Error

 Darrerament als diaris passa com amb els mòbils, serveixen per a tot. Fa uns anys va eixir la moda "dels suplements" que acompanyaven dia sí, dia també la premsa, dedicats a l'esport, entreteniment, magazins, xafardejos, etc., a la vegada que s'insertaven, -encartar crec és la paraula encertada-, propagandes, reclams publicitaris a tot color, cada vegada més grans de mida i amb major nombre de pàgines amb temptadores ofertes tan variades com electrodomèstics, materials de construcció, menjars, begudes, joguines..., de manera que comprar el diari va anar convertint-se de mica en mica en una caixa de sorpreses: què em donaran avui?

Diumenge passat juntament amb el diari, i per no perdre el costum, van donar-me una Guia turística "Excursiones y Escapadas. Provincia de Castellón". Un llibre d'un centenar de pàgines, amb paper de qualitat i a tot color, editat pel Patronat Provincial de Turisme de la Diputació Castellonenca, amb la finalitat clara de descobrir i promocionar el millor de la nostra província. Fins ací tot correcte.

Una Guia editada en castellà perquè puga ser consultada i llegida per tots els veïns i principalment per aquells forasters que, ara, en aquest estiu, han decidit passar uns dies a les nostres terres i, així, de manera pràctica i gratuïta puguen conéixer des de les principals poblacions singulars del nostre territori provincial o fins a un bon grapat de rutes de temàtica variada, passant per les platges, els recursos naturals o les festes d'interés.

Tanmateix, tot i poder resultar útil la publicació, considere que no ha estat gens encertat el mitjà de distribució. Jo em pregunte: Quin percentatge de turistes que ens visiten compra un diari local? Més encara si considerem que el consum de premsa escrita està en clara recessió, si és a l'estiu quan es ven menys premsa, si, en cas que els visitants compren premsa, aquells s'inclinen majoritàriament per premsa nacional o esportiva...

Tot això en fa pensar que un percentatge molt elevat d'aquelles Guies turístiques hauran anat a parar a mans dels mateixos castellonencs, dels veïns que, vet per on i en percentatge molt elevat som coneixedors de tot allò que se'ns "vol vendre" i que, majoritàriament, som els qui adquirim la premsa local.

No sé quants diners s'hauran invertit a les guies, tampoc el nombre d'exemplars editats i qui, finalment, les haurà pagades, però, tant de bo m'enganye, l'impacte sobre el visitant, sobre el foraster, haurà estat mínim, poc, massa poc per l'esforç que haurà suposat la campanya.

Sense saber de quin cap haurà eixit la idea d'efectuar el repartiment mitjançant el periòdic "Mediterraneo", considere l'elecció no ha estat gens encertada i caldria que els responsables feren una anàlisi del seu seguiment i una valoració de l'impacte que la publicació haja pogut tenir i que, tots, puguem arribar a conèixer-lo.

Podem, fins i tot, fer-lo nosaltres mateixa, acosten-nos a qualsevol turista que trobem a la costa o als pobles de l'interior, mostrem-li la publicació i preguntem-li si la coneix. Estic segur que no arribaríem a l'un per cent les respostes afirmatives, més encara, preguntem si han vist o llegit El Mediterraneo i, constateu vosaltres mateixa el resultat i de retruc l'efectivitat de la repartida, una veritable llàstima.

Responsabilitat? Com sempre de ningú. Èxit? Per a la Diputació segur, totes les guies repartides en un dia. A qui han arribat? Han arribat als destinataris principalment visitants forans? Amb tota probabilitat la resposta és contundent, no. Conclusió: una nova acció de diners llançats a perdre. Així ens va...