aparegut amb força per rescatar de l'oblit i donar renovada vida a aquest monument de la religiositat popular medieval castellonera. Per molts anys amics!!!

Un programa i un llibre.

Anit i per celebrar el 85 aniversari de Ràdio Castelló, emissora associada a la cadena SER, es va emetre en directe des del teatre principal de la nostra ciutat, el programa tertulià de qüestions d'actualitat, "Hora 25" programa líder d'audiència que dirigeix la periodista, presentadora i locutora catalana, aficionada al futbol i seguidora del Barcelona, Àngels Barceló.

Va cridar-me l'atenció que tot i ser una hora no massa encertada per desplaçar-se al teatre, entre els 21.00 i les 23.30 hores, el coliseu castellonenc presentara "una bona entrada" i com de fàcil resultava, vist des del pati de butaques, realitzar un programa on en poc més de dues hores, vam poder escoltar amb gran qualitat de veu connexions en directe amb llocs propers, cas dels camerinos del mateix teatre, com llunyans, cas de Brussel·les o Cuba.

Un programa que en la seua primera part va resultar "molt proper" on la directora, compartint espai amb un "castellonenc fitxat per SER Madrid", el periodista especialitzat en assumptes de corrupció, Miquel A. Campos, va incloure contingut castelloner, fent protagonistes de les entrevistes, a la rectora de la nostra universitat, l'alcaldessa i al president de la Generalitat, amb la finalitat última de donar a conéixer la realitat actual del nostre poble en particular i el valencià en general.

La segona part del programa va seguir la seua línia habitual, un temps per a l'anàlisi i reflexió de la jornada, en format tertúlia-comentari, de la mà de 3 periodistes, el dietari de Josep Ramoneda encarregat de donar la darrera opinió d'allò més destacat del dia i el breu repàs de la jornada per part del subdirector del programa Pedro Blanco.

En definitiva un programa informatiu que, va demostrar des de Castelló i gràcies a l'emissora degana de la ciutat, Ràdio Castelló, com poden treure profit  a l'informatiu les nits del divendres.

I és que Ràdio Castelló, emissora que va iniciar la seua història l'any 1933, com deia a l'inici, està de celebració, commemorant el seu 85 aniversari, complementant la celebració de l'emissió del programa, amb l'edició d'un acurat llibre, que va ser repartit a tots els presents a l'eixida del teatre, superant en contingut i qualitat a altres editats per recordat aniversaris anteriors.

Un llibre que portant per títol "Radio Castellón, comprometida con los oyentes", fa un repàs a la història i l'evolució de l'emissora, als principals actes realitzats en els darrers temps, i que, prenent com fil conductor, la pregunta "Qué es para ti la radio?" dedica una part important d'aquest, i de manera informal, a ficar cara a tots aquells col·laboradors, externs a l'emissora, més de 60, amants de la ràdio i compromesos amb la ciutat, que a través dels programes "SER deportivos, Hoy por Hoy Castellón, La tertúlia o A vivir Castellón", juntament amb 11 personatges populars, "de pes" i molt coneguts de la nostra terra, defineixen, deixem, en unes poques línies la visió personal i vivencial de la ràdio en el dia a dia.

Un llibre fruit del treball intents d'un col·lectiu de persones, des del president fins al darrer redactor, fotògraf, i il·lustrador, passant pel Conseller delegat, el director de l'emissora, el director comercial, la dissenyadora i la pròpia impremta, que de segur rebrà el suport i estima de tota la ciutat.

Felicitar des d'ací a l'emissora per l'èxit del programa d'anit i per la qualitat de l'edició del llibre, així com de la temàtica més que encertada. Per molts anys més que puguem gaudir de la ràdio fent-nos companyia...

La il·lusió de tot un poble.

No conec massa Navajas i el seu terme. Sé que es troba a l'Alt Palància, que no arriba als 1.000 habitants, que el principal reclam turístic de la població són les seues fonts, que en l'actualitat té molta importància com a lloc d'estiueig i que el "salt de la núvia", el mateix riu i la via verda, són els seus principals llocs d'interés.

He estat en la localitat en alguna ocasió, però sempre "de passada", amb pressa, i mai m'he entretingut "bambant pels seus carrers i places", per tant, he de dir que no, no conec Navaixes.

Si hui parle en aquest blog, d'aquell poble, és perquè fa unes setmanes vaig assabentar-me a través d'un bon amic casat amb una xica de la localitat, d'una iniciativa que porta revolucionant tot el poble des de fa uns mesos i que ara arriba a extrems mai imaginats: la participació, del seu monumental om, com un dels 10 candidats espanyols en el concurs d'arbre europeu de l'any.

I és que sembla que aquell l'om, aquell arbre caducifoli centre de la plaça del poble, amb més de 380 anys d'existència, es diu que va ser plantat l'any 1636, orgull històric del poble, és tan important i volgut pels veïns que fins i tot apareix com a signe a l'escut del poble "en el primer quarter, en camper d'argent, un om de sinople fustat de sable".

