Ja!

Mai havia fet un escrit, una reflexió en aquest blog i tampoc en qualsevol altre lloc, amb un títol tan curt i a la vegada tan expressiu, però hui, primer dia de l'any, el fet que vull comentar s'ho mereix.

Hui 1 de gener del 2020 els usuaris ja no hem de pagar peatges per circular per l'AP-7 entre Alacant i Salou. Un primer pas, l'alliberament del primer tram de l'AP-7, tot i que haurem d'esperar fins al 31 d'agost del 2021, quan vencerà la concessió del tram entre Tarragona i la Jonquera, per tenir-la del tot lliure.

D'aquesta manera es posa punt final a un greuge que ha durat quaranta-vuit anys i que ha provocat que la principal artèria per carretera de l'eix mediterrani siga de pagament. La història és, a hores d'ara, força coneguda: corria l'any 1962 i la dictadura franquista acabava d'entrar en l'etapa del desenvolupament. Aquell any, el Banc Mundial recomanava la construcció d'una autopista de Llevant, al llarg de la costa mediterrània, des de la frontera francesa fins a Múrcia. Es va optar per un model de construcció i finançament fins aleshores inexplorat a Espanya: el sistema de concessió, pel qual l'empresa privada s'encarregava de desplegar i pagar el traçat, a canvi d'un període de concessió que compensara la inversió inicial.

A principis dels 70, el tram entre la Jonquera i Tarragona s'adjudicà a Acesa fins a 1990, mentre els trams entre Tarragona i València i València-Alacant s'atorgaren a Aumar fins a 1986. Tanmateix, les empreses concessionàries, controlades per Abertis, abans pel grup Caixa Bank, s'han anat beneficiant de pròrrogues concedides pels partits de govern, de tots els colors polítics. El resultat, en el cas valencià, va ser el per tots conegut, que una concessió que en principi hauria d'haver durat 27 anys, ha acabat perllongant-se 48 anys.

Estic més que segur que Abertis haurà rendibilitzat abastament la inversió feta a la dècada dels setanta. L'alliberament definitiu de l'AP-7 és una notícia molt esperada al País Valencià i al sud de Catalunya i molt especialment en les zones on no hi ha una alternativa d'altes capacitats.

La recuperació de l'AP-7 per a un ús lliure de peatges ha estat una antiga reivindicació de municipis, treballadors i treballadores, entitats veïnals i empresarials que han vist com aquesta infraestructura viària els condicionava les activitats i el desenvolupament sense rebre a canvi beneficis que compensaren els desavantatges que en comportava l'existència.

La Plana Alta i el Maestrat, així com les Terres de l'Ebre, al nord, i la Safor i les Marines, al sud, són les que més han patit aquest problema, i per tant som els veïns d'aquests pobles, els que ens hem de felicitar, els sofrits viatgers que, any rere any, hem hagut de pagar cada vegada que volíem anar segurs cap al nord o al sud.

I com sempre hi ha un però, quin és el de l'alliberament? Fàcil d'imaginar, els més de 300 milions d'euros que, segons un estudi econòmic, ens costarà a tots els espanyols aquest canvi, diners destinats a millorar els enllaços i crear-ne de nous, que en el cas de la nostra província han de suposar la millora de la N-238 entre l'autopista y Vinaròs, l'enllaç entre aquesta i la N-232 Vinaròs-Morella o els accessos de Benicàssim i Vila-real.

Passe sense pagar. Autopista gratuïta, toll-free... que bonic que queda! Massa, alguna n'inventaran...