60 anys d'un tràgic colp...

A Castelló sempre hi ha hagut afició a la bicicleta. L'orografia i la climatologia han estat grans aliades pel foment de la pràctica d'aquest esport. Aquesta afició ha fet que el ciclisme professional al llarg de la història s'haja nodrit de personatges mítics com Pasqual Poré, Juan Bautista Llorens, Vicente Bachero, Vicente Miró, Victor Cabedo o el considerat per molts aficionats com el millor corredor de la història del ciclisme provincial, Eduard Castelló "mosqueta", campió d'Espanya i participant en 7 "Voltes" i 5 "Tours".

I juntament amb "aquests monstres", molts i molts altres "no professionals", que practicant un ciclisme de base han ajudat a aconseguir més carrils bici, poder veure als millors corredors en voltes oficials o campionats d'Espanya i fins i tot a implicar a institucions com la Diputació i els Ajuntaments, per fomentar i millorar la pràctica, cada dia més segura, del ciclisme.

Hui, aprofitant que fa poc més d'un mes el saló de plens del nostre ajuntament va acollir la presentació d'un projecte del futur parc ciclista de Castelló, un circuit tancat per la pràctica segura del ciclisme, que ubicat a la ciutat del transport, sembla estarà operatiu abans que finalitze el 2019 i que, sens dubte, ajudarà a l'aflorament de noves figures, voldria recordar un mal són, que, tal dia com avui, però de l'any 1959 va tenyir de dol la ciutat i la província i, sobretot, va suposar un dur tràngol per tots els aficionats a la bicicleta, una més d'aquelles escenes que mai voldríem veure, la mort d'un ciclista...

El diumenge 19 d'abril de 1959, ahir va fer 60 anys, el periòdic Mediterraneo, en la seua pàgina 9 i dins la secció "Vida deportiva" inseria en la seua primera columna una notícia de ciclisme: "A las once y media en Ribalta torneo de Primavera", una segona etapa d'una prova que en quatre etapes i organitzada pel C.C. Castàlia- OAR, s'estava celebrant al passeig sota el patrocini de "Galerias Reverter" i amb trofeus "d'Armeria Diana", anunciant-se que eren més de 40 els joves corredors provincials que competien en aquesta prova i esperonant-se als aficionats a assistir per animar els corredors.

Dilluns 20 d'abril no va publicar-se el diari, però el dimarts 21, l'apartat de "Sucesos" de la pàgina 2, s'obria amb el colpejador titular: "Ciclista muerto en accidente" informant-se del terrible accident que, per la imprudència d'un espectador que presenciava la prova al davant de la Creu dels Caiguts, Vicente Pérez Beltran, asilat del "Hogar San Vicente Ferrer", pensant que tots els corredors "havien passat" completant la volta número 30 al circuit, va travessar el carrer en el precís instant en què passava el jove corredor d'Almenara Luís Huguet Bolta, resultant els dos, com a conseqüència de l'impacte, amb greus ferides.

 Malgrat el ràpid trasllat dels accidentats a l'hospital provincial i l'assistència pel facultatiu de guàrdia, el ciclista que, conseqüència de la caiguda, va patir una greu fractura de la base del crani, va morir a la 1.30 de la matinada del dilluns.

El soterrar del corredor va fer-se al dia següent, el dimarts 21 a les 5 de la vesprada al seu poble, Almenara, constituint una gran manifestació de dol, acompanyant a la família directa, pare, mare i quatre germans, una gran representació del ciclisme provincial, les autoritats civils i més de 30 corredors que, amb les seues bicicletes, van donar escolta al fèretre que era portat a les espatlles dels seus companys d'equip.

Hui, Dissabte Sant, segon dia del Tridu Pasqual, dia de vetlla, dia de celebració rica en símbols, també és dia de record per aquell jove, aquell esportista que fa 60 anys ambicionava triomfar, com aquells altres abans recordats, per oferir les seues victòries al poble d'Almenara i a la província. Descanse per sempre en pau Luís Huguet Bolta.