A mesura que la història ha anat avançant ha fet créixer la necessitat de formació en totes les professions i, l'obtenció de títols que demostren l'adquisició de coneixements s'ha fet més que necessari per a desenvolupar amb professionalitat qualsevol classe de feina.
Tot i això encara trobem professionals en la vida diària que desenvolupen de manera eficient la seua activitat laboral sense necessitat d'haver cursat estudis, cas per exemple entre molts d'altres dels pintors, manobres, mossos d'hotel, cambrers, picapedrers o llauradors que han aprés la seua professió amb la pràctica diària al costat d'altres amb més experiència i moltes hores de dedicació.
Per regular una certa formació "acadèmica", en moltes ocasions innecessària, aquestes professions considerades per exercir-les "sense necessitat d'estudis" s'han regulat de tal manera que, per desenvolupar-les de manera legal, cal assistir a "cursos, cursets o cursillos" i, superades algunes proves, obtenir un carnet.
Així van nàixer en el seu dia els carnets de manipuladors d'aliments o de productes fitosanitaris, de "carretillers", socorrista, de gestió de magatzems, d'animador cultural, d'operador de grua, de soldador, de carnisser, de lampista, de vigilant de seguretat o de treballador de la llar, entre els més coneguts.
Ara, hui, m'assabente que per ser mariner-pescador també fa falta "tenir carnet", una targeta professional necessària per a qualsevol tripulant d'un vaixell pesquer, que no siga el o patró o el cap de màquines que necessiten formació més completa, que acredite la capacitació professional del mariner i li permeta exercir la seua activitat a la barca.
Fins no fa massa anys, l'experiència era la mestra. Aquell grumet que volia formar part d'una "quadrilla de barca", generalment fill de pescador, s'enrolava des de ben menut, si fa o no fa a partir dels 16 anys, i aprenia les rutines diàries d'aquells que tenia al costat; tot el referent al llançament i recollida de xarxes amb rapidesa i precisió, la vigilància de les bobines que deixen o recullen les sogues i els cables que subjecten les xarxes, el control de les cadenes i les boies, la classificació de la pesquera per espècie i talla ... i era el pas del temps i la mateixa mar qui a la fi, el feia "mariner-pescador professional".
Ara no, ara cal demostrar la capacitació professional, tenir targeta, disposar d'un carnet expedit per un centre docent autoritzat per la Conselleria o per l'autoritat pesquera després d'haver superat "un curset".
I dic bé, "un curset", una formació tant bàsica que crec difícilment capacitarà professionalment, ja que tot i ser el seu contingut teòric molt complet, amb mòduls que abasten temes que van des del coneixement dels diferents elements i equips del vaixell, fins a la protecció del medi marí, passant per serveis de guaita i guàrdia, operacions de maniobres i càrrega i descàrrega o manipulació i conservació de la pesca, la seua curta durada, entre 20 i 30 hores, mai pot garantir un aprenentatge eficient.
Aleshores, surt el dubte: no serà una altra manera de traure uns diners a aquells que vulguen ser pescadors? I és que, el curset que, per primera vegada s'impartirà les setmanes vinents a Castelló, fruit de l'acord entre l'ajuntament, Port Castelló i la Cambra de Comerç, no serà gratuït, per 25 hores de formació caldrà abonar 75 euros, als quals, després, en cas de superar les proves i obtenir el certificat, el pescador, previ pagament d'11'75 euros haurà de canviar-lo per la targeta professional, pel carnet definitiu, que tindrà una validesa fins als 50 anys del mariner, a partir de la qual caldrà renovar-lo cada 5 anys.
A partir d'ara la pregunta "tens carnet?" arriba també als homes de la mar, i a la cartera del pescador que, malauradament, per allò de la crisi pesquera, cada dia costa més que arriben els euros, ara arriba per quedar-se un nou carnet...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada