Il·lusió

Pocs minuts abans de començar l'acte de l'elecció de Regines i Cort d'Honor per l'exercici fester del 2017 una paraula està en boca de moltes xiquetes, senyoretes, famílies i amistats, és la paraula il·lusió. Totes les candidates, aquelles que en temps i forma han volgut optar a representar la seua ciutat al llarg de tot un any, manifesten l'esperança, amb fonament real o sense, d'aconseguir estar entre les elegides.

I és que la il·lusió probablement siga el lubricant de la vida i el pitjor que et pot passar és no tenir-ne i és que l'anhel d'aconseguir alguna cosa, d'arribar a algun lloc, ajuda a la persona a il·lusionar-se, a generar il·lusió, pensant i desitjant que l'oportunitat pot arribar a materialitzar-se, convertint-se en una realitat.

Es diu que d'il·lusions no viuen les persones, però jo afegiria que sense, tampoc. Tenir il·lusió per ser Regina o Dama de la Ciutat és tenir ganes d'alçar-se cada dia, de viure la vida, d'emprendre i d'actuar, d'evolucionar en l'àmbit personal i avançar socialment.

Ara bé, tenir il·lusions, somnis de futur, tampoc no vol dir ser un il·lús. Les il·lusions no es fan realitat si no s'acompanyen de treball i esforç. Es poden tenir il·lusions sense deixar de tenir els peus a la terra, però fixant els ulls al cel. I, per tot això, a les portes d'un any i unes festes que, malauradament, seran difícils per moltes persones, vull desitjar sort i encert en la responsabilitat de la tria.

I és que tenir il·lusions avui, encara no té preu. Cal ser conscient que les festes per a les quals resulten finalment elegides seran molt especials i requeriran estar a l'altura d'una responsabilitat molt important, tot i que de sobte poden arribar a canviar els plans de tot un any.

Necessitem xiquetes alegres, divertides, obertes i participatives, i senyoretes que, a més a més de presència sàpiguen estar allà on han d'estar i dir el que cal dir, quan s'haja de dir-ho, ni més ni menys, sembla fàcil però per alguna elegida en anys anteriors, en més d'una ocasió, açò, ha suposat un greu problema. Espere no caiguem en la mateixa errada.

Tot i que la joventut ha canviat en els darrers anys la manera d'implicar-se i viure la festa, encara hi ha moltes joves per a les quals ser representant de la ciutat al llarg de tot un any, és un orgull, i viuen la vida com "un instant que passa i mor" i per tant, cal aprofitar al màxim.

Totes les candidates han tingut la sort d'ostentar amb anterioritat algun càrrec fester en les seues respectives comissions, coneixen l'ànima de la festa, i ara volen fer un pas més en la seua generositat. Sense elles la festa oficial no seria possible, però totes no podran ser elegides, algunes es quedaran pel camí i tot i el seu compromís hauran de renunciar a representar la ciutat, però mai a seguir vivint intensament l'any fester.

El poble espera amb impaciència el nom de les elegides per sentir-se orgullosos del seu ben fer fester, però sobretot esperant poder comprovar prompte el seu veritable esperit participatiu i amor per la nostra festa i les nostres tradicions, és el que la ciutat es mereix.