I si l'objectiu del concurs, creat l'any 2011 és destacar anualment els arbres vells i interessants com un important patrimoni natural i cultural que hauríem d'apreciar i protegir, si a més de la bellesa, la mida o l'edat, és també important la història que puga haver-hi al seu darrere i la connexió amb les persones, està clar que l'om tricentenari de Navajas, amb una altura que supera els 16 metres i una superfície de copa de més de 225 m², s'ha convertit en una part integrant de la comunitat en el seu sentit més ampli, i per tant, en un fort candidat a aconseguir el guardó.

Però clar, es tracta d'un concurs, per la qual cosa es demana la participació popular mitjançant el vot individual a algun dels 10 candidats, 4 dels quals en aquesta convocatòria pertanyen al País Valencià i només un, "El olmo de Navajas", a la nostra província. El premi a més a més de la satisfacció per tot el poble, porta com a continuació la participació del guanyador en el concurs europeu.

No sóc de demanar res mitjançant aquest blog, però cal fer una excepció, el poble, el motiu i l'amistat que m'uneix a l'amic Sos, s'ho mereixen, per això des d'ací jo us convide a participar en la votació. És molt senzill, cal accedir al web http://arboleuropeo.es/ i des d'allí "punxar" en "votar por un árbol", apareixeran tots els candidats, només resta ingressar un e-mail vàlid, acceptar les normes i votar, però no us encanteu, el termini acaba el divendres dia 23, i sembla que les votacions van molt ajustades.

Podem ajudar a fer realitat la il·lusió de tot un poble i de passada a aconseguir que "el seu arbre" no siga només patrimoni dels seus veïns, sinó de tota la província i de tot el País, i ajudar al fet que el somni dels "navajeros" continue, lluitar perquè malgrat la seua edat i estat de salut, siga arbre europeu del 2019.

No sé si ho aconseguiran però és ben cert que el meu bon amic ha sabut transmetre'm l'emoció que impregna a cada habitant, amic, seguidor i entusiasta de l'Om de Navaixes en aquests moments.

Jo us demane que voteu l'om, pel que significa i per la il·lusió de tot un poble, que han dedicat el seu esforç i treball moguts per l'amor que li professen, a qui desitge tota la sort del món.

Vinamargo: Una de cal... una de sorra.

 Feia temps que no m'hi acostava però hui, aprofitant la bonança climatològica i que gràcies a les XXI Jornades de Cultura Popular "Patrimoni històric. El Castelló iberoromà" hi havia una "visita explicada", m'he acostat al jaciment de Vinamargo.

Va ser allà als inicis de l'any 2009, prompte farà 10 anys, quan desprès de 18 anys de retard, finalment la Generalitat va iniciar les obres de canalització del barranc de Fraga amb l'objectiu de prevenir el risc d'inundació de les urbanitzacions de la zona sud de la ciutat.

En els compassos inicials de les obres va descobrir-se, per casualitat, el jaciment arqueològic d'una possible Vil·la d'època romana de tanta importància que la Conselleria de Cultura va obligar a desviar el traçat inicial del barranc per preservar les restes i tramitar l'expedient per declarar la citada vil·la com a BIC.

Entre els anys 2009 i 2013 va iniciar-se una campanya d'excavacions de la vil·la al costat oest del nou vial, datant-la entre la segona meitat del s. I i principis de IV amb indicis d'una fase anterior i ocupacions posteriors dels segles V-VI. Un equip de dos arqueòlegs i vint peons, encapçalats per Joaquin Alfonso Llorens van furgar per esbrinar la història.

L'any 2013 va inaugurar-se el nou barranc, al que s'havien destinat en poc més de 4 anys més de 30 milions d'euros i van protegir-se inicialment amb una tanca perimetral les restes trobades, en decidir les diferents administracions la conservació "in situ" del jaciment.

Però va arribar la crisi econòmica, municipal i autonòmica i el jaciment va caure en l'oblit, de manera que la mínima protecció no era suficient per a mantenir les restes descobertes, calia actuar i fer-ho de manera ràpida.

El nou ajuntament sorgit de les eleccions del 2015 va fer una inversió important per garantir la seua consolidació i inicial difusió entre els anys 2016 i 2017, però calia anar una mica més enllà, calia implicar a les institucions.

La Generalitat Valenciana i en concret la Conselleria de Cultura va destinar a la fi del 2017 una quantitat al voltant dels 200.000 euros per construir un centre de visitants, un espai, un centre d'interpretació, que, hui, pràcticament és ja una realitat, un espai per a conéixer d'on venim i que tinga un accés més digne i una informació acurada, que formarà part del MUCC.

Hui, he pogut comprovar com les obres avancen a bon ritme al costat del jaciment més gran de la província de Castelló, podent-se veure completa l'estructura del nou centre d'interpretació que, de segur, comptarà amb tot el material necessari per a permetre'ns aprendre un poc més sobre les persones que van viure en aquell lloc, amb una possible observació directa de tota la vil·la, d'una banda, des d'un mirador exterior i, tota una sèrie de reproduccions, àudios i vídeos, d'altra, a l'interior del centre, que ens ajudaran a entendre perfectament la seua història. Una de cal...

Però també hui he pogut comprovar com les zones descobertes el 2009, no han augmentat gens ni mica, de manera que quasi 10 anys després de les primeres descobertes, de les primeres excavacions parcials, no s'ha avançat ni un metre per delimitar, com a mínim la seua extensió, desconeixent si hi ha més espais i estances i el possible grau de conservació d'aquelles sota el camp de tarongers veí. Una de sorra...

Fer bé la feina...

No és la primera ocasió que passava, tal vegada per la meua estima per tot allò que és més nostre, la nostra cultura, per formar part del Consell Municipal de Cultura de la ciutat, o possiblement per l'amistat i estima del mateix Conseller, novament el passat 29 d'octubre vaig rebre al meu correu personal, una invitació del Conseller Marzà per assistir a un acte cultural organitzat a la meua ciutat, en aquesta ocasió per l'Institut Valencià de Cultura.

Per circumstàncies personals en les múltiples ocasions anteriors en què he rebut algun tipus d'invitació semblant en els darrers anys, molt al meu pesar mai he pogut acceptar-la. Ara, la meua situació és totalment diferent, per això en rebre el passat 29 d'octubre un nou oferiment, en aquest cas per assistir a la cerimònia de lliurament dels 1rs Premis Carles Santos de la Música Valenciana que havia de tenir lloc la nit del dijous 8 de novembre, al teatre Principal de Castelló, vaig sentir-me a la vegada que novament agraït, content per poder assistir.

D'acord amb el que es deia a la invitació, signada per Arantxa Gil des de protocol de l'IVC, en ser aquesta "una invitació personal i intransferible vàlida per a dues persones" calia abans del 2 de novembre confirmar l'assistència mitjançant una resposta a un correu electrònic que s'adjuntava, dient-me, com així va ser, que una vegada rebuda la confirmació se m'indicaria com canviar-la per les entrades de la gala. A més a més i per l'aforament limitat del teatre i a causa de la seua retransmissió televisiva, es pregava puntualitat, anunciant-se la cita per a les 21.30 de la nit.

L'endemà, al matí, dimarts 30 d'octubre, i d'acord amb el que demanava la invitació, vaig confirmar la meua assistència juntament amb acompanyant. Només uns minuts després, a penes havia transcorregut mitja hora, vaig rebre el següent correu: Bon dia José Juan, Tindrà les seues entrades al seu nom a taquilla. Gràcies per la seua ràpida resposta. Atentament, Vicent Alberola".

Tot semblava correcte, ràpid, fàcil i senzill, fins a arribar a anit quan, en acostar-me a les taquilles del Principal per recollir les entrades que havien d'estar al meu nom, aquelles no hi figuraven per cap lloc. Estava a punt d'iniciar-se l'acte i el fet, com podeu imaginar, va resultar-me bastant desagradable, no tan sols per mi mateixa, que també, si més no per la meua parella acompanyant que va haver de viure "en directe" aquella circumstància gens agradable.

Cal dir que des de protocol de sala va tractar de donar-se una solució en comprovar que hi havia hagut alguna errada. Entenc que eren moments de nervis, que calia encaixar, atendre i "quedar bé" amb moltes persones, artistes i personalitats, però crec que no es va estar a l'altura que tocava.

Entrant-nos per un accés lateral al teatre, van donar-nos dues localitats del "paraíso", l'espai més elevat de tot el recinte teatral i que, al llarg de la gala, va ser ocupat per no més de mitja dotzena de persones, un lloc que tot i ser anomenat paraíso restava desangelat, sense encant, i on en cap moment vam poder sentir-nos integrats a l'acte, tenint la sensació de ser "espectadors afegits" a darrera hora.

Vaig sentir-me decebut més encara que per mi mateix, per la meua parella acompanyant, doncs en cap moment pensava, una vegada rebuda amb rapidesa i amabilitat la confirmació de l'assistència, que el protocol anara a funcionar tant remalament. Algú no va fer bé la seua feina i algú ho havia de dir, deixant constància perquè no torne a passar.

Entenc l'errada però demanar disculpes, com va fer-se per part de protocol de sala, no és la solució, cal "filar més prim" si volem que realment les persones participem més dels actes culturals a la nostra ciutat.

Situacions com aquesta, gens agradables, fan que en una altra ocasió ens ho pensem dues vegades abans de donar suport a actes culturals i invitacions oficials de la Generalitat; perquè algú no vafer bé la seua feina, i veient el resultat millor haguera estat quedar-se a casa, en una nit que meteorològicament no convidava gens a eixir, i seguir l'acte per televisió.