Ara que s’acaba l’any

I amb aquest, 122 “els posts” penjats en aquest blog des del passat 1 de gener del 2015. Tot un any que hui tinc la sort de poder acomiadar, Déu vulga que també el 2016 i molts més que l’han de seguir puga acomiadar-los, això serà signe d’una llarga vida, que espere viure i conviure amb vosaltres, amics, coneguts i desconeguts que açò llegiu.

I per ser aquest el darrer dia de l’any i per agrair-vos la vostra atenció, vull oferir-vos un regal, en forma de poesia. No sóc massa aficionat a la poesia, però en aquest cas, aquesta de Martí i Pol, que he trobat per casualitat, crec reflecteix prou bé el moment en què ens trobem i, per això, us la dedique. Diu així:

Ara que l'any s'acaba

Invoco els dies clars, ara que sé
que me'n desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encés de les paraules.
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i m'acompassa
la mirada i la veu.
Tot se'n revela nou, però l'espera
m'adorm les mans. Només els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propòsits?
Quins propòsits?

Desembre ja tomba, el 2016 carregat de reptes ja toca a la porta. L’any que ara s’acaba ha estat a casa nostra marcat per l’ascens meteòric de Compromís, la tornada al Palau de la Generalitat d’un president socialista al cap de 20 anys i la pèrdua del poder del PP, però també ha estat l’any del ‘Caloret’, del ‘Ritaleaks’, o de la recuperació de la dignitat per a les víctimes del metro a València.

Tot i això, aquest últim dia de l'any no serà diferent dels altres, tot i que, ara com ara encara no sabem si tindrem govern a l’estat Espanyol, doncs els ciutadans amb els nostres vots hem decidit un panorama complex i que, -és la meua opinió-, no ens ha de portar enlloc.

"Any que passa, ja no torna" diu el refrany. Significa que allò que no s'ha fet quan era el moment, ja no es farà o ja no serà igual. Espere que si aquest any s’acaba encara amb l’ai al cor, i amb dubtes, el proper comence molt millor.

Ja arriba l'hora de mirar endavant i de plantejar-me uns nous objectius per l'any vinent. Només espere que el 2016 em permeta gaudir de més experiències encara, amb la meva família i amics de sempre i de nous que espere fer, I que puga gaudir al 100% de la vida i del que més m’ agrada fer, parlar, escoltar, llegir, escorcollar, observar… i contar.

Que cadascú faça el seu "examen de consciència" que ja som prou grandets. Jo ja ho he fet i ho seguiré fent ací, al blog, bloc, bitàcora, diari, pàgina o què sé jo. Finalment un desig, que acabeu bé l'any, i comenceu el 2016 tan bé com pugueu, amb alegria, gresca i "moderació".