La ciutat

La ciutat

dijous, 18 d’abril del 2019

Coses de l'oratge...


 Diu la dita popular "sempre plou quan no fan escola", i això sembla que és el que passarà aquest cap de setmana. De fet hui, després d'una setmana d'oratge marcat per l'estabilitat, diuen que aquesta vesprada de Dijous Sant, començarà al nostre terme la festa de la pluja, i que, aquesta durarà fins ben iniciada la setmana vinent.

Sembla que la pluja farà acte de presència en uns dies o moments en què "no interessa". Venen uns dies plujosos, grisots, lletjots, desagradables... quina ràbia! Mira per on, la pluja pot ser malavinguda o benvinguda, tot depén del "cristall amb què ho mirem".

És interessant recordar alguns moments històrics no massa llunyans en el temps de situacions semblants a la que ens aprestem a viure, de fortes pluges, de DANA, o ben al contrari de sequeres continuades, que de tot hi ha hagut al nostre poble en aquests dies de mitjans d'abril. 

Recordem tres dies, i tres fets curiosos, on l'oratge directament o de forma indirecta va ser el protagonista; ahir, hui i demà, 17, 18 i 19 d'abril dels anys 1825, 1887 i 1730 respectivament.

Cronològicament, tal dia com demà, 19 d'abril però de 1730 va ser dimecres, i podem llegir al llibre d'actes de l'ajuntament d'aquell any, com la municipalitat acorda aquest dia per unanimitat portar en processó a la Mare de Déu del Lledó, des del seu ermitori al poble, en rogativa "ante la gravísima necesidad de agua por falta de lluvias", convocant-se per al dia següent totes les autoritats, clergat, comunitats i gremis que "portaren en processó la Mare de Deu hasta el pont de les Anades, de allí la prengueren 4 capellans, y la vila prengué en dit puesto lo palis millor y la entraren per lo portal de la Sanch, carerr Cavallers hasta la Iglesia".

Avancem en el temps. Arribem al diumenge 17 d'abril de 1825. Ahir van complir-se 194 anys. La ciutat va celebrar una gran festa en acció de gràcies al Sant Sepulcre per haver plogut, portant-lo en solemne processó des de l'església Major a la de la Sang, amb assistència de totes les autoritats locals i del bisbe de Tortosa i confessor privat d'en Ferran VII, En Victor Damian Saez y Sanchez Mayor arribat a la ciutat expressament per l'ocasió.

I tal dia com hui, fa tot just 132 anys, dilluns 18 d'abril de 1887 una gran nevada va caure a tot el Maestrat, i a la part baixa de la província. A la nostra ciutat van aparéixer nevades les muntanyes del Desert de les Palmes i de la Serra d'Espadà. En Borriol es va suspendre la festa de Sant Vicent per la neu que cobria els carrers i el mateix va passar a Alcora. També va nevar als pobles del districte de Sogorb. El termòmetre a Castelló va arribar a marcar quatre graus a les deu del matí, com en el mes cru de Gener.

Que aquest any la previsió meteorològica siga de tot menys falaguera no ha d'estranyar-nos, la probabilitat que en aquests dies es registren precipitacions "fortes o molt fortes i persistents" no suposa cap novetat, com tampoc ho és el cas contrari. Tinc ben aprés que mai no plou a gust de tothom, són coses de l'oratge.

És veritat que si arriba a ploure tot el que està anunciat farà la guisa al sector turístic i a les confraries religioses que han esperat amb candeletes que arribara aquest cap de setmana, espera que pot quedar eclipsada aquest any pel neguit provocat pel temps: tot i això, el que convé, és deixar de queixar-nos, per atrevir-nos a posar "al mal temps bona cara", que, caramb, bona falta ens fa l'aigua.

La Setmana Santa no canviarà de dates, faça el temps que faça, un any plourà, un altre hi haurà sequera o farà calor. Vacances o processons, siga quin siga el pla, no són dies de quedar-se a casa, sinó d'aprofitar l'aire lliure, optimisme i esperança, al cap i a la fi són només coses de l'oratge...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada