Per fi !

 És aquesta una expressió que emprem molt a Castelló per a indicar que una acció que s'esperava o desitjava des de feina molt de temps, finalment s'ha realitzat. I a una d'aquestes accions, senzilla si voleu, però molt emotiva, vull referir-me jo hui.

Si caminem per la nostra ciutat, ens adonarem que, com passa en moltes altres ciutats i pobles, integrades dins el teixit urbà, trobem allò que tècnicament s'anomena decoracions temàtiques d'obra civil, ja siguen fonts decoratives, monuments o escultures que, mitjançant la seua contemplació permanent, ajuden a fer més bonic els espais i, a la vegada, ens serveixen de referència geogràfica.

Formant part de l'impacte paisatgístic de Castelló, trobem al llarg de tota la ciutat, un bon grapat d'escultures publiques. Una bona manera de conèixer-les és consultant dins la col·lecció Guies Urbanes, aquella que amb textos de Patricia Mir i disseny de Carlolina Marzà, va ser publicada amb el número 5, l'any 2013 pel mateix ajuntament i que portant per títol "Es...cultura, guia 'descultures urbanes de Castelló", recull a través de 8 rutes, les 111 obres que, en aquell moment, hi havia escampades per tota la ciutat i que podeu consultar i/o descarregar-vos si ús bé de guts en el següent enllaç: GUIA D'ESCULTURES DE CASTELLÓ

I dic en aquell moment, ja que ara, 5 anys després, la situació és diferent, d'una banda perquè se n'han afegit algunes de noves, i d'altra, cas que vull ressaltar, que per fi, ara més de 7 anys després, s'ha pogut "refer" una obra que, ubicada inicialment a la font de la plaça de la Muralla Liberal, va ser robada l'any 2011.

Si, l'escultura que representava un xiquet ajupit i que amb el seu ditet pressionava el raig d'aigua per fer-lo sortir amb força, l'autor de la qual no sé si era José M. Mas, feta amb bronze, no apareix a la guia d'escultures perquè el 2013 ja no existia.

Efectivament l'escultura original propietat de l'ajuntament i valorada en 21.000 euros, va ser robada, arrencada, venuda i immediatament fosa, en el mercat il·legal, malgrat que el preu del bronze a les ferralleries, en aquell moment, no superava els 3 euros/kg, preu segur superior al que va pagar-se als dos individus que, amb antecedents policials, van ser detinguts com a autors del robatori, juntament amb una tercera persona, acusada de comprar el material robat, que mai va poder ser recuperat en haver-se fos. Poc benefici econòmic per tan gran dany!

I la font va quedar sense escultura i així van anar passant els anys, el raig d'aigua va continuar sortint de la font però la figura del xiquet no va tornar, malgrat que algunes veus, entre elles la meua, allà on calia, principalment a les reunions del Consell Municipal de Cultura, per molts anys ho van estar demanant. Semblava una missió impossible.

I ara, per fi, transcorreguts més de set anys des del robatori, l'escultura del xiquet ha tornat al seu lloc; bé, en realitat no ha estat la figura original perduda, si més no una còpia, fruit del treball de l'equip de govern municipal actual i dels treballs del servei de manteniment de fonts de l'ajuntament qui, finalment, ha assumit el seu cost.

Novament la font recupera el seu estat primitiu amb aquesta reposició i, la plaça, una de les més concorregudes i ambientades de la ciutat, millora significativament la seua imatge.

Esperem, d'una banda que els ancoratges actuals siguen molt més efectius que els primitius i, d'altra que, el pas del temps, hi haja influït en el civisme dels ciutadans, i la font lluïsca per molts anys amb tota la seua senzillesa. Per fi... una nova actuació municipal que, tot i ser simple, feia molta falta. També aquest és el camí.