Patrimoni

Quan escoltem la paraula patrimoni ens ve al pensament el conjunt de béns que pertanyen a una persona. I efectivament això és el patrimoni personal, adquirit generalment per herència o aconseguit per l'esforç personal o, inclús de vegades, per acció de l'atzar.

Però també hi ha un altre patrimoni al qual les persones tenim accés per llei com a membres de comunitats més amples que les personals o familiars, és el cas dels anomenats patrimonis nacionals, autonòmics o municipals, béns, aquests darrers, dels quals podem gaudir pel fet de pertànyer a un municipi i que, l'ajuntament com a dipositari té l'obligació de custodiar.

Generalment els patrimonis municipals són amples i variats, abasten immobles, equips, màquines i objectes que tenen un valor en relació a les activitats per a les quals es dediquen, la finalitat o com a obres d'art, de manera que, com més gran és el municipi major és aquest patrimoni.

Com els governs municipals canvien en funció d'allò que determinen les eleccions democràtiques pel govern local, és del tot necessari tenir i mantenir actualitzat aquest patrimoni per saber en tot moment en què es conta, el seu estat i la seua ubicació, és a dir, és lògic que hi haja un inventari actualitzat perquè puga ser consultat en qualsevol moment.

Açò que sembla "de caixó" vet per on no ha existit mai a la nostra ciutat o, en cas d'existir fa anys que no s'ha actualitzat, de manera que, a hores d'ara, i tal com ho han fet manifest la regidora de cultura juntament amb el de seguretat, en roda de premsa aquest matí, a hores d'ara ens trobem a Castelló amb què han desaparegut una cinquantena d'obres d'art del patrimoni local, obres catalogades i que no se sap on poden estar, entre les quals es troben monedes d'or, escultures i pintures, algunes d'elles de gran valor econòmic o sentimental.

On estan aquestes obres? Eixa és la pregunta clau que hem de fer-nos tots els castellonencs. No és prou saber que poden estar cedides temporalment si no sabem fins on arriba aquesta temporalitat, i el que és més greu, on poden estar aquelles de les que no es té cap constància?

Vist des de fora, per un simple veí, això només demostra que no hi ha hagut cap tipus de control i si una desídia absoluta per allò que "no té amo però és de tots", en definitiva una manca de respecte envers la societat castellonenca d'aquells que han ocupat l'ajuntament, el govern municipal a les darreres dècades i que, tots, sabem qui han estat.

No valen lamentacions, cal actuar d'una banda modernitzant les estructures de gestió administrativa municipal, l'inventari de béns culturals i, d'altra buscant responsabilitats fins a les darreres conseqüències, això sense parlar de la manca de respecte envers l'artista del qual hem perdut la seua obra.

Pense que cal actuar prompte i amb contundència per què la situació no arribe a ser més vergonyosa del que ja de per si hui és, amb diplomàcia i consistència cal arribar fins al final i que cadascú assumisca la part de la seua culpa, perquè ara sí, d'açò hi ha culpables, i es prenguen les mesures que calga prendre.

La gravetat del tema és que suposa una burla al veïnat i perquè és un patrimoni municipal que no hauria d'haver desaparegut mai. De vergonya senyors, de vergonya..