Açò s'anima...

"En este mundo traidor, nada es verdad ni mentira, todo es según el color del cristal con que se mira". Sabia i profunda reflexió del pensador espanyol Ramon de Campoamor, una quarteta inclosa en el seu poema de 1846, Les dues llanternes, pertanyent a l'obra Las Doloras i que hui m'ha vingut a la memòria en llegir la notícia: "Som Castelló inaugura su sede y se presenta como un partido "liberal y progresista" para concurrir a las elecciones de 2023".

Un altre que vol "pujar al carro" ha estat la meua primera reflexió, i és que, a la nostra ciutat, com passa a la resta de pobles, des de l'arribada de la democràcia fa ja un bon grapat d'anys, moltes han estat les diferents entitats d'interés públic, nascudes per, en teoria, promoure la participació de la ciutadania a la vida democràtica, i de molts "vidres" diferents, no només legítims, si més no, tots ells definits com a creïbles, veraces i confiables.

No cal anar massa lluny, només a les darreres eleccions municipals del 2019, per constatar que, en aquella ocasió, van ser 11 les formacions polítiques que van voler entrar a formar part del consistori, que van fer el possible i l'impossible, "la llengua no té os", per aconseguir el vot dels veïns.

Des d'una posició conservadora fins a l'extrem oposat, van ser 6 les formacions que van obtindre algun regidor (PSOE, PP, Cs, COMPROMIS, PODEMOS-CSenMov-EUPV i VOX), amb poc més en conjunt de 75.500 vots, mentre que la resta (PACMA. CCD. L'EdC-AM, DV i FE de las JONS) amb 1488 vots en conjunt, no van aconseguir "entusiasmar" el veïnat.

I des d'aquell moment, i des de dins de l'ajuntament, assolit "l'acord de Fadrell" com a pacte de govern, els 3 partits que van quedar a l'oposició, PP- Cs-VOX van iniciar la seua "campanya de desprestigi i desgast envers el govern".

Han transcorregut ja tres anys, amb encerts i errades de les 6 formacions, tant del govern com de l'oposició; de la resta mai s'ha tornat a saber res, van desaparéixer i, de segur no sabrem res fins d'ací a uns mesos en què, apropant-se novament el moment de votar, intentaran com diu la saviesa popular "si hi ha maror, peix en abundor", treure profit, tornar a intentar "pujar al carro" o, com a menys, deixar-se veure.

I en aquest "carro" municipal, com no n'érem bastants, una nova formació anuncia la seua intenció de pujar a partir de l'any 2023, "Som Castelló", un partit del qual els veïns vam començar a sentir parlar allà a la fi de l'any 2021 i que es definia segons les primeres declaracions dels seus dirigents com a "transversal i plural que no busca un posicionament polític concret sinó un projecte de ciutat concret", vaja, quina novetat!, i quin partit no busca això mateix? I és que, com deia abans, la llengua no té ós.

Ara, ahir, va presentar-se en societat, inaugurant la seua seu, unes oficines al carrer de Cavallers, a mig camí entre Diputació i Ajuntament, on diuen volen tenir veu i vot, per a la qual cosa, han d'aconseguir que els veïns "els creguen", i res millor que mirar als descontents, principalment del partit Ciudatans, que sembla va prou a la deriva, sense "fer-li asco" a aquells desencantats dels resultats de l'acord de Fadrell.

Front un centenar de veïns, amics, coneguts i curiosos, ahir "Som Castelló" va voler fer-se gran i, tal vegada, fruit d'una eufòria excessiva van dir-se coses de les quals a hores d'ara, algú puga ja penedir-se, com; "En Castellón nos estan robando nuestras señas de identidad" o "vamos a devolver la dignidad de un Castellón maltrecho que sigue marginado y discriminado por los habituales".

Que es digués que era una formació integrada per professors, funcionaris, autònoms, economistes, professionals liberals, periodistes..., tots procedents del món laboral actiu, que comparteixen unes mateixes inquietuds, no crec que fos "cap novetat", que aportés il·lusions i ganes d'afiliar-se. En fi, el temps dirà si aquesta formació posicionada ja "en sortida" arriba a la meta amb més glòria que pena. Temps al temps i sort!