Sorpresa!

Fa ja un bon grapat d'anys, i per millorar el trànsit rodat a la ciutat, van aparèixer en alguns llocs estratègics, cas del descarregador, la farola, l'avinguda de la Mar, la plaça de la Pau o l'avinguda de València, uns "postes" metàl·lics, alts, als quals van enganxades unes càmeres de vídeo que connectades amb la seu central de trànsit, serveixen per a controlar a temps real el tràfic en aquells llocs. Crec que en l'actualitat hi ha 44 en total, 20 mòbils i 24 fixes, amb la finalitat de facilitar la fluïdesa i control rodat i donar ràpida resposta a les possibles incidències.

D'aleshores ençà altres elements s'han anat afegint "al mobiliari urbà", cas dels sensors per mesurar la qualitat de l'aire o el pas de vianants amb il·luminació intel·ligent, iniciatives emmarcades dins el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible i Seguretat viària de la ciutat.

M'agrada passejar sense pressa pels nostres carrers, observar, fixar-me en tot allò que m'envolta i treure conclusions. Tot i això, no crec que el descobriment que he fet aquesta mateixa setmana, puga formar part d'aquestes accions, d'aquest Pla.

Al bell mig de la plaça de Maria Agustina i enganxats a un dels fanals que il·luminen la plaça, passant quasi desapercebuts, trobem dos elements singulars i significatius.

L'un, a una alçada aproximada d'uns tres metres i per sobre d'una caixa d'endolls que serveix per a donar corrent elèctric als diferents elements que, sobretot en festes, allí es col·loquen, és un menut anemòmetre, un aparell dissenyat per mesurar la velocitat del vent, emprat generalment en una estació meteorològica, sense que, en aquell lloc, a simple vista, tinga una finalitat concreta.

L'altre, si voleu, encara més curiós; situada per sobre de l'anemòmetre una menuda càmera de vídeo enfocada cap al centre de la plaça, dirigint el seu objectiu directament sobre la font. Si resulta difícil esbrinar la finalitat de l'anemòmetre en aquell lloc, més encara ho és el de la càmera.

És veritat que fa uns anys, allà pel 2012, l'aigua de l'estany que envolta el monument dels XXV Anys de Pau de la plaça de Maria Agustina va despertar transformada en una gruixuda capa d'escuma de sabó, possiblement fruit d'una gamberrada a l'empar de la nit i que en una altra ocasió van tirar a l'aigua un colorant i aquesta va adquirir un color blau fosc, obligant als serveis de neteja a buidar i netejar tot el sistema.

Es possible que aleshores i per evitar situacions semblants s'instal·lara d'una banda la càmera que ajudara, en cas de ser necessari, a descobrir els possibles infractors, i d'altra es col·locara l'anemòmetre com a sistema de mesurament de ratxes de vent, per evitar que l'aigua se n'isca del got, habilitant l'apagat "dels xorros d'aigua" en el cas que hi haja vent.

Però, també és possible que l'anemòmetre no tinga cap servei en l'actualitat i que la càmera siga només "de mentida", dissuasòria..., vés tu a saber.

Siga com siga, estareu d'acord amb mi que són dos elements, que com molts altres que tenim escampats per tots els nostres carrers i places, passen desapercebuts i que, supose que malgrat puguen estar allí col·locats des de fa algun temps i formen part indeleble de la imatge i l'esperit de la ciutat, molts de vosaltres no els haureu vist mai i el seu descobriment siga tota una sorpresa. O no?