Vos convide a llegir-lo…

 Ho comentava ahir, després d’un temps “dormint”, finalment ha vist la llum la meua primera novel·la. Bé, tal vegada dir novel·la és massa pretensiós, deixem-ho en relat curt.

Porta per títol “Eduard Macameu. Temps de postguerra” i ha estat editada per Unaria Edicions, el 14 de desembre i presentada el passat dijous 27 a la llibreria Babel.

Una història de lluita, amor i amistat que es mou entre la realitat i la ficció d’una societat agrícola, la de Castelló dels anys 50 del segle XX; una època de postguerra, dura, difícil i a la vegada esperançadora. Temps de pors i de fams, de misèries, de solidaritats, d’il·lusions i d’esperances.

Una lluita per sobreviure en un temps de circumstàncies diferents i contradictòries, de penalitats socials i econòmiques. Una crònica humana d’un viatge en el temps per la ciutat i terme de Castelló i les comarques de l’interior, el seu entorn social i cultural i una recerca de la identitat i un futur millor.

Un amor doble, incondicional, reflexiu, en primer terme a la família, sempre present, tant en moments alegres com quan sorgeixen els problemes, i per extensió un amor de parella, persones amb una història diferent, que busquen la unió construint un espai comú, una intimitat a prova de qualsevol ingerència.

I una història d’amistat, considerada un dels dons més necessaris de la vida, entre un personatge “real”, el fill predilecte de Castelló Joan Baptista Porcar, en la seua faceta d’arqueòleg, pintor i enamorat de la seua terra, i Eduard “el protagonista” de la narració.

Un treball d’investigació, arxiu, redacció i imaginació, ficció en el món de les possibilitats, ficció en efectivitat. En definitiva una narració breu de fets imaginats basats en un temps i accions reals, que vol prendre cos en la penombra que sempre hi ha entre la realitat i la imaginació.

Un relat que vol ser realista, imaginatiu, costumista, històric, romàntic, d’intriga, descriptiu, curt, proper, senzill i tendre, no destructiu i multiedat, que espere agrade tant a adolescents com a gent més gran, i tot això en poc més d’un centenar de pàgines.
Estic content per l’edició i també per la resposta que vaig tenir el dia de la presentació en comptar amb la presència de familiars, amics i companys que van voler fer-me costat.

Ara només em resta convidar-vos a llegir-lo i què, quan la vida faça que ens trobem en algun lloc, moment o circumstància em féu arribar la vostra opinió, crítica o simplement els vostres suggeriments.

I com hui és el darrer dia de l’any un desig, que la felicitat vos acompanye cada dia d’aquest nou any que estem a punt d’encetar. Un nou any sempre és un inici i mil moments per gaudir, felicitats!