La ciutat

La ciutat

dijous, 31 de desembre del 2020

Diferent...

Ens diu el diccionari que diferent és un adjectiu que s'aplica a allò que no és igual o que no s'assembla, allò que és distint. Hui el calendari ens indica que estem en el darrer dia de l'any, un any més de la nostra vida, un any que ja no tornarà i al que molts qualificarem de diferent perquè hem viscut situacions mai viscudes fins ara.

El 2020 serà recordat per ser l'any de la pandèmia del coronavirus, que originada a Wuhan s'estengué durant els mesos de gener i febrer a tot el món i que va suposar en arribar el març la situació d'emergència i el tancament, la prohibició de les aglomeracions multitudinàries i la cancel·lació dels principals esdeveniments anuals als quals hi estàvem més que acostumats.

Un any, el que hui acabem, marcat per la crisi sanitària, econòmica, social i festera, amb moltes incògnites encara per resoldre. Un any el que hui acaba que també ens ha ensenyat moltes coses; un any en què hem aprés a adaptar-nos a qualsevol situació, a abraçar-nos a través d'una pantalla, a recordar que el més important no és el que, sinó el qui, en què la realitat ha arribat a superar la ficció.


La meua colla d'amics i jo mateix celebrem des de fa 48 anys el canvi d'any tots plegats, però aquest any tot serà diferent, convertint-se en la més atípica 
de totes les viscudes fins ara. Segurament cap de nosaltres ens hauríem imaginat mai que passaríem un Cap d'Any com el que passarem hui. Cadascú a casa seua per deixar enrere aquest duríssim 2020.

Un any que hui ens obliga a menjar-nos el tradicional raïm, canviat a casa nostra per gallons de clementina, en petit comité, tot seguint les recomanacions sanitàries. Un cap d'any diferent, sense màgia festera.

Però aquesta nit, per mi diferent de les nits de cap d'any dels darrers quasi 50 anys, ha de servir per, reinventar-se i plantejant-la de manera diferent, renovar els ànims amb força i ganes per superar tots els reptes que vindran i que, espere, encara ens queden per viure.

No vull deixar que aquest 2020, tan difícil, convuls i incert per a tots nosaltres, faça que perdem la il·lusió per viure aquesta nit, i que tot i ser molt diferent del que estem acostumats, ens seguim adonant del que veritablement és important, l'amistat i la unió.


Com a persones socials i mediterrànies que som la pandèmia ens obliga a canviar les relacions socials, a distanciar-nos, a perdre l'escalf i la proximitat, obligant-nos 
a celebrar un Cap d'Any diferent. És cert que com a societat necessitem el contacte físic i escalf de qui ens envolten, però crec que és millor estar un cap d'any separats que no la resta de caps d'any que la vida ens posarà al nostre abast.

Fem un bon sopar, no renunciem a allò que és tradicional en aquesta nit, però fem-ho amb seguretat i consciència. Aprofitem el que ens ofereixen les noves tecnologies, whatsapps, facebooks, instagrams i altres elements, per passar-ho acompanyats, perquè tots estiguem presents. Reinventem-nos en una nit diferent sense abraçades, amb pensaments positius cap al 2021.


Si fins ara hem demostrat que podem amb tot, durant aquesta nit també!
 El nostre seny ens ha de protegir a nosaltres i, a la vegada, protegir als que estimem i amb qui fins ara compartíem la nit d'avui. Ja vindran temps millors i de segur que poc viurà qui no ho veurà.

I malgrat que la Covid no ens està donant ni un respir en aquestes festes, espere un 2021 ple d'alegries i felicitat i que prompte quede enrere tot el que ha anat passant. Per això, des d'ací, us desitge un bon cap d'any i un bon començament d'aquest nou any 2021. Ens tornarem a veure l'any proper, feu bondat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada