Tot i que oficialment
disposem del títol honorífic de ser la província de Castelló la més taurina del
territori espanyol, també és ben cert que l'art de la tauromàquia no ha donat
grans figures de professionals taurins, al llarg de la nostra història, La gran
afició mai s'hi ha traduït en alguna generació de "triomfants
matadors". Antonio Rodríguez Caro, Pepe Luis Ramírez i Fernando Zabalza
han estat els més coneguts, als qui podríem afegir per fer la llista una mica
més llarga a Luís Perona, Rufino Milian o els més recents Abel Valls i Alvaro
Amores, com dic, amb molta valentia i poca sort.
La tradició del bou a les
nostres terres ha estat per sempre molt més inclinada a l'anomenat bou de
carrer que al toreig seriós de la lídia. De fet en el darrer any 129 dels 135
pobles que conformen la província van celebrar alguna modalitat d'aquest tipus
de festejos, ja siga solta de vaquetes, bou embolat, correbou, exhibició de
bous salvatges, bou a la mar, bou amb corda, concurs de retalladors o bou de
rogle.
Per això és de rebut que
la Diputació busque no tan sols recolzar aquest tipus d'actes amb declaracions
de bones intencions, sinó també ajudar amb accions concretes per la seua
celebració, com poden ser subvencions directes a les diferents associacions i
col·lectius que als pobles organitzen aquests festejos, destinats sobretot a la
prevenció i seguretat de les persones i també a la defensa del maltractament
animal, defensant, agrade més o menys, aquesta part de la cultura i tradició de
les terres de Castelló.
En aquesta línia sembla
que el nou govern provincial encapçalat pel senyor Martí del PSOE, vol mantenir
les subvencions que ja va fer publiques l'anterior govern del PP de Moliner a
diferents ajuntaments, penyes i associacions; uns diners, 100.000 euros?, que
de segur seran ben emprats si, realment, es gasten en allò que fa referència a
la protecció. No m'agraden aquest tipus de festejos, ni veure'ls ni menys
encara participar-hi, però entenc que dotar, destinar uns diners a la seguretat
és un mal menor.
El que no he entés mai i
ara encara menys, és la política que des de l'any 1997 portava el PP en defensa
de la tauromàquia provincial amb la creació i manteniment d'una "escola
taurina provincial" a la qual dotava anualment d'un pressupost mitjà de
300.000 euros i que, ara, sembla el nou equip de govern, sense el suport de
Compromís, està disposat a donar-li continuïtat.
Que una de les quatre
escoles taurines de la Comunitat estiga a Castelló o que aquells joves que
vulguen "formar-se com a matadors" tinguen l'oportunitat de fer-ho a
casa, és una bona notícia, però vistos els resultats, un parell de classes pràctiques
al mes per mitjana i un alumnat oscil·lant entre 3 i 8 alumnes per curs, hauria
de dur com a conseqüència, la possibilitat d'estudiar si realment cal que siga
una "escola taurina pública" o, tal vegada, deixar aquesta formació
en mans d'alguna institució privada que oferira una formació integral, teòrica
i pràctica i una preparació humana que amb exigència, treball i serietat,
arribara a "quallar" figures en aquest art.
Ha de ser la Diputació
l'administració que s'ha d'ocupar de la formació taurina? No seria millor
destinar aquells recursos a altres tipus de formació de jóvens? Tauromàquia i
diners públics, amb tot el meu respecte, no haurien d'anar de la mà, de segur
que, sense furgar massa, trobem altres accions, molt més profitoses, a les que
dedicar els actius...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada