Sospesar, sospesar i... decidir!

Diu la tercera de les accepcions que mostra el diccionari de la llengua de la RAE que "sospesar" és "examinar amb atenció el pro i el contra d'un assumpte". D'altra banda, el mateix diccionari en buscar la paraula "balança", tot i que fa constar que està en desús, presenta un segon significat, "comparació o judici que l'enteniment fa de les coses", i és que hui, aquest matí, en llegir un dels titulars de la premsa local, aquestes dues paraules m'han vingut com un llamp a la memòria.

El titular diu en concret: "els ajuntaments defensen que l'organització de bous al carrer revitalitzen els municipis". És veritat que el correbous és, a molts pobles de l'interior de la nostra província i també en alguns costaners, la festa més popular dels actes que, generalment dins les festes patronals, solen desenvolupar-se majoritàriament a l'estiu, atraent veïns i forasters.

Els bous al carrer, paralitzades les celebracions festeres en molts municipis des de l'inici de la pandèmia, ja l'estiu del 2020 van desaparèixer de les festes i dels carrers, i ara, per segon any, es presenta el dilema de la seua celebració o no. Els alcaldes i alcaldesses dels pobles tradicionals de festes amb bous es troben enfront del dilema, amb discrepàncies...

D'una banda cal recolzar els ramaders que estan passant possiblement un dels moments més difícils dels seus darrers anys, d'altra és ben cert que aquest tipus de celebracions atrauen forasters, estimulen l'hoteleria i beneficien els comerços, tendes, bars i restaurants d'aquells pobles, però també és ben cert que l'augment dels contagis, està demostrat, es dóna en les reunions de tipus social, en les aglomeracions de gent..., motiu pel qual al costat de pobles que han decidit seguir sense celebrar aquest tipus de festejos, altres, han decidit, amb un criteri semblant, seguir endavant, emprant-los com a estímul per uns sectors molt castigats pel coronavirus.

Benassal, L'Alcora, Nules, Onda, Torreblanca o Morella, per citar-ne només alguns, tot i que amb moltes restriccions, començant per la més curiosa, "fer bous de carrer, però no al carrer" sinó a una plaça, a un recinte tancat, estant a favor del retorn, tornant els bous a ser l'epicentre dels actes festers, d'acord amb les mesures autoritzades per les autoritats sanitàries, mentre que altres, cas de Llucena consideren que com que no s'ha acabat la pandèmia, no és ara el millor moment per reprendre la festa, ja que l'ambient que es crea al seu entorn afavoreix la proliferació de conductes reprovables pel que fa a consum d'alcohol o altres productes, conductes que poden contribuir a la transmissió de la Covid 19.

I mentre una dotzena de pobles de la província, sospesant els pros i els contra decideixen fer bous aquest mes d'agost, altres, molts més, aposten per no fer-ne, tot quan segons Vicent Nogueroles, president provincial de la federació de bous al carrer, espera que siga a partir de l'octubre, gràcies a la vacunació massiva, quan deixant enrere la polèmica, puguen celebrar-se actes taurins, ara si, en espais oberts, al carrer, com sempre.

Mentrestant "sospesar" és la paraula. Decidir és una gran responsabilitat i la realitat ens diu que a hores d'ara, sembla que, tot i les diferents pressions, sobretot econòmiques, majoritàriament als nostres pobles, s'està actuant amb seny, ja que la reducció de festejos taurins és un 90% menor que el 2019, darrer any que podem considerar com a normal.

No crec, com a arribat a afirmar algun alcalde que "s'empre la pandèmia per a atacar al món del bou", més al contrari, cal mantenint la prudència, sinó ajornar, almenys canviar, per uns mesos més, la celebració dels bous al carrer en la seua forma més tradicional per actes taurins en llocs delimitats, permanents o portàtils amb el màxim control.

En definitiva i com deia al començament cal sospesar si els possibles beneficis a obtenir fan assumible els riscos als quals, vulguem o no, cada poble, el veïnat i la societat s'exposa...