Massa coses

 Tot i estar jubilat se m’amuntona la feina. Us haureu adonat aquells que teniu per costum llegir-me, que en els darrers dies he estat callat, no “he penjat” res, més encara, aquest mes que ara estem a punt d’acabar ha estat el mes en què menys “entrades” he deixat a aquest blog. I no és què estiga dolent, ni afectat per cap malaltia o tinga melangia, no, gràcies a Déu gaudisc de bona salut, és simplement que tinc massa compromisos, massa “obligacions no obligatòries”. 

Tot i que mai he eixit al “mercat de la taronja”, només em faltaria això, sense un horari fixe, obri la porta de casa per vendre arrufatines, clementines, pomelos, navelates i carabasses i, de passada, conversar amb el veïnat que m’ompli de satisfacció, molt més que els guanys que la venda pot arribar a produir. Aquesta venda m’obliga primer a anar a collir, carrejar i preparar els caixons, que també són hores.

Com a més d’escriure m’agrada també parlar, des de fa uns quants anys, col·laborel’espai“Hoy por Hoy” de ràdio Castelló,amb una xicoteta secció, on dic la meua setmanalment, al voltant de casos i coses de Castelló que, sense tampoc donar-me massa feina, aquesta ve a afegir-se a l’habitual, ja que a més a més de cavil·lar la temàtica sobre què parlar cada setmana, cal preparar-ho.

També en aquest mes, estic enllestint alguns articles, que m’han demanat els amics de diferents comissions de sector, per incloure en les seues publicacions, en “els llibrets” de la Magdalena 2019, cosa la qual també faig “perquè vull” però a la qual, si vull que el resultat siga decent, li he de dedicar temps.

Seguim…

La casualitat ha volgut que també en aquests dies, una història que vaig escriure fa ja uns quants anys, tres o quatre, i que tenia “dormint”, despertara, prenguera forma de llibre, de relat-curt i, per tant, per publicar-se, he hagut de dedicar-li novament temps per gestions, revisions i presentació. Com estic content i satisfet del resultat, demà uns contaré aquesta experiència amb més detall.

I com és Nadal, ha tornat a Castelló, el comboi del Betlem de la Pigà, on des de fa 40 anys, d’una manera o l'altra, estic no tan sols jo, si més no també tota la família embolicats i, al voltant del qual, estic preparant “un projecte” d’investigació i recopilació, que no sé si serà algun dia realitat, però que, us assegure ocupa en aquests moments molt del meu temps.

Tot això i moltes xicotetes coses més fan que els dies se’m queden curts, i a algunes coses no hi arribe tant com voldria, cas d’aquest blog que sembla ha sofert una frenada…

Sembla que visc contra el rellotge, i que porte una vida massa intensa, però a la vegada em sent satisfet per tot el que vaig fent. Pense que tinc idees i plans, però no voldria que aquests m’esborraren la perspectiva del dia a dia. El temps se me’n fuig, voldria arribar més lluny i arribe on puc.

Ara, quan el mes i l’any s’acaben, quan li queden només unes hores, és moment de propòsits. Quins propòsits? Salut, pau, felicitat… i temps per viure!. Realment no ha estat aquest un any perdut, però desitge que el 2019 siga, per mi, pels meus i per tots, molt millor.