El jardí de l'Edén

Segons l'Antic Testament l'Edén era un paradís ple d'arbres agradables de mirar, un lloc de pau i assossec, molt bonic, un lloc harmoniós on viure era tot un privilegi.

A Castelló, el nostre terme, malgrat que en l'actualitat dóna pena i tristor, per molts anys va semblar un veritable jardí de l'edén, doncs a més d'estar ubicat en un espai de clima suau i benigne, tota classe de cultius van conferir-li un atractiu natural, encarregant-se el municipi de reflectir-ho també en la denominació de molts dels carrers, avingudes o places.

Així, entre la gran quantitat de carrers dedicats a personatges il·lustres, músics, pintors, poetes..., sants i santes d'especial veneració o elements físics: rius, fonts, camins..., hi trobem un grapat d'ells dedicats a plantes i flors, arbres i arbustos, referència directa del que trobàvem i encara trobem en algunes ocasions, si passegem per l'horta o el secà.

Acompanyeu-me i farem, si ús bé de gust, una ruta verda virtual, començant per perfumar-nos acostant-nos al carrer del gesmiler, en el Peri 23 o la plaça de l'espígol, a tocar de l'avinguda de Chatellerault, noms molt cromàtics de clara referència a elements emprats en perfumeria per obtenir essències i també en medicina popular.

Prosseguim ara per aquells carrers que ens recorden els arbres que generosament ens ofereixen els seus fruits, acostant-nos al carrer del taronger entre els carrers del Cronista Muntaner i l'avinguda de l'Alcora, o els carrers del "algarrobo", del "almendro" o del "madroño" molt a prop de la Quadra de la Salera, o dels Ginjol, en referència a aquell arbre tan cultivat al terme, carrer ubicat a tocar de l'avinguda dels germans Bou, o els carrers del baladre, el grévol i el "jazmín" espècies que destaquen per la seua bellesa.

Seguim la ruta enfilant l'avinguda dels pins, d'ubicació al pinar o el carrer palmeral també al mateix barri del Grau o els de l'om i de la surera, tots ells arbres majestuosos i abundants a les nostres terres.

I com a curiositat el carrer del coscoll al districte 6 que fins i tot va donar nom a tota una partida coscollosa, lloc on abunden els coscolls, arbust que arriba a la categoria d'arbre de fulles bastant dures i marges punxents, arbust del qual fa un bon grapat d'anys els llauradors de la plana tenien en gran apreci, ja que les seues soques eren les favorites per fer els mànecs de les eines de treball al camp.

Ara, en el temps de la pressa, com a vivència comuna, parar-se, recordar, passejar i viure, reconéixer espais, llocs, formes i flaires, és una senzilla manera de mantenir viva la història del nostre poble, fer terme, fer barri, fer carrer, fer ciutat.

Han passat molts anys, més de 150, des d'aquell llunyà 1854 en què l'ajuntament va rotular el primer carrer, el de Tosquella, a tocar del de la Sagrada Família, al raval del codony, i hui, en què la ciutat segueix creixent i noves retolacions apareixen per identificar nous llocs, he cregut ,era un bon moment per recordar aquests noms, record d'un temps quan el nostre terme va ser un jardí de l'Edén, uns altres temps d'un altre Castelló...