A tot color!

Fa ja un bon grapat d'anys que sóc soci de "Cáritas Diocesana Segorbe-Castellón", organisme oficial de l'església la missió del qual és acollir i treballar per les persones en situació de pobresa i necessitat.

És veritat que la meua col·laboració, el meu compromís es limita a una xicoteta aportació econòmica trimestral, que en poc ajuda a millorar la realitat a què s'ha de fer front, però com diuen al meu raval "tota pedra fa paret".

Són poques les vegades al llarg de l'any en què Càritas es fica en contacte directe amb mí, però hui, ho ha tornat a fer, com ve fent-ho en els darrers anys, per fer-me arribar mitjançant el correu ordinari un butlletí- memòria corresponent al 2018.

Una publicació escrita, editada en paper de qualitat, a tot color, de 12 pàgines, per explicar-me els projectes desenvolupats al llarg del 2018, la importància d'aquests, la informació econòmica referida a Caritas en la diòcesi i en les parròquies, així com l'aplicació dels recursos; una informació clara i transparent de la tasca de l'entitat.

No sé quants exemplars d'aquesta memòria s'hauran editat, tot i que he vist per algun lloc que som més de mil els socis de la diòcesi,i si tots, com jo, l'han rebuda a casa, deduïsc que més de 1000 memòries hauran eixit al carrer.

Editar aquestes memòries i enviar-les per correu, haurà suposat unes despeses prou considerables, ja que ni el butlletí, ni el sobre, porten cap tipus "de propaganda", de cap institució pública o privada, suposant per tant que el cost econòmic l'edició i l'enviament postal s'hauran pagat amb part dels diners recaptats.

I jo em pregunte, és necessari editar a tot color i en paper setinat aquesta memòria? I també, quan existeix un WEB visitat per més de 18.000 persones al llarg de l'any 2018, és necessari enviar-la per correu a tots els socis? Sembla un malbaratament dels diners...

No sé quants diners s'hauran invertit en aquesta memòria, ni si es comptabilitzaran dins els més de 100.000 euros gastats en "administració", però siga com siga, dedicar un sol euro a una publicació, a tot color, amb contingut fàcil de fer arribar als socis interessats a través del web o inclús a través del correu electrònic, és a parer meu "tirar uns diners", un sense sentit i sense trellat.

I juntament amb la memòria he rebut una carta personalitzada, tot i que sense data ni signada per ningú, en la que després d'agrair-me la col·laboració i constància, se'm convida a augmentar els meus donatius, per possibilitar, cite textualment: "grandes mejoras".

Amics de Cáritas, aplaudisc la vostra tasca, valore el vostre esforç i compromís, però no compartisc en aquest cas la decisió de publicar la memòria i fer-la arribar als socis d'aquesta manera, doncs si tan necessaris són els diners, si cada euro s'ha d'estirar al màxim per arribar a tot, caldrà "retallar" de la cosa menys necessària abans de demanar un major esforç als socis, no trobeu?

El 2018 ja és història i la memòria ja està impresa i al carrer, no hi ha solució, però si som a temps de no repetir el mateix error pel 2019. No m'agradaria que s'invertira ni un euro en "paper a tot color"...