La bellesa de la dona castellonera...

Els cosmètics, productes que ja van ser emprats pèls egipcis, grecs i romans per a la higiene corporal i sobretot per millorar la bellesa, especialment la de la cara, amb l'objectiu principal de modificar l'aspecte de qui els fan servir, ocultant els defectes físics o realçant les faccions, en un constant desig de seduir i agradar als altres, s'han continuat emprant al llarg de tota la història

Va ser a començament del segle passat quan van començar a anunciar-se, amb una finalitat publicitària, amb certa freqüència a la premsa de Castelló, Diario de Castellón, Clamor, El Liberal i Heraldo de Castellón, diferents productes cosmètics com l'aigua de colònia, les pols de flor d'arròs o els sabons i elixirs "per tenir ben assortit al tocador" de les dames.

Tot i això no va ser fins acabada la guerra civil quan els diferents fabricants van començar a oferir als nous mitjans "del movimiento", cas del periòdic Mediterraneo, "joventut i bellesa eterna", amb el reclam per les dones de la possibilitat d'embellir el seu rostre amb una llista interminable de productes cosmètics que feien de l'acte de maquillar un procés llarg i complicat.

En 1.936, un any turbulent en la història espanyola, un empresari procedent del sector de la perfumeria, Salvador Gil i una prestigiosa maquilladora, Elena Chavalera, van decidir unir els seus coneixements i crear la que es convertiria en una de les empreses líders del sector cosmètic professional: LAURENDOR. És en aquesta època quan neixen productes com els Pols Maskop, els maquillatges Zaïmf, la laca d'ungles Saratoga o el Pankelin Satinat.

Donar a conéixer tots aquests productes i, sobretot, com emprar-los per a treure el màxim profit, va ser tot un repte pels seus fabricants, de manera que, tal dia com hui, 22 d'abril de 1949, a la pàgina 2 del "Mediterraneo", juntament amb un anunci d'actuació de la Companyia del Mestre Gil Serrano al Teatre Principal amb l'espectacle folklòric "Primavera Espanyola", trobem l'anunci-reclam de les demostracions que, l'empresa Laurendor amb la seua fundadora al capdavant ,Elena Chavalera, presentada com a "professora de bellesa", oferiria als salons de l'hotel Suís de la nostra ciutat el mateix divendres 22 i l'endemà dissabte 23, per totes aquelles dames interessades, que només havien de recollir les invitacions a les perfumeries Hijos de Jaime Blanch, Francisco Asensio, Hijo de Vicente Casals o José Tomé. 

Són els anys en què la dona comença a prendre protagonisme i la bellesa es torna important, crida l'atenció com Laurendor "no anava amb palletes", elegint per fer "la demostració" l'hotel Suïs de la Porta del Sol, que aleshores era l'hotel més luxós i car de la ciutat, amb pensió completa que anava des de les 12.50 a les 20 pesssetes, lloc d'hospedatge dels visitants més famosos del nostre poble, cas de toreros com Manolete o Arruza o Infantes Reials com Isabel de Borbón "la chata".

Encara hui en dia parlar del Suís, tot i romandre tancat com a hotel des del gener de 1972 és parlar de la memòria col·lectiva de la ciutat i un dels més interessants immobles del patrimoni històric de Castelló.

Són els anys en què la bellesa comença a ser negoci imparable i els seus inicials anuncis ens portaran a una escalada sense límits, on 70 anys després comprovem amb estupor que ja als nostres mitjans de comunicació de masses hi ha més espots de cosmètics o perfums que de cultura... on arribarem?