La gent de Castelló sempre
hem celebrat una Setmana Santa i una Pasqua ben diferenciada. No hem estat un
poble de massa confraries ni processons, i la nostra Pasqua sempre s'ha iniciat
amb la processó de l'encontre, amb l'alegria i la festa pel Senyor Ressuscitat.
I per enfortir més la nostra
identitat, focalitzem la nostra personalitat amb la tradició gastronòmica més
acusada. Per celebrar el goig de la resurrecció tenim la inigualable Mona de
Pasqua, una massa fermentada que s'assembla un poc al brioix i ous durs, tota
una senya d'identitat.
Antigament, la Mona era un
pa que es menjava quan acabava la Quaresma i per això s'acompanya d'embotits
com la llonganissa de Pasqua, una llonganissa molt prima i seca.
La Mona la regalaven els
padrins als seus fillols i tenia tants ous com anys tenia el xiquet. La
tradició durava fins que este feia la Comunió. El nombre d'ous o el fet que
siga el padrí l'únic que et podia regalar-la, no crec que es conserve en molts
llocs. Ara acostumen a tindre un ou i te la pot regalar qualsevol persona, un
oncle, la teua iaia o qualsevol amic de la família que pense en els més
menudets de la casa.
La Pasqua castellonera
representa tot un seguit de tradicions ben arrelades a esta terra nostra: les
eixides al camp estrenant, com a mínim espardenyes pasqüeres, volar el
catxirulo i berenar la mona deixant l'ou per a l'últim moment, per trencar-li'l
al front de qui se'ns posa per davant.
I si la mona era i és el
postre pasqüer per excel·lència que dir de la resta del berenar? La reina és
sens dubte la llonganissa, un embotit llarg i prim, fet amb carn de porc picada
i adobada amb diverses espècies, amb la seua varietat "de Pasqua",
una varietat seca, més llarga i estreta que la llonganissa normal. . Es tracta
d'un embotit sec molt fi, compost de magre de porc i carn de vedella adobat amb sal, pebre i anís. Es presenta
embotida en un budell natural, lligada a enfilalls d'aproximadament 20 cm de
longitud. El procés de curació té lloc en ambient natural durant 7 a 10 dies.
La paraula «llonganissa»
prové del llatí «lucanica», on ja s'utilitzava amb el mateix significat, i es
deia així perquè este producte s'elaborava en la regió italiana de Lucània. La
forma llatina originària quedà lleument alterada per la influència de
l'adjectiu «llong», 'llarg'.
La llonganissa de pasqua com
que no necessita ser cuinada és un aliment ideal, una vegada acabada la
quaresma i amb ella la prohibició de menjar carn. També anomenada llonganissa
de llapis, o llonganissa seca, la de Pasqua està emparentada amb la xistorra de
Navarra i es produeix especialment en els mesos primaverals coincidint amb les
festes patronals de Sant Josep i Setmana Santa, d'aquí el seu nom.
Mona i llonganissa el
maridatge perfecte pel "cabasset de Pasqua". Trepitjar la terra, anar
a la caseta, visitar el Pinar, la Magdalena, la Torreta d'Alonso o fer una
excursió per la comarca, carregat de mones i cantant cançons populars és
mostrar als més joves i als que no ho som tant quin és el nostre veritable
paisatge emocional.
Que les properes generacions
coneguen el nostre poble i les nostres tradicions i les sàpiguen estimar és la
base per poder cohesionar la nostra societat tantes vegades diluïda amb
personalismes forans o "modernors indiferents".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada