La bellesa de la dona castellonera...

Els cosmètics, productes que ja van ser emprats pèls egipcis, grecs i romans per a la higiene corporal i sobretot per millorar la bellesa, especialment la de la cara, amb l'objectiu principal de modificar l'aspecte de qui els fan servir, ocultant els defectes físics o realçant les faccions, en un constant desig de seduir i agradar als altres, s'han continuat emprant al llarg de tota la història

Va ser a començament del segle passat quan van començar a anunciar-se, amb una finalitat publicitària, amb certa freqüència a la premsa de Castelló, Diario de Castellón, Clamor, El Liberal i Heraldo de Castellón, diferents productes cosmètics com l'aigua de colònia, les pols de flor d'arròs o els sabons i elixirs "per tenir ben assortit al tocador" de les dames.

Tot i això no va ser fins acabada la guerra civil quan els diferents fabricants van començar a oferir als nous mitjans "del movimiento", cas del periòdic Mediterraneo, "joventut i bellesa eterna", amb el reclam per les dones de la possibilitat d'embellir el seu rostre amb una llista interminable de productes cosmètics que feien de l'acte de maquillar un procés llarg i complicat.

En 1.936, un any turbulent en la història espanyola, un empresari procedent del sector de la perfumeria, Salvador Gil i una prestigiosa maquilladora, Elena Chavalera, van decidir unir els seus coneixements i crear la que es convertiria en una de les empreses líders del sector cosmètic professional: LAURENDOR. És en aquesta època quan neixen productes com els Pols Maskop, els maquillatges Zaïmf, la laca d'ungles Saratoga o el Pankelin Satinat.

Donar a conéixer tots aquests productes i, sobretot, com emprar-los per a treure el màxim profit, va ser tot un repte pels seus fabricants, de manera que, tal dia com hui, 22 d'abril de 1949, a la pàgina 2 del "Mediterraneo", juntament amb un anunci d'actuació de la Companyia del Mestre Gil Serrano al Teatre Principal amb l'espectacle folklòric "Primavera Espanyola", trobem l'anunci-reclam de les demostracions que, l'empresa Laurendor amb la seua fundadora al capdavant ,Elena Chavalera, presentada com a "professora de bellesa", oferiria als salons de l'hotel Suís de la nostra ciutat el mateix divendres 22 i l'endemà dissabte 23, per totes aquelles dames interessades, que només havien de recollir les invitacions a les perfumeries Hijos de Jaime Blanch, Francisco Asensio, Hijo de Vicente Casals o José Tomé. 

Són els anys en què la dona comença a prendre protagonisme i la bellesa es torna important, crida l'atenció com Laurendor "no anava amb palletes", elegint per fer "la demostració" l'hotel Suïs de la Porta del Sol, que aleshores era l'hotel més luxós i car de la ciutat, amb pensió completa que anava des de les 12.50 a les 20 pesssetes, lloc d'hospedatge dels visitants més famosos del nostre poble, cas de toreros com Manolete o Arruza o Infantes Reials com Isabel de Borbón "la chata".

Encara hui en dia parlar del Suís, tot i romandre tancat com a hotel des del gener de 1972 és parlar de la memòria col·lectiva de la ciutat i un dels més interessants immobles del patrimoni històric de Castelló.

Són els anys en què la bellesa comença a ser negoci imparable i els seus inicials anuncis ens portaran a una escalada sense límits, on 70 anys després comprovem amb estupor que ja als nostres mitjans de comunicació de masses hi ha més espots de cosmètics o perfums que de cultura... on arribarem?

Coses de Castelló.... en Pasqua!

La gent de Castelló sempre hem celebrat una Setmana Santa i una Pasqua ben diferenciada. No hem estat un poble de massa confraries ni processons, i la nostra Pasqua sempre s'ha iniciat amb la processó de l'encontre, amb l'alegria i la festa pel Senyor Ressuscitat.

I per enfortir més la nostra identitat, focalitzem la nostra personalitat amb la tradició gastronòmica més acusada. Per celebrar el goig de la resurrecció tenim la inigualable Mona de Pasqua, una massa fermentada que s'assembla un poc al brioix i ous durs, tota una senya d'identitat.

Antigament, la Mona era un pa que es menjava quan acabava la Quaresma i per això s'acompanya d'embotits com la llonganissa de Pasqua, una llonganissa molt prima i seca.

La Mona la regalaven els padrins als seus fillols i tenia tants ous com anys tenia el xiquet. La tradició durava fins que este feia la Comunió. El nombre d'ous o el fet que siga el padrí l'únic que et podia regalar-la, no crec que es conserve en molts llocs. Ara acostumen a tindre un ou i te la pot regalar qualsevol persona, un oncle, la teua iaia o qualsevol amic de la família que pense en els més menudets de la casa.

La Pasqua castellonera representa tot un seguit de tradicions ben arrelades a esta terra nostra: les eixides al camp estrenant, com a mínim espardenyes pasqüeres, volar el catxirulo i berenar la mona deixant l'ou per a l'últim moment, per trencar-li'l al front de qui se'ns posa per davant.

I si la mona era i és el postre pasqüer per excel·lència que dir de la resta del berenar? La reina és sens dubte la llonganissa, un embotit llarg i prim, fet amb carn de porc picada i adobada amb diverses espècies, amb la seua varietat "de Pasqua", una varietat seca, més llarga i estreta que la llonganissa normal. . Es tracta d'un embotit sec molt fi, compost de magre de porc i carn de vedella  adobat amb sal, pebre i anís. Es presenta embotida en un budell natural, lligada a enfilalls d'aproximadament 20 cm de longitud. El procés de curació té lloc en ambient natural durant 7 a 10 dies.

La paraula «llonganissa» prové del llatí «lucanica», on ja s'utilitzava amb el mateix significat, i es deia així perquè este producte s'elaborava en la regió italiana de Lucània. La forma llatina originària quedà lleument alterada per la influència de l'adjectiu «llong», 'llarg'.

La llonganissa de pasqua com que no necessita ser cuinada és un aliment ideal, una vegada acabada la quaresma i amb ella la prohibició de menjar carn. També anomenada llonganissa de llapis, o llonganissa seca, la de Pasqua està emparentada amb la xistorra de Navarra i es produeix especialment en els mesos primaverals coincidint amb les festes patronals de Sant Josep i Setmana Santa, d'aquí el seu nom.

Mona i llonganissa el maridatge perfecte pel "cabasset de Pasqua". Trepitjar la terra, anar a la caseta, visitar el Pinar, la Magdalena, la Torreta d'Alonso o fer una excursió per la comarca, carregat de mones i cantant cançons populars és mostrar als més joves i als que no ho som tant quin és el nostre veritable paisatge emocional.

Que les properes generacions coneguen el nostre poble i les nostres tradicions i les sàpiguen estimar és la base per poder cohesionar la nostra societat tantes vegades diluïda amb personalismes forans o "modernors indiferents".

60 anys d'un tràgic colp...

A Castelló sempre hi ha hagut afició a la bicicleta. L'orografia i la climatologia han estat grans aliades pel foment de la pràctica d'aquest esport. Aquesta afició ha fet que el ciclisme professional al llarg de la història s'haja nodrit de personatges mítics com Pasqual Poré, Juan Bautista Llorens, Vicente Bachero, Vicente Miró, Victor Cabedo o el considerat per molts aficionats com el millor corredor de la història del ciclisme provincial, Eduard Castelló "mosqueta", campió d'Espanya i participant en 7 "Voltes" i 5 "Tours".

I juntament amb "aquests monstres", molts i molts altres "no professionals", que practicant un ciclisme de base han ajudat a aconseguir més carrils bici, poder veure als millors corredors en voltes oficials o campionats d'Espanya i fins i tot a implicar a institucions com la Diputació i els Ajuntaments, per fomentar i millorar la pràctica, cada dia més segura, del ciclisme.

Hui, aprofitant que fa poc més d'un mes el saló de plens del nostre ajuntament va acollir la presentació d'un projecte del futur parc ciclista de Castelló, un circuit tancat per la pràctica segura del ciclisme, que ubicat a la ciutat del transport, sembla estarà operatiu abans que finalitze el 2019 i que, sens dubte, ajudarà a l'aflorament de noves figures, voldria recordar un mal són, que, tal dia com avui, però de l'any 1959 va tenyir de dol la ciutat i la província i, sobretot, va suposar un dur tràngol per tots els aficionats a la bicicleta, una més d'aquelles escenes que mai voldríem veure, la mort d'un ciclista...

El diumenge 19 d'abril de 1959, ahir va fer 60 anys, el periòdic Mediterraneo, en la seua pàgina 9 i dins la secció "Vida deportiva" inseria en la seua primera columna una notícia de ciclisme: "A las once y media en Ribalta torneo de Primavera", una segona etapa d'una prova que en quatre etapes i organitzada pel C.C. Castàlia- OAR, s'estava celebrant al passeig sota el patrocini de "Galerias Reverter" i amb trofeus "d'Armeria Diana", anunciant-se que eren més de 40 els joves corredors provincials que competien en aquesta prova i esperonant-se als aficionats a assistir per animar els corredors.

Dilluns 20 d'abril no va publicar-se el diari, però el dimarts 21, l'apartat de "Sucesos" de la pàgina 2, s'obria amb el colpejador titular: "Ciclista muerto en accidente" informant-se del terrible accident que, per la imprudència d'un espectador que presenciava la prova al davant de la Creu dels Caiguts, Vicente Pérez Beltran, asilat del "Hogar San Vicente Ferrer", pensant que tots els corredors "havien passat" completant la volta número 30 al circuit, va travessar el carrer en el precís instant en què passava el jove corredor d'Almenara Luís Huguet Bolta, resultant els dos, com a conseqüència de l'impacte, amb greus ferides.

 Malgrat el ràpid trasllat dels accidentats a l'hospital provincial i l'assistència pel facultatiu de guàrdia, el ciclista que, conseqüència de la caiguda, va patir una greu fractura de la base del crani, va morir a la 1.30 de la matinada del dilluns.

El soterrar del corredor va fer-se al dia següent, el dimarts 21 a les 5 de la vesprada al seu poble, Almenara, constituint una gran manifestació de dol, acompanyant a la família directa, pare, mare i quatre germans, una gran representació del ciclisme provincial, les autoritats civils i més de 30 corredors que, amb les seues bicicletes, van donar escolta al fèretre que era portat a les espatlles dels seus companys d'equip.

Hui, Dissabte Sant, segon dia del Tridu Pasqual, dia de vetlla, dia de celebració rica en símbols, també és dia de record per aquell jove, aquell esportista que fa 60 anys ambicionava triomfar, com aquells altres abans recordats, per oferir les seues victòries al poble d'Almenara i a la província. Descanse per sempre en pau Luís Huguet Bolta.

Divendres Sant i l'embolic de les llunes...

El divendres anterior al diumenge de Pasqua, hui, és Divendres Sant. Aquesta, la Pasqua, és una festa mòbil -no com la de Nadal, que sempre és el 25 de desembre- que depén d'una cosa molt curiosa, la primera lluna plena que segueix a l'equinocci de la primavera en l'hemisferi nord.

Però fixem-nos, en aquest 2019 la primavera al nostre hemisferi nord va iniciar-se el dimecres dia 20 de març i més en concret, a les 21.59 hores UTC, assolint-se el ple de la primera lluna primaveral el dijous 21 de març, per tant si la Pasqua cristiana "cau" el primer diumenge després de la lluna plena de primavera, hauria d'haver-se celebrat el diumenge 24 de març, però no, no va ser així. Per què?

Perquè realment cal parlar de dues llunes, una astronòmica, que fixa la data de l'equinocci el moviment del sol en l'ecíiptica i d'una eclesiàstica que fa servir per a calcular l'inici de la primavera un nombre irracional molt famós anomenat nombre auri, adoptat l'any 325 al Concili de Nicea, per evitar la coincidència entre la pasqua jueva amb la cristiana.

L'església realment no usa mesures astronòmiques per a determinar quan cau la lluna plena, sinó unes taules especials d'una lluna eclesiàstica que es manté, amb petites diferències, entre el criteri astronòmic i el religiós, poden fer que la lluna astronòmica no coincidisca amb l'eclesiàstica, situació que es dóna quan la lluna plena i l'equinocci coincideixen tots dos abans del 22 de març, que és el cas d'aquest 2019.

Sembla una mica embolicat però en realitat és molt senzill, aquest any, com hem dit abans, el moment de l'equinocci de primavera va ocórrer a les 21.59 hores UTC del dia 20 de març. A les 02.44 hores del 21 de març es va produir la lluna plena astronòmica. Per això, segons la definició astronòmica, hauria d'haver estat Pasqua el diumenge següent, el 25 de març, però com la lluna plena i l'equinocci van coincidir abans del 22 de març, aleshores calia esperar per tant a la següent lluna plena eclesiàstica, hui divendres 19 d'abril, per a poder determinar el diumenge de Pasqua, que caurà aquest any molt tard, el diumenge 21 d'abril.

I com esbrinar les dades de Pasqua de cada any? Per calcular-la emprem l'anomenat algoritme de Gauss, procedint de la següent manera: Dividim l'any el qual vulguem saber la Pasqua entre 19 i a la resta l'anomenem "a". Dividim el mateix nombre entre 4 i anomenem a la resta "b". Tornem a dividir el mateix nombre entre 7 i anomenen a la resta "c". Posteriorment dividim (19*a + m) entre 30 i anomenem "d" a la resta. Dividim (2*b + 4*c + 6*d + n) entre 7 i anomenem a la resta "e". Per calcular les dates entre els anys 1899 i 2099 prenem dos elements fixos "m"=24 i "n"=5. Un cop sabut això, tenim que la Pasqua serà: El (22 + d + e) de març, sempre que el total no sobrepasse 31, o bé: El (d + e - 9) d'abril, sempre que el total siga positiu.

Vegem-ho de manera pràctica. Calculem la Pasqua del 2019:

2019:19 = 106 i resta 5 = "a" / 2019:4 =504 i resta 3 = "b" / 2019:7 = 288 i resta 3 = "c"

(19*a+m)/30 = (19*5+24)/30 = (95+24)/30 = 119/30 = 3 i resta 29 = "d"

(2*b + 4*c + 6*d + n)/7 = (2*3+4*3+6*29+5)/7= (6+12+174+5)/7= 197/7 = 28 i resta 1 = "e"

El (22 + d + e) de març (22+29+2)= 53. Impossible perquè sobrepassa 31.

El (d + e - 9) d'abril (29+1-9) = (30-9) = 21 / 21 d'abril de 2019

Ara ja podeu calcular si ús ve de gust la Pasqua de l'any proper i dels altres venidors, així com totes les dades a ella lligades, entre elles la de la nostra festa grossa, el nostre tercer diumenge de Quaresma, i entendre una mica millor l'embolic i la curiositat de les dues llunes...

Coses de l'oratge...

 Diu la dita popular "sempre plou quan no fan escola", i això sembla que és el que passarà aquest cap de setmana. De fet hui, després d'una setmana d'oratge marcat per l'estabilitat, diuen que aquesta vesprada de Dijous Sant, començarà al nostre terme la festa de la pluja, i que, aquesta durarà fins ben iniciada la setmana vinent.

Sembla que la pluja farà acte de presència en uns dies o moments en què "no interessa". Venen uns dies plujosos, grisots, lletjots, desagradables... quina ràbia! Mira per on, la pluja pot ser malavinguda o benvinguda, tot depén del "cristall amb què ho mirem".

És interessant recordar alguns moments històrics no massa llunyans en el temps de situacions semblants a la que ens aprestem a viure, de fortes pluges, de DANA, o ben al contrari de sequeres continuades, que de tot hi ha hagut al nostre poble en aquests dies de mitjans d'abril. 

Recordem tres dies, i tres fets curiosos, on l'oratge directament o de forma indirecta va ser el protagonista; ahir, hui i demà, 17, 18 i 19 d'abril dels anys 1825, 1887 i 1730 respectivament.

Cronològicament, tal dia com demà, 19 d'abril però de 1730 va ser dimecres, i podem llegir al llibre d'actes de l'ajuntament d'aquell any, com la municipalitat acorda aquest dia per unanimitat portar en processó a la Mare de Déu del Lledó, des del seu ermitori al poble, en rogativa "ante la gravísima necesidad de agua por falta de lluvias", convocant-se per al dia següent totes les autoritats, clergat, comunitats i gremis que "portaren en processó la Mare de Deu hasta el pont de les Anades, de allí la prengueren 4 capellans, y la vila prengué en dit puesto lo palis millor y la entraren per lo portal de la Sanch, carerr Cavallers hasta la Iglesia".

Avancem en el temps. Arribem al diumenge 17 d'abril de 1825. Ahir van complir-se 194 anys. La ciutat va celebrar una gran festa en acció de gràcies al Sant Sepulcre per haver plogut, portant-lo en solemne processó des de l'església Major a la de la Sang, amb assistència de totes les autoritats locals i del bisbe de Tortosa i confessor privat d'en Ferran VII, En Victor Damian Saez y Sanchez Mayor arribat a la ciutat expressament per l'ocasió.

I tal dia com hui, fa tot just 132 anys, dilluns 18 d'abril de 1887 una gran nevada va caure a tot el Maestrat, i a la part baixa de la província. A la nostra ciutat van aparéixer nevades les muntanyes del Desert de les Palmes i de la Serra d'Espadà. En Borriol es va suspendre la festa de Sant Vicent per la neu que cobria els carrers i el mateix va passar a Alcora. També va nevar als pobles del districte de Sogorb. El termòmetre a Castelló va arribar a marcar quatre graus a les deu del matí, com en el mes cru de Gener.

Que aquest any la previsió meteorològica siga de tot menys falaguera no ha d'estranyar-nos, la probabilitat que en aquests dies es registren precipitacions "fortes o molt fortes i persistents" no suposa cap novetat, com tampoc ho és el cas contrari. Tinc ben aprés que mai no plou a gust de tothom, són coses de l'oratge.

És veritat que si arriba a ploure tot el que està anunciat farà la guisa al sector turístic i a les confraries religioses que han esperat amb candeletes que arribara aquest cap de setmana, espera que pot quedar eclipsada aquest any pel neguit provocat pel temps: tot i això, el que convé, és deixar de queixar-nos, per atrevir-nos a posar "al mal temps bona cara", que, caramb, bona falta ens fa l'aigua.

La Setmana Santa no canviarà de dates, faça el temps que faça, un any plourà, un altre hi haurà sequera o farà calor. Vacances o processons, siga quin siga el pla, no són dies de quedar-se a casa, sinó d'aprofitar l'aire lliure, optimisme i esperança, al cap i a la fi són només coses de l'oratge...