I van seguir en vida...

És per tots sabut que quan el cos humà rep una descàrrega lleu, és possible que només senta un lleuger formigueig a la pell, però a mesura que una descàrrega augmenta, el corrent pot causar cremades de lleus a severes, o fins i tot contraccions musculars i convulsions a causa que els nervis i els músculs se sobreestimulen. Tècnicament, en la majoria dels casos on es parla de "electrocucions", però en realitat es tracta de descàrregues elèctriques: un corrent elèctric funcionant a través d'un cos.

I això és precisament el que s'explicava a la primera columna de la pàgina 2 del diari Mediterràneo del 16 de gener de 1940, demà farà tot just 80 anys. Amb el títol de "el baile de moda" l'articulista que firmava amb el nom d'Alze, contava que, només uns dies abans, passejant pel carrer Major va veure un grup de xiquets que es divertien jugant; en un moment del joc un dels xiqüelos va agafar-se a una reixa que protegia una finestra del carrer, començant a pegar vots i gesticular com un energumen, fins que en un moment determinat va eixir corrent com ànima que fuig del diable.

Els vianants que van contemplar l'escena pensaven que es tractava d'un pertorbat mental, però en passar per allí tres dones, una de les quals portava un xiquet al braç, en acostar-se a la reixa va començar a pegar vots. En passar una estona i ruboritzada, la dona va confessar que va ser una cosa involuntària.

Un home de llarga barba que també per allí estava va comentar que tot allò era una faula, al mateix temps que la dona, ofesa en la seua dignitat, d'una empenta va arrimar l'home a la finestra, i immediatament va començar a girar i a estremir-se en contorsions, fins que la casualitat va voler que passara per allí un home amb "mono blau" que, compadit, va col·locar els peus en una fusta i va treure a l'home d'allà, i després de somriure irònicament ho va explicar tot: "És que ha caigut un cable elèctric i al contacte ha electrificat la reixa i mitjançant la canal el terra".

La crònica acabava amb una recomanació: malgrat que semblava que s'havia importat un nou ball molt atraient, calia anar amb compte en practicar-lo no fos cas que, si l'escenari fora d'alta tensió, la festa es perllongara massa.

Imagineu que haguera passat si aquest contratemps s'hagués produït a la ciutat no fa vuitanta anys sinó la setmana passada?

La pell humana és prou bona per a resistir el corrent, sempre que el voltatge no siga massa alt. Es considera electricitat per sobre de 500 volts com a alt voltatge, i arribats a aquest punt pot perforar la barrera resistent de la pell i aturar un cor.

Però clar, com seria el corrent que podia electrificar la ciutat de Castelló fa 80 anys? Naturalment de "baix voltatge", 120 volts que era el normal a les poques bombetes que hi havia a casa. No obstant això, encara que aquella descàrrega elèctrica deguera ser lleu i relativament inofensiva, fins i tot, va suposar un perill, tot i que la notícia va ser exposada com a irònica.

Desconeixem els noms dels protagonistes del succés, però és de suposar que van seguir en vida, ja que en cap altre lloc del diari es parla del fet com una gran desgràcia.

Coses curioses del Castelló de principis de 1940 temps en què els comerciants Geman Adan i Joaquin Beltran, competien des dels seus establiments, del passeig de Morella i del carrer de Catalunya respectivament, per oferir als llauradors les creïlles de sembra, de la millor classe. Altres temps d'un mateix poble!