La ciutat

La ciutat

diumenge, 11 de novembre del 2018

Vinamargo: Una de cal... una de sorra.


 Feia temps que no m'hi acostava però hui, aprofitant la bonança climatològica i que gràcies a les XXI Jornades de Cultura Popular "Patrimoni històric. El Castelló iberoromà" hi havia una "visita explicada", m'he acostat al jaciment de Vinamargo.

Va ser allà als inicis de l'any 2009, prompte farà 10 anys, quan desprès de 18 anys de retard, finalment la Generalitat va iniciar les obres de canalització del barranc de Fraga amb l'objectiu de prevenir el risc d'inundació de les urbanitzacions de la zona sud de la ciutat.

En els compassos inicials de les obres va descobrir-se, per casualitat, el jaciment arqueològic d'una possible Vil·la d'època romana de tanta importància que la Conselleria de Cultura va obligar a desviar el traçat inicial del barranc per preservar les restes i tramitar l'expedient per declarar la citada vil·la com a BIC.

Entre els anys 2009 i 2013 va iniciar-se una campanya d'excavacions de la vil·la al costat oest del nou vial, datant-la entre la segona meitat del s. I i principis de IV amb indicis d'una fase anterior i ocupacions posteriors dels segles V-VI. Un equip de dos arqueòlegs i vint peons, encapçalats per Joaquin Alfonso Llorens van furgar per esbrinar la història.

L'any 2013 va inaugurar-se el nou barranc, al que s'havien destinat en poc més de 4 anys més de 30 milions d'euros i van protegir-se inicialment amb una tanca perimetral les restes trobades, en decidir les diferents administracions la conservació "in situ" del jaciment.

Però va arribar la crisi econòmica, municipal i autonòmica i el jaciment va caure en l'oblit, de manera que la mínima protecció no era suficient per a mantenir les restes descobertes, calia actuar i fer-ho de manera ràpida.

El nou ajuntament sorgit de les eleccions del 2015 va fer una inversió important per garantir la seua consolidació i inicial difusió entre els anys 2016 i 2017, però calia anar una mica més enllà, calia implicar a les institucions.

La Generalitat Valenciana i en concret la Conselleria de Cultura va destinar a la fi del 2017 una quantitat al voltant dels 200.000 euros per construir un centre de visitants, un espai, un centre d'interpretació, que, hui, pràcticament és ja una realitat, un espai per a conéixer d'on venim i que tinga un accés més digne i una informació acurada, que formarà part del MUCC.

Hui, he pogut comprovar com les obres avancen a bon ritme al costat del jaciment més gran de la província de Castelló, podent-se veure completa l'estructura del nou centre d'interpretació que, de segur, comptarà amb tot el material necessari per a permetre'ns aprendre un poc més sobre les persones que van viure en aquell lloc, amb una possible observació directa de tota la vil·la, d'una banda, des d'un mirador exterior i, tota una sèrie de reproduccions, àudios i vídeos, d'altra, a l'interior del centre, que ens ajudaran a entendre perfectament la seua història. Una de cal...

Però també hui he pogut comprovar com les zones descobertes el 2009, no han augmentat gens ni mica, de manera que quasi 10 anys després de les primeres descobertes, de les primeres excavacions parcials, no s'ha avançat ni un metre per delimitar, com a mínim la seua extensió, desconeixent si hi ha més espais i estances i el possible grau de conservació d'aquelles sota el camp de tarongers veí. Una de sorra...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada