Al
llarg dels segles i dins l'església han existit dues tradicions. Alguns teòlegs
han sostingut que la Verge va ser alliberada de la mort, va tenir sols una
dormició i després va passar a la glòria celeste. Altres sostenen que Maria sí
que va morir, després va ressuscitar i després va ser assumpta al cel.
Aquest
és un país on la mare de Déu ha estat sempre molt important; aquesta devoció va
sorgir des de la Reconquesta, en què el rei Jaume I va dedicar al misteri de
l'Assumpció tant la Catedral de València com totes les esglésies que van ser
erigides en les terres que anava conquerint.
i
per això dedicades a Santa Maria hi ha una munió d'esglésies i monestirs. També
al nostre poble, a Castelló, l'església primera i Major va dedicar-se des del
primer moment del trasllat, a l'Assumpció i la festa de Santa Maria de l'agost
va ser per molts segles, de finals del XV fins a les darreries del XVIII, la
més destacada del calendari, amb una celebració litúrgica que anava acompanyada
per la representació "del Misteri".
Del
Misteri de l'Assumpció de Castelló, que va començar a representar-se el 1497 a
l'església major, segons consta en la documentació que dóna fe de la
construcció d'un cadafal, l'existència d'una capella de veus i d'instruments,
danses i pirotècnia, i que també presentava desenvolupament aeri per als
viatges angèlics, ha arribat als nostres dies una versió del text traduït o
reescrit en castellà, copiada cap a 1686 al Llibre Verd de l'Arxiu Municipal
després de la prohibició feta pel nunci papal de predicar en valencià, i una
segona conservada a la Biblioteca Nacional de Madrid, que millora poèticament i
simplifica escènicament la primera.
Després
de molts anys vetats pel concili de Trent, els espectacles teatrals a
l'interior dels temples el drama litúrgic castellonenc va tornar a escenificar
el 1999, amb motiu del 75è aniversari de la coronació de la Mare de Déu de
Lledó, i el 2008, davant de les celebracions de l'Any Jubilar de la patrona,
rescatant-se novament l'any passat, el 2018 amb una representació renovada
sobre la partitura de Matilde Salvador i d'acord amb la seua versió conservada
en castellà.
La
Famosa Representación de la Asunción de Nuestra Señora a los cielos té 926
versos recollint com a tema central l'Assumpció de Maria al cel en cos i ànima,
amb un fil argumental que porta a Maria des de la seua casa, lloc de la seua
mort, fins a l'indret on és sepultada i finalment, fins a la glòria celestial,
amb un desenvolupament escènic molt superior que qualsevol altra peça
assumpcionista castellana de l'època, amb aparells aeris i un cel en altura
practicable i visible on s'esdevé la coronació.
Anit,
novament, la cocatedral de Santa Maria, va tornar a acollir, a ser l'escenari
del Misteri de Castelló, la representació de l'Assumpció de la Verge als cels,
amb algunes novetats musicals fruit del talent de Paco Signes, a parer meu molt
encertades, i una magnífica interpretació musical de la coral Juan Ramón
Herrero, consolidant-se com un esdeveniment cultural capaç de generar cohesió
social i orgull identitari de la nostra ciutat.
Les
meues felicitacions i enhorabona per totes i cadascuna de les 200 persones que
han fet possible aquesta nova representació, actors, actrius, cantants,
voluntaris, músics, directors...
i
com tot és millorable, llance un retret: la sonoritat del temple no va estar
del tot matisada, la reverberació, la reflexió o prolongació del so una vegada
extingit l'original, a causa de les ones reflectides, dificultava en alguns
moments la comprensió dels diàlegs; tal vegada caldria que els actors
vocalitzaren una mica més i no recitaren tan de pressa, a la vegada que tractar
de minimitzar l'absorció del so, xicotets detalls que no desmereixen en absolut
el magnífic resultat final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada