Fer bé la feina...

No és la primera ocasió que passava, tal vegada per la meua estima per tot allò que és més nostre, la nostra cultura, per formar part del Consell Municipal de Cultura de la ciutat, o possiblement per l'amistat i estima del mateix Conseller, novament el passat 29 d'octubre vaig rebre al meu correu personal, una invitació del Conseller Marzà per assistir a un acte cultural organitzat a la meua ciutat, en aquesta ocasió per l'Institut Valencià de Cultura.

Per circumstàncies personals en les múltiples ocasions anteriors en què he rebut algun tipus d'invitació semblant en els darrers anys, molt al meu pesar mai he pogut acceptar-la. Ara, la meua situació és totalment diferent, per això en rebre el passat 29 d'octubre un nou oferiment, en aquest cas per assistir a la cerimònia de lliurament dels 1rs Premis Carles Santos de la Música Valenciana que havia de tenir lloc la nit del dijous 8 de novembre, al teatre Principal de Castelló, vaig sentir-me a la vegada que novament agraït, content per poder assistir.

D'acord amb el que es deia a la invitació, signada per Arantxa Gil des de protocol de l'IVC, en ser aquesta "una invitació personal i intransferible vàlida per a dues persones" calia abans del 2 de novembre confirmar l'assistència mitjançant una resposta a un correu electrònic que s'adjuntava, dient-me, com així va ser, que una vegada rebuda la confirmació se m'indicaria com canviar-la per les entrades de la gala. A més a més i per l'aforament limitat del teatre i a causa de la seua retransmissió televisiva, es pregava puntualitat, anunciant-se la cita per a les 21.30 de la nit.

L'endemà, al matí, dimarts 30 d'octubre, i d'acord amb el que demanava la invitació, vaig confirmar la meua assistència juntament amb acompanyant. Només uns minuts després, a penes havia transcorregut mitja hora, vaig rebre el següent correu: Bon dia José Juan, Tindrà les seues entrades al seu nom a taquilla. Gràcies per la seua ràpida resposta. Atentament, Vicent Alberola".

Tot semblava correcte, ràpid, fàcil i senzill, fins a arribar a anit quan, en acostar-me a les taquilles del Principal per recollir les entrades que havien d'estar al meu nom, aquelles no hi figuraven per cap lloc. Estava a punt d'iniciar-se l'acte i el fet, com podeu imaginar, va resultar-me bastant desagradable, no tan sols per mi mateixa, que també, si més no per la meua parella acompanyant que va haver de viure "en directe" aquella circumstància gens agradable.

Cal dir que des de protocol de sala va tractar de donar-se una solució en comprovar que hi havia hagut alguna errada. Entenc que eren moments de nervis, que calia encaixar, atendre i "quedar bé" amb moltes persones, artistes i personalitats, però crec que no es va estar a l'altura que tocava.

Entrant-nos per un accés lateral al teatre, van donar-nos dues localitats del "paraíso", l'espai més elevat de tot el recinte teatral i que, al llarg de la gala, va ser ocupat per no més de mitja dotzena de persones, un lloc que tot i ser anomenat paraíso restava desangelat, sense encant, i on en cap moment vam poder sentir-nos integrats a l'acte, tenint la sensació de ser "espectadors afegits" a darrera hora.

Vaig sentir-me decebut més encara que per mi mateix, per la meua parella acompanyant, doncs en cap moment pensava, una vegada rebuda amb rapidesa i amabilitat la confirmació de l'assistència, que el protocol anara a funcionar tant remalament. Algú no va fer bé la seua feina i algú ho havia de dir, deixant constància perquè no torne a passar.

Entenc l'errada però demanar disculpes, com va fer-se per part de protocol de sala, no és la solució, cal "filar més prim" si volem que realment les persones participem més dels actes culturals a la nostra ciutat.

Situacions com aquesta, gens agradables, fan que en una altra ocasió ens ho pensem dues vegades abans de donar suport a actes culturals i invitacions oficials de la Generalitat; perquè algú no vafer bé la seua feina, i veient el resultat millor haguera estat quedar-se a casa, en una nit que meteorològicament no convidava gens a eixir, i seguir l'acte per televisió.