"Mas madera"

 Aquesta és si fa o no fa, la celebra frase pronunciada per Groucho en el film rodat el 1940, "Los hermanos Marx en el Oeste", en el precís moment que parla entre vagons als companys, en la carrera per arribar primer al Registre de la Propietat i fer-se amb unes terres disputades a un home de negocis sense cor.

I aquesta cèlebre frase m'ha vingut hui a la memòria en llegir en un diari local que, més a més de la cinquantena d'obres desaparegudes del catàleg municipal del patrimoni de les que ja sabíem s'està fent un seguiment fins i tot des de la fiscalia, ara cal afegir altres 300 que, sembla estan sense catalogar, es a dir, tot i estar localitzades, no apareixen registrades al catàleg artístic municipal.

Açò em fa pensar que fins ara, ningú pot afirmar-ho però tampoc negar-ho, no sabem de ciència certa si s'han perdut algunes obres, ni tampoc quina ha estat la destinació d'aquelles que de moment semblen desaparegudes.

Ens cal un catàleg municipal d'obres i ens cal ja i actualitzat, no podem ni devem ni ens mereixem els castellonencs aquest descontrol que hem tingut fins ara. Cal investigar, dedicant el temps i els esforços que calga, a l'estudi i anàlisi del patrimoni, a la vegada que cal conèixer el seu estat actual, per preservar-lo i si de cas restaurar-lo, i finalment cal difondre'l mitjançant totes les xarxes que tenim al nostre abast en l'actualitat per què arribe al nombre més gran possible de persones. Només així, tots coneixerem del que estem parlant.

Molt bona la iniciativa de realitzar un inventari del patrimoni per part de la regidoria de cultura, ja que és del tot intolerable que desenes de quadres i de publicacions romanguen amuntegades al Centre Municipal de Cultura.

Açò, que en paraules del portaveu adjunt del PP municipal, l'amic Pérez Macian només vol ser una cortina de fum, sembla que s'està convertint en una vergonya pel PP Castellonenc que, en definitiva, per acció o omissió, ha estat qui ha propiciat aquesta situació amb la seua desídia en els darrers anys.

No podem seguir sent indiferents enfront de la quantitat d'obres que arraconades, amb pols i amb condicions de conservació més que deficients d'importants artistes de renom com Bolumar, Porcar, Díaz Naya, Ripollés, Mingol o Traver Calzada

Que les obres estiguen "localitzades" mai ha de ser suficient. Que sapiguem que eixa o l'altra obra estiga al Palau Municipal, a la Càmera Agrària, al Casal Jove o l'Edifici Urban, no ho ha de ser tot. Cal conèixer el seu estat, el motiu pel qual es troba on es troba i el que és més fonamental si és aquell el lloc adient per la peça. Només així aquesta restarà protegida.

És del tot necessari d'una banda tenir un catàleg actualitzat i d'altra, fonamental, establir un protocol d'actuació i seguiment de les obres d'art municipals des del precís instant en què tenen entrada a les dependències municipals, que certifique la seua ubicació així com els canvis i trasllats que puguen tenir amb el pas del temps.

No donar-li importància al Patrimoni Cultural Municipal és des del 7 de juliol de 1986, fa 30 anys, il·legal, doncs els béns patrimonials de qualsevol ajuntament es regulen pel Reglament de Bens de les Entitats Locals, (R.D. 1372/1986) on, en l'article 17.1 és prescriu l'obligatorietat d'inventariar els mateixos.

I encara l'amic Pérez Macian té la cara de dir que "aquest govern municipal de Marco i Nomdedéu acabarà amb la dignitat de la ciutat", el que em dona peu a recordar un altre refrany també molt popular que diu "Cap geperut no es veu la gepa", no reconeixent amb humilitat les greus errades de les quals ell i tots aquells que amb ell van governar el nostre poble en els darrers anys, van tenir, fent-nos perdre una part important de la cultura...