Dreta i esquerra, camps polític i social.

Sembla que en aquestes setmanes de l'estiu els mots que encapçalen aquest escrit, per allò de la política dels nous governs, sobretot el nacional, que està coent-se en aquests darrers dies, estan més de moda que mai.

I és que políticament parlant s'entén per dreta un conjunt de filosofies i ideologies associades a una mentalitat conservadora pel que fa a la família, la religió i les qüestions socials en general; conseqüentment al nostre País són de dretes Vox, PP i Ciutadans, essent els seus caps més visibles Abascal, Casado i Rivera.

D'altra banda l'esquerra és, sense precisió particular, el conjunt de les tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o socialdemocràcia, situant-se en aquella banda el PSOE, Unidas Podemos i Izquierda Unida, amb els seus caps Sánchez, Iglesias i Garzón.

A grans trets diríem que la ideologia d'esquerres desenvolupa les seves polítiques pensant en la societat, la ideologia de dretes està més centrada en l'individu i la iniciativa privada. Dues maneres d'entendre un País i de fer política.

Fins ara, les urnes donaven majoria a les dretes o les esquerres amb una clara superioritat d'un dels partits, ja fora PP o PSOE i, així, s'han anat conformant els diferents governs des que va recuperar-se la democràcia fa ja més de 40 anys.

Però tot canvia i en l'actualitat no tenim majoria d'un partit, ni de dretes ni d'esquerres i per governar calen pactes. Semblava que per haver-hi investidura el més fàcil seria aplegar a un pacte d'esquerres, però a hores d'ara, després d'una primera intenció fallida, les esquerres en general i el senyor Sánchez en particular, per discrepàncies i ànsies de poder, no ho tenen gens clar, planejant el fantasma d'unes noves eleccions.

Però deia al principi que els mots dreta i esquerra estan de moda i, no tan sols en el camp polític, també en el camp social. I és que, sobretot ara a l'estiu, quan la gent surt a passejar al matí o la vesprada, quan ja no apreta la calor pels diferents passeigs marítims que hi ha als municipis costaners, podem adonar-nos que tampoc tenim clar allò de dreta i esquerra.

De segur que a qualsevol de nosaltres li pot haver passat, o li passa habitualment, que vas caminant per la teua dreta i de front ve una altra persona per la seua esquerra, per estar més a prop de l'ombra o de l'aigua, i que de forma obstinada segueix el seu pas, obligant-nos a apartar-nos, havent-nos de desplaçar a la nostra esquerra. Mal fet.

Aquesta obstinació és de persones mal educades, i és que encara que a algunes persones els semble mentida, encara avui segueix vigent la norma de circular per la dreta, tant per als vehicles com per als vianants, cosa que molts sembla que han oblidat. Cal anar per la nostra dreta, en el sentit de la marxa, només, si voleu i per educació, s'ha de cedir aquesta dreta a les senyores, la gent gran o les persones que poden tenir alguna discapacitat o lesió, etc.

Només per seguretat i en carretera, quan es vaja a peu, cal caminar per l'esquerra en el sentit de la marxa, així es pot veure millor als vehicles que puguen vindre de front.

En definitiva l'ús dels termes "dreta" i "esquerra" és un magnífic recurs per identificar i ubicar convenientment no tant els actors del procés polític, si més no també, deixant a banda l'altruisme i el romanticisme, les bones formes de qualsevol caminant.