Diu la dita popular "sempre plou quan no fan escola", i això sembla que és el que passarà aquest cap de setmana. De fet hui, després d'una setmana d'oratge marcat per l'estabilitat, diuen que aquesta vesprada de Dijous Sant, començarà al nostre terme la festa de la pluja, i que, aquesta durarà fins ben iniciada la setmana vinent.
Sembla que la pluja farà
acte de presència en uns dies o moments en què "no interessa". Venen
uns dies plujosos, grisots, lletjots, desagradables... quina ràbia! Mira per
on, la pluja pot ser malavinguda o benvinguda, tot depén del "cristall amb
què ho mirem".
És interessant recordar
alguns moments històrics no massa llunyans en el temps de situacions semblants
a la que ens aprestem a viure, de fortes pluges, de DANA, o ben al contrari de
sequeres continuades, que de tot hi ha hagut al nostre poble en aquests dies de
mitjans d'abril.
Recordem tres dies, i tres
fets curiosos, on l'oratge directament o de forma indirecta va ser el
protagonista; ahir, hui i demà, 17, 18 i 19 d'abril dels anys 1825, 1887 i 1730
respectivament.
Cronològicament, tal dia com
demà, 19 d'abril però de 1730 va ser dimecres, i podem llegir al llibre d'actes
de l'ajuntament d'aquell any, com la municipalitat acorda aquest dia per
unanimitat portar en processó a la Mare de Déu del Lledó, des del seu ermitori
al poble, en rogativa "ante la gravísima necesidad de agua por falta de
lluvias", convocant-se per al dia següent totes les autoritats, clergat,
comunitats i gremis que "portaren en processó la Mare de Deu hasta el pont
de les Anades, de allí la prengueren 4 capellans, y la vila prengué en dit
puesto lo palis millor y la entraren per lo portal de la Sanch, carerr
Cavallers hasta la Iglesia".
Avancem en el temps. Arribem
al diumenge 17 d'abril de 1825. Ahir van complir-se 194 anys. La ciutat va
celebrar una gran festa en acció de gràcies al Sant Sepulcre per haver plogut,
portant-lo en solemne processó des de l'església Major a la de la Sang, amb assistència
de totes les autoritats locals i del bisbe de Tortosa i confessor privat d'en
Ferran VII, En Victor Damian Saez y Sanchez Mayor arribat a la ciutat
expressament per l'ocasió.
I tal dia com hui, fa tot
just 132 anys, dilluns 18 d'abril de 1887 una gran nevada va caure a tot el
Maestrat, i a la part baixa de la província. A la nostra ciutat van aparéixer
nevades les muntanyes del Desert de les Palmes i de la Serra d'Espadà. En
Borriol es va suspendre la festa de Sant Vicent per la neu que cobria els carrers
i el mateix va passar a Alcora. També va nevar als pobles del districte de
Sogorb. El termòmetre a Castelló va arribar a marcar quatre graus a les deu del
matí, com en el mes cru de Gener.
Que aquest any la previsió
meteorològica siga de tot menys falaguera no ha d'estranyar-nos, la
probabilitat que en aquests dies es registren precipitacions "fortes o
molt fortes i persistents" no suposa cap novetat, com tampoc ho és el cas
contrari. Tinc ben aprés que mai no plou a gust de tothom, són coses de l'oratge.
És veritat que si arriba a
ploure tot el que està anunciat farà la guisa al sector turístic i a les
confraries religioses que han esperat amb candeletes que arribara aquest cap de
setmana, espera que pot quedar eclipsada aquest any pel neguit provocat pel
temps: tot i això, el que convé, és deixar de queixar-nos, per atrevir-nos a
posar "al mal temps bona cara", que, caramb, bona falta ens fa
l'aigua.
La Setmana Santa no canviarà
de dates, faça el temps que faça, un any plourà, un altre hi haurà sequera o
farà calor. Vacances o processons, siga quin siga el pla, no són dies de
quedar-se a casa, sinó d'aprofitar l'aire lliure, optimisme i esperança, al cap
i a la fi són només coses de l'oratge...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada