La ciutat

La ciutat

diumenge, 21 d’abril del 2019

Coses de Castelló.... en Pasqua!


La gent de Castelló sempre hem celebrat una Setmana Santa i una Pasqua ben diferenciada. No hem estat un poble de massa confraries ni processons, i la nostra Pasqua sempre s'ha iniciat amb la processó de l'encontre, amb l'alegria i la festa pel Senyor Ressuscitat.

I per enfortir més la nostra identitat, focalitzem la nostra personalitat amb la tradició gastronòmica més acusada. Per celebrar el goig de la resurrecció tenim la inigualable Mona de Pasqua, una massa fermentada que s'assembla un poc al brioix i ous durs, tota una senya d'identitat.

Antigament, la Mona era un pa que es menjava quan acabava la Quaresma i per això s'acompanya d'embotits com la llonganissa de Pasqua, una llonganissa molt prima i seca.

La Mona la regalaven els padrins als seus fillols i tenia tants ous com anys tenia el xiquet. La tradició durava fins que este feia la Comunió. El nombre d'ous o el fet que siga el padrí l'únic que et podia regalar-la, no crec que es conserve en molts llocs. Ara acostumen a tindre un ou i te la pot regalar qualsevol persona, un oncle, la teua iaia o qualsevol amic de la família que pense en els més menudets de la casa.

La Pasqua castellonera representa tot un seguit de tradicions ben arrelades a esta terra nostra: les eixides al camp estrenant, com a mínim espardenyes pasqüeres, volar el catxirulo i berenar la mona deixant l'ou per a l'últim moment, per trencar-li'l al front de qui se'ns posa per davant.

I si la mona era i és el postre pasqüer per excel·lència que dir de la resta del berenar? La reina és sens dubte la llonganissa, un embotit llarg i prim, fet amb carn de porc picada i adobada amb diverses espècies, amb la seua varietat "de Pasqua", una varietat seca, més llarga i estreta que la llonganissa normal. . Es tracta d'un embotit sec molt fi, compost de magre de porc i carn de vedella  adobat amb sal, pebre i anís. Es presenta embotida en un budell natural, lligada a enfilalls d'aproximadament 20 cm de longitud. El procés de curació té lloc en ambient natural durant 7 a 10 dies.

La paraula «llonganissa» prové del llatí «lucanica», on ja s'utilitzava amb el mateix significat, i es deia així perquè este producte s'elaborava en la regió italiana de Lucània. La forma llatina originària quedà lleument alterada per la influència de l'adjectiu «llong», 'llarg'.

La llonganissa de pasqua com que no necessita ser cuinada és un aliment ideal, una vegada acabada la quaresma i amb ella la prohibició de menjar carn. També anomenada llonganissa de llapis, o llonganissa seca, la de Pasqua està emparentada amb la xistorra de Navarra i es produeix especialment en els mesos primaverals coincidint amb les festes patronals de Sant Josep i Setmana Santa, d'aquí el seu nom.

Mona i llonganissa el maridatge perfecte pel "cabasset de Pasqua". Trepitjar la terra, anar a la caseta, visitar el Pinar, la Magdalena, la Torreta d'Alonso o fer una excursió per la comarca, carregat de mones i cantant cançons populars és mostrar als més joves i als que no ho som tant quin és el nostre veritable paisatge emocional.

Que les properes generacions coneguen el nostre poble i les nostres tradicions i les sàpiguen estimar és la base per poder cohesionar la nostra societat tantes vegades diluïda amb personalismes forans o "modernors indiferents".



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada