Si, però ….

Dos quilos nou-cents vuitanta grams, cinc-centes pàgines, trenta centímetres d’alt per vint d’ample, un llibre gran, un dels més grans de la meua extensa biblioteca particular, i a la vegada un gran llibre.

Un llibre que no hauria de faltar a cap casa on hi haja algú que no tant sols estime el nostre poble, Castelló, si més no que sabent-ne poc o molt de la seua història, vullga saber-ne més, molt més, descobrir accions, esdeveniments, situacions, episodis  i fins i tot anècdotes de les diferents èpoques, des del passat més remot fins el dia d’avui.

Es tracta de l’obra clau de Castelló, encàrrec de l’ajuntament, escrita pel catedràtic, doctor, company, amic, i cronista oficial de la ciutat, Antonio José Gascó Sidro, “Tonico Gascó” , editada  i publicada pel Servei de Publicacions de l'Ajuntament de Castelló, aquest any 2014, amb una gran impressió de Sichet i una millor enquadernació del mestre Andrés Renau.

Dividida en 6 grans blocs o apartats cronològicament distribuïts, intercala una serie d’il·lustracions de gran qualitat artística, de vora una dotzena d’afamats pintors local, unint així els aspectes didàctic i artístic, conformant una singular crònica del nostre poble, intitulada justament així: “Crónica de Castellón”.

No diré que l’obra feia  falta, però si que escrita i publicada aquesta, de segur serà llibre de referència i consulta per moltes persones i molts anys. En definitiva un gran encert.

Només un però, cal recordar que el nostre ajuntament, sent alcalde Daniel Gozalbo, en sessió plenària extraordinària celebrada el 5 d’octubre de 1990, va aprovar el Reglament de Normalització de l’us del Valencià a l’ajuntament i que a més a més de dir textualment a l’article 2.1 que “el valencià és històricament la llengua pròpia de Castelló”, al capítol 3r article 11.2 diu que la producció editorial de l’ajuntament es realitzarà majoritàriament en valencià, i aquesta obra està TOTALMENT EN CASTELLÀ.

No he fet un recompte de les publicacions que els darrers ans ha fet el nostre consistori, i si es complix el manament de l’article 11.2 del reglament, però, no us sembla que, en aquesta ocasió, en què estem davant d’una obra capdavantera, de referència per tot els veïns, per tota la ciutat, aquesta, -ja no radicalitze i dic haguera hagut d’estar en valencià-, si més no, s'hagués hagut de fet una edició bilingüe o una edició doble, part en castellà i part en valencià?

L’equip de govern municipal actual, que com tots sabem és del Partit Popular, tot i haver promogut i encoratjat la publicació de la Crònica, no ha tingut en compte la llengua pròpia de bona part dels veïns i ha actuat com a mínim amb una deixadesa que, d’altra banda, tot i poder estar errats, podem considerar com intencionada, pensant que la llengua habitual de l’autor de l’obra és el valencià i que aquest com a intel·lectual l’empra acuradament.

Llàstima que una de les finalitats que apareguen en el propòsit de l’obra de la ma del propi autor “guiño de solazada complicidad con el lector”, no s’acomplisca al no haver-hi “feeling lingüístic”. De totes maneres, gràcies Toni per aquest magnífic treball.