Suposadament, Francesc de
Vinatea exposà els punts de vista de la ciutat de València i les seues
reivindicacions amb tanta vehemència que, malgrat l'opinió de la reina
castellana Eleonor, que apostava per executar-lo donada la insolència amb què
els havia parlat, el rei va decidir fer-se enrere i cancel·lar les donacions de
viles reials a l'infant Ferran, i així va evitar l'avalot que s'estava formant als carrers
de València i en altres llocs. Al llarg dels segles i anys, el nom de Vinatea
ha estat utilitzat per alguns moviments polítics com a símbol de resistència.
Vinatea per molts anys, i tal vegada encara ara, és el gran desconegut dels
herois valencians.
L'any 1972, Matilde
Salvador, va pensar a presentar-se a la convocatòria de la Caixa d'Estalvis del Premi Joan Senent, un guardó amb què
l'entitat bancària buscava distingir una òpera, motiu pel qual la compositora
castellonenca es va posar en contacte amb el poeta, polític i activista Xavier
Casp i li va demanar que treballara en un llibret.
Casp basant-se en la crònica de Pere el
Cerimoniós va escriure la història de Vinatea una vida que era familiar per a la
compositora, a qui li recordava els passeigs per la ronda dedicada a l'heroi valencià al
seu estimat Castelló, de manera que la compositora va crear la música per una
òpera orquestrada pel seu professor i posteriorment marit, Vicente Asensio.
Una òpera dividida en tres
actes i set quadres que la compositora tot i les dificultats manifestes, per la
idea principal de l'obra, el triomf del poble davant la monarquia castellana,
va poder veure estrenada en l'oportunitat que li va brindar el Liceu de
Barcelona sota el patrocini de les administracions valencianes, les tres
diputacions, l'ajuntament de València i la Caixa d'Estalvis de Castelló, mecenes i
impulsors de l'estrena a un dels grans coliseus europeus d'una òpera en
valencià creada per una dona valenciana.
Estrenada el 19 de gener de
1974 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, i representada al Princesa de València l'octubre de 1975. I al
Principal de Castelló aquell mateix any, fa ús de les veus en un registre greu
i amb una puritat de la línia vocal, i mostrant el dramatisme del text de
Xavier Casp. Una òpera d'estètica neoclàssica, impressionista i per damunt
de tot nacionalista, on les idees polítiques estan unides amb referències a la
música tradicional valenciana juntament amb la sensibilitat de l'autora.
Han passat 44 anys i malauradament, la
gent del carrer segueix coneixent molt poc a Vinatea i menys encara l'òpera de
Matilde. De manera que aprofitant que aquest 2018 es commemora el centenari del
naixement de la compositora, l'Ajuntament de Castelló i l'Institut Valencià de
Cultura, per tancar l'any Matilde Salvador, ha impulsat la tornada als
escenaris de l'òpera i, demà mateix, a l'Auditori a partir de les 19.30 hores, amb una versió semi escenificada, on l'escena
quedarà substituïda per projeccions multimèdia que configuraran un marc d'acord
amb el contingut i atmosfera de l'obra, podrem tornar a escoltar i gaudir de
l'espectacle i reviure una part important de la història del nostre País.
L'orquestra Simfònica de
Castelló d'una banda, l'escenografia digital d'una altra i l'elenc de veus "made in Castellón", barítons, sopranos, baixos,
tenors i contralts elegits per l'ocasió, juntament amb l'agrupació Veus blanques
del Conservatori Calasancio, de segur aconseguiran tancar amb un gran espectacle, el
cicle d'esdeveniments dedicats a la figura de Matilde en el centenari del seu
naixement.
Amb uns preus populars que
van dels 10 als 20 euros, podem gaudir demà d'aquesta representació, adquirint
les localitats a les taquilles del mateix auditori o per internet mitjançant
el següent accés: AUDITORI.
Vinatea una peça clau del
folklore provincial en un treball convertit en llegenda de la defensa de les
llibertats, un cant en valencià a l'esperança enfront de les
imposicions i desitjos de poder. Matilde en estat pur...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